Dani Trujillo té el seu propi estudi de composició, Sonaos Music, ubicat a Terrassa, des del qual ha creat algunes de les músiques més enganxoses que coneixem, o bandes sonores que molts guarden a la memòria. Des d’aquí, amb l’ajuda de músics, cantants, compositors… va donant forma a una multitud de projectes, des d’anuncis publicitaris a bandes sonores de sèries.
Desenes de marques reconegudes internacionals han confiat en el seu talent per posar la música als seus productes. I les seves obres s’han pogut sentir arreu del món. Burger King, Saudi Airlines, Cacaolat, Danone, Estrella Damm, Sanex, i moltes més ja formen part de l’univers terrassenc. Des de fa pocs dies podem sentir la seva música en la melodia d’entrada del programa “La Selva” de Xavier Grasset a 3Cat. Trujillo explica a MónTerrassa els seus últims projectes i com encara aquesta professió.
“És divertit saber que la música que has creat passa a ser part de l’imaginari col·lectiu“
Acabes de guanyar un dels premis més importants que pot endur-se un compositor…
Em fa molta il·lusió haver estat reconegut amb el premi a la Millor Música de Publicitat, que atorga l’Associació de Compositors de Música Audiovisual d’Espanya. Ha estat per un espot internacional de Sanex, dirigit per Kike Maíllo i que es va poder veure l’any passat, tot i que actualment encara s’emet per televisió en diversos països. No és la primera vegada que el guanyo, però sempre és una sorpresa. No pensava que me’l tornarien a donar. I estic content perquè és un premi que el voten els mateixos compositors que formen part del Musimagen.
Aquest setembre tens a punt d’estrena una sèrie…
És un projecte per Disney, una sèrie que es dirà “Ayla y los Mirror” i que es podrà veure internacionalment. Ha estat molt divertit fer-ne la banda sonora i les cançons que es podran sentir, perquè m’he hagut d’amarar del que escolta el jovent. A més, hi ha el ball és molt important. I cal dir que tot i que va destinat a un públic infantil o preadolescent, els guions són una meravella. Hi ha unes trames musicals perfectament desenvolupades i estem molt orgullosos de com ha quedat el resultat global. Esperem que ho peti molt fort. La sèrie és originalment en espanyol, i viatjarà a tots els mercats de parla hispana, però també ens han dit que es faran versions per a altres territoris, fent el doblatge. Crec que és una sèrie amb molt potencial.
I a més, participes en el nou projecte de Dani de la Orden, ara en boca de tothom per Una casa en flames…
És una sèrie per A3Player que es diu “A muerte” i que està previst que s’emeti l’any vinent. La sèrie és molt divertida, amb diversos actors famosos, com al Verónica Echegui, i té un humor molt negre. Ens ho hem passat de conya. Hem buscat que tant la part dramàtica com la de comèdia funcionessin, lluny de la típica musiqueta associada. Li hem volgut imprimir personalitat pròpia. Estic satisfet perquè la música ocupa un espai gran i l’hem treballat amb en Dani, amb qui ens coneixem de fa molts anys i que ja havíem treballat junts abans.
Com ha estat treballar amb De la Orden?
Hi ha directors que no fan massa ús de la música, mentre que d’altres li donen molt de caràcter. Això no és bo ni dolent, però en el cas d’en Dani s’ajuda molt narrativament d’aquest aspecte. Per això, era important tenir una bona connexió entre nosaltres.
Què ens destacaries del projecte Disney, com a compositor?
És una sèrie amb molts capítols, i hi ha un component logístic i narratiu a desenvolupar rellevant. Hi ha moltes trames i s’han d’articular perquè totes funcionin, i fer-ho de manera progressiva, dosificant-les per atrapar el públic. Això ha fet que la música visqués també un procés, i ha permès que cada personatge tingui associat un tipus de música. És un procés intel·lectual molt gran que requereix una bona dosi de preparació.
