“En aquesta vida naixem, creixem i… ens jubilem!”, així han anunciat des de la Sala Fred Astaire de Terrassa, una de les mítiques sales de ball de tota la ciutat -i, segurament, del Vallès- la fi d’una llarga i prolífica etapa. El missatge de comiat destinat a tots els seus clients i amics el podem trobar a la seva pàgina web, encara en actiu.
La darrera vegada que vam poder gaudir de les seves instal·lacions va ser el passat mes de juny, amb un gran concert amb Manel Fuentes, i amb la gran festa pel 22è aniversari. Va arribar l’estiu i les vacances. Aleshores va aparèixer un cartell a les portes del local indicant que començaven obres de manteniment, per oferir un espai “còmode, segur i amb un millor servei”. Així que sembla que la intenció dels gerents d’aconseguir un relleu al capdavant s’ha aconseguit i l’establiment no dirà un adeu definitiu, sinó que canviarà de mans. Encara no hi ha data d’un possible retorn, i caldrà veure quin serà el perfil de client que buscaran, si el més adult, com fins ara, o reorienten el negoci.
El cert però és que per molts, ja no serà el mateix. En Toni Marañón, la Gina Sánchez i la Susi tanquen una etapa de la seva vida professional que va iniciar-se un juny de 2003 i per a molts terrassencs això suposarà també tancar una etapa de la seva vida d’oci. Els impulsors han agraït a tot el personal que hi ha treballant durant tots aquests anys la seva dedicació, i ha recordat que per a la seva pista hi han passat grups mítics de l’escena espanyola dels 60 i 70, DJs internacionals, moltíssims cantautors i un bon nombre de bandes de tribut.
Missatge íntegre de comiat
Fins sempre família – Gràcies Gràcies i Gràcies infinites.
En aquesta vida neixem, creixem i… ens jubilem!
És el moment que els gestors de “La millor sala de festes del Vallès” deixin pas a noves generacions que segueixin l’estel·la que, un divendres 6 de juny de 2003, van començar dos joveníssims ballarins de Balls de Saló per a formar una gran família, la família Fred Astaire.
Una sala polivalent que va ser, ha estat i és, si parlem d’oci, tot un referent al Vallès. Molts són els que ens han estimat i altres els que han copiat la nostra manera de fer i, per la qual cosa, ens sentim molt orgullosos. Vam iniciar les nostres sessions oferint música en viu amb grups i orquestres pels amants del Ball de Saló, un puntal important en la nostra estructura d’empresa.
Vam ser els pioners a portar els grups mítics dels anys 60 i 70 com Los Sirex, Los Duendes, Los Diablos, Santi Carulla de los Mustang, Mike Kennedy entre molts altres. I dels 80’s amb Rayan Paris, Miko Mission, Ken Lazlo, Carlo Finazzi, Lenroy, Ramon Fonollosa, Alan Cook, OBK… Dj’s com Albert Malla, Toni Peret, Román Armengol, James Font, Ramonet, Joan Aymerich ens van fer ballar a ritmes dels vuitanta. Els primers que ens vam atrevir amb els vermuts musicals i els monòlegs dels diumenges al migdia-
Vam iniciar Fem Gresca, les sessions per a persones amb discapacitat intel·lectual / diversitat funcional. Hem tingut actuacions d’artistes originals com Rumba Tres, Locomia, Los Requiebros, Pep Sala, Armando de Castro (Baron Rojo), David Civera, King África, Manel Fuentes…. Monologuistes com Galder Varas, Toni Moog, Miki Dkai, Joan Pera, Jordi Lp, El Sevilla… Tampoc ens podem oblidar dels centenars de tributs i grups de versions que hem ofert de tots els estils tots els dissabte a la nit: Apache, El Último Tributo, Mecano, El Momo, Bruce Springsteen, T-Clan, Willy & The Poorboys, The Flaming Shakers, Madonna, La Orega de Van Gogh, Police…
A tots ells i en representació d’altres molts que no hem anomenat perquè seria una llista interminable, i a tot el personal des de la Sala, des que vam començar fins a l’actualitat, porters, taquillers, guardarobes, oficce, cambrers, dj’s, animadors, ballarins, a tots, i a les oficines de Management, als mitjans de comunicació, proveïdors, empreses de manteniment i serveis, als càrrecs públics i administracions i com no, a l’Oci Nocturn Fecalon, a tots ells, moltes gràcies per la vostra col·laboració.
Però el més important de tot és agraïr a tots els nostres clients, millor dit, a tots els nostres amics, per ser-hi dia a dia. Sense ells, la família Fred Astaire no hauria estat possible.
La direcció de la Sala Fred Astaire us recordarà amb molta estima i us vol dir: fins sempre! Ens veiem ballant en alguna pista de ball.
Toni, Gina i Susi
