El director terrassenc Caye Casas s’ha endut el prestigiós premi White Raven. Ho ha fet aquest passat cap de setmana amb el seu segon llargmetratge “La mesita del comedor”, amb el qual ha triomfat en el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Brussel·les (BIFFF), un dels més importants del món en aquest gènere.
El film, que també es va rodar a Terrassa, és una producció d’Alhena Production, La Charito Films i Apocalipsis Producciones. Està protagonitzat per Estefanía de los Santos (nominada al Goya per “Grupo 7”) i David Pareja (“Matar a Dios” o “Amar es para siempre”), i compta en el seu repartiment amb Claudia Riera (“Les de l’hoquei” o “El Internado: Las Cumbres”), Josep Riera (“Para toda la muerte”, “Acacias 38”), Eduardo Antuña (“La Comunidad”, “800 balas”) i, en el seu debut al cinema, Gala Flores. Al costat de tots ells i elles, Itziar Castro, Cristina Dilla, Claudia Font i Paco Benjumea, amb la col·laboració especial d’Emilio Gavira.
Des del comitè de selecció del BIFFF han destacat a l’hora de donar-li el premi White Raven que, a “La mesita del comedor”, “no hi ha fantasmes, monstres o possesions, només una tauleta del menjador, però confieu en nosaltres, perquè aquesta maleïda taula et submergirà en un infern mental insuportable como mai abans havies experimentat”. El film arribarà a las sales de cinema aquest mateix 2023.
De la rialla a l’horror… en pocs segons
“Em posa els pels de punta llegir les crítiques. Són totes elles boníssimes, i entenen perfectament que es tracta d’una pel·lícula arriscada, terrorífica i amb un humor negríssim com pocs films tenen. Algunes crítiques han dit que es tracta de la pel·lícula més terrorífica del BIFFF, i destaquen com es juga amb els sentiments de l’espectador, que passa de les rialles a l’horror en segons”, explica Caye Casas, que va debutar al llargmetratge el 2017 amb “Matar a Dios”.
El director recorda que “La mesita del comedor” s’ha presentat al BIFFF belga en “una sessió realment espectacular, amb una sala plena. Van ser unes 600 persones. I els espectadors van reaccionar a la muntanya russa d’emocions a la qual els condueix la nostra història. Comencen rient, però després se’ls hi congela la sang i es queden en xoc. Hi ha algunes rialles incòmodes i el públic pateix com a rates. Al final, hi va haver un apladiment unànim de tota la sala que em va fer emocionar. Després de la projecció ja ens van venir varis festivals internacionals demananant-nos la pel·lícula. Va ser una nit perfecta”.
“És oxigen per a nosaltres”
I què ha significat el prestigiós premio White Raven per a “La mesita del comedor”? “Moltíssim, és oxigen per a nosaltres. La nostra història és extrema, i pot espantar molts programadors de festivals perquè realment et fa sentir emocions molt fortes. Algun programador em deia que s’ha de ser valent per seleccionar i premiar aquesta història en un món tan políticament correcte. El premi al BIFFF ens dona credibilitat, i, a partir d’ara, serà més fácil acceptar el terror de la pel·lícula”, reflexiona Casas: “Crec que ens obrirà moltes portes i espero que faciliti que em deixin fer algun cop un projecte més gran amb els recursos necessaris. Perquè, de premis, jo n’he guanyat tota la vida, pero les meves històries espanten per ser diferents a tot allò que es fa actualment”.
Després del BIFFF, “tenim molts festivales que volen “La mesita del comedor”. Cada dia ens pregunten per ella”, comenta el realitzador, que no va poder anar a la gala per recollir el premi perquè aquest mateix cap de setmana viatjava a Brasil, “al sensacional Festival Fantaspoa. El guardó el va rebre el productor Norbert Llaràs. I després toca Estònia, el Festival HOFF. I, de moment, és tot el que puc dir, perquè la resta de festivals on anirem no es poden fer oficials encara”.
Sinopsi
María (Estefanía de los Santos) i Jesús (David Pareja) són una parella que ja tenen els 40 i acaben de ser pares d’un nen. No passen pel millor moment de la seva relació, però el que no s’imaginen és que la compra d’una tauleta per al menjador es convertirà en la pitjor decisió de les seves vides.