Segurament, treballar per una gran marca dona més seguretat?
Saps que l’engranatge és molt potent, i tot i que el públic acaba sent sobirà i decidint si aquella sèrie o pel·lícula funciona, sí que formar part d’una gran multinacional saps que tens moltes més possibilitats que el projecte tiri endavant i agradi.
En aquest sentit, doncs, deu ser radicalment oposat a un anunci publicitari.
Normalment, en publicitat, les peces són més curtes, sí. Però aquí la dificultat és crear una sensació o articular un sentiment que sigui ràpidament pres per l’espectador, que el connecti en una època o actitud. Tot ha de ser més immediat. També s’ha de dir que cada vegada hi ha més anuncis que tenen un component cinematogràfic real, amb una durada llarga. Per exemple, recordo l’anunci d’Estrella Damm que portàvem als cuiners dalt de la muntanya. Però també he fet el jingle de Carglass, allò de “Carglass cambia, Carglass repara”, amb tres segons i amb un missatge que ha d’enganxar a la primera. Tot té la seva dificultat.
Tot és difícil, però on gaudeix més en Dani Trujillo?
Realment, en tot. M’agrada anar combinant les feines. M’agrada entrenar el paladar amb nous sabors. En publicitat tenim la sort de tenir molts encàrrecs mensuals, però també m’agrada molt treballar en grans projectes de televisió. Puc fer una música de jazz i després una de rock, una de cinematogràfica o un jingle… Per mi, el més divertit és no haver de fer la mateixa feina.
I com treballa un compositor per encàrrec?
Normalment, fem reunions amb els muntadors i amb els directors per plantejar quina música creuen que és la més adequada o que encaixaria millor. Escoltes el que et diuen i el que et proposen, i amb això crees la música. La visió del director creatiu o de l’agència, també de la marca, és el més important. Entendre bé el que volen i intentar fer-ho al màxim de bé.
Abans parlaves del paper del públic, tens alguna mena de feedback?
No, la veritat és que tots els meus projectes quan els estic fent són estrictament confidencials. Ningú pot veure res del que estic fent fins que aquest no està acabat del tot i s’emet. Sigui un anunci o una pel·lícula. És un material molt sensible i no podem ensenyar-lo fins que ja és públic. Així que el meu feedback sempre és a posteriori. És divertit saber que la música que has creat agrada; quan un anunci triomfa, quan un jingle realment funciona i acaba deixant de ser teu per formar part de l’imaginari col·lectiu, és una experiència molt maca. Però això pot acabar passant al cap de molts i molts mesos després que l’hagis compost.
Quin és el principal repte que tens com a compositor?
Els clients. Hi ha molts bons compositors de música que no ho són d’audiovisual. Estem parlant d’una especialització en si mateixa. Es tracta de fer una música que funcioni, que ajudi a explicar una història i crear sensacions. I també es pot ser un bon músic d’audiovisual i no serà de publicitat, perquè la cadena de transmissió entre el que volen els directius i el que ha de ser un anunci no sempre és fàcil d’entendre, no tothom és capaç de fer servir un llenguatge visual per explicar-te el què vol. Aquí hi ha un repte important, potser el que més. El bon compositor de publicitat és qui aconsegueix traduir el que el client vol en música.
Et consideres un artista?
La paraula ‘artista’ crec que està sobrevalorada. Jo em considero un artesà, perquè al final rebo unes pautes d’un client, on m’indiquen què volen, o jo mateix les genero en funció del que penso que necessiten, i acabo creant la música que crec que desitgen. És cert que és una música que no existia abans, però probablement tindrà punts en comú amb coses que ja existeixen. La paraula ‘artista’ em genera molt respecte.
I de cara al futur, alguna coseta que ens puguis avançar…
Mm… només puc dir que farem un dels anuncis més importants de l’època nadalenca, i que tenim moltes ganes que estigui en antena.
