Dani Zarzuelo és un dels dibuixants de còmics terrassencs amb més projecció. Autor d’obres com Little Renna y la fuente mágica (Obano ediciones), Águila Coja, Little Wars, Tamy & Drax o El Mangurriano, actualment podem veure les seves vinyetes a la revista especialitzada Llamborda, amb les aventures de Lila Viajera Dimensional. La inventiva d’aquest jove il·lustrador no s’atura i entre els projectes que té en ment n’hi ha un que farà especial il·lusió als egarencs, ja que hi podran reconèixer un element patrimonial molt estimat: el Parc Natural de Sant Llorenç. MónTerrassa ha parlat amb ell per descobrir una mica més sobre aquest còmic que està previst que vegi la lluny l’any vinent.
“La realitat és que no es pot viure del còmic com autor”
Ens fas cinc cèntims del nou còmic que estàs preparant?
Es titula “Lila i el drac de Sant Llorenç”. El títol en si ja és força descriptiu del que el lector es trobarà al còmic. Vull apropar-me a la llegenda local del Drac de Sant Llorenç amb una història divertida protagonitzada per la Lila i el seu gos Bup. L’acompanya el seu amic Artur. El gos de la Lila en realitat és un androide creat pel seu oncle amb la capacitat d’obrir portals dimensionals que la permeten viatjar a través del temps, l’espai i altres dimensions. Les aventures de la Lila es publiquen a la revista aragonesa “Adoquín”.
Per què has escollit Sant Llorenç i quin paper hi tindrà? Serà una zona concreta del parc o hi podrem veure diferents punts coneguts?
Sant Llorenç del Munt és un indret especial per a la gent de la comarca i pels que ens agrada anar a la muntanya a fer esport, caminar o fer excursions. Feia anys que em voltava la idea de fer un còmic sobre la llegenda del drac (m’apassionen els dracs) però no trobava la tecla per fer-la divertida pel públic juvenil. Amb la Lila ha estat més fàcil donar forma a l’aventura. En el còmic apareixen diverses localitzacions del parc. De fet, aquest estiu n’he visitat unes quantes per prendre referències fotogràfiques pel còmic. Hi ha una referència curiosa a un dels indrets del parc, digna de Quarto milenio o programa esotèric, però que me la guardo per quan el còmic estigui enllestit.
Quina importància té que en els còmics surtin elements referencials coneguts per al teu públic? És una cosa que sols fer? Hi ha “picades d’ullet” cap al lector?
En els meus còmics sempre intento fer picades d’ullet als lectors. En el cas dels còmics paròdics que he dibuixat “Águila coja” i “El Mangurriano” els guions tenen tot tipus de referències a la cultura friki. Busco establir una complicitat amb el lector, com si li digués “a mi m’agrada això, ho reconeixes?”. Després estan les “picades d’ullet gràfiques”. Aquestes suposen dedicar una mica més de temps a la pàgina però permeten segones lectures del còmic i s’estableix una espècie de joc amb el lector per trobar aquells detalls de fons desvinculats de l’acció principal. Per exemple, en una vinyeta gran on hi ha molta gent em dedico a dibuixar personatges de tot tipus o alguns personatges els dibuixo amb l’aspecte d’amics o coneguts (sempre amb el seu consentiment). En aquest sentit, he començat a preguntar a la gent per xarxes socials si vol sortir a una de les vinyetes del còmic.
I en el cas del còmic de la Lila?
Aquí, aquestes picades d’ullet no són tan importants però sí que ho seran les referències a llocs, fets i personatges relacionats d’alguna manera amb la llegenda del Drac de Sant Llorenç i el parc natural. Fins ara no havia tingut l’oportunitat de treballar amb llocs que pogués anar a visitar fàcilment. Tenir fotografies de primera mà i haver estat al lloc on succeirà la història li estan donant a les vinyetes un aspecte molt xulo.
Està previst que surti el 2025. Quants mesos de treball suposa un còmic?
Espero tenir-lo llest per l’any vinent. El còmic no és l’activitat principal amb la que em guanyo la vida i dependrà del temps lliure del que disposi en els propers mesos. Fer un còmic no és feina de 4 dies com molta gent no entesa pensa. Calen mesos per treure endavant un còmic de 48 pàgines i molt esforç i treball. En el cas del còmic que estic preparant tinc l’afegit de la feina de documentació. He buscat els llocs on passa i he investigat sobre ells. Amb la llegenda he buscat els seus orígens. Fins i tot he llegit una de les primeres versions escrites. Aquesta part l’estic gaudint bastant. Fins ara, els meus còmics no tenien referències reals i tenia total llibertat en dibuixar però en aquest vull que l’entorn sigui reconeixible ja que el Parc Natural es convertirà en un personatge més de la historia.
Quina part t’és més complicada? I quina part t’agrada més?
Un còmic el pot fer un equip de persones o bé una sola persona pot assumir tot el procés. Si es fa en equip, el còmic es produirà més ràpid. Com que m’ocupo de totes les fases del còmic, en el meu cas anirà tot més lent. Tenim una primera fase de fer un argument i recollir documentació pel còmic. A partir d’aquí, en ser autor complet les següents fases del còmic les combino una mica: guió, esbossos i dibuix ho faig a l’hora. Quan la historia ja ha quedat definida venen les fases de tinta, color, retolació i maquetació. La fase que més m’agrada és la de creació un cop tinc l’argument i tota la documentació necessària. Plantejar les vinyetes, treballar la narrativa i veure com es van construint les pàgines és el més emocionant.
Com veus la salut del còmic actualment?
Qualsevol autor de còmics d’aquí et dirà que la salut no és bona. És cert que cada setmana hi ha moltes novetats a les llibreries, que el Manga té molt èxit entre els adolescents. La salut deu ser bona per editors, distribuïdors i impressors ja que es publiquen molts títols mensualment. Però la realitat és que no es pot viure del còmic com autor. La gent professionalitzada que conec treballa per l’estranger i d’uns anys ençà cada cop són més els autors que s’autopubliquen per poder tenir uns ingressos dignes (Jordi Bayarri – Colección científicos -, Ricardo Peregrina – Horario de oficina- o Pau – las cinco banderas -). Aquest tema donaria per una entrevista sencera.
I a Terrassa, en concret? Hi ha un públic format en aquest gènere?
El públic que tinc a Terrassa és molt agraït i fidel. De les firmes que he pogut fer a Sant Jordi anys enrere sempre venien lectors que havien comprat algun còmic meu l’any anterior i passaven a comprar el nou.
