Diumenge 26 de març, la companyia Qollunaka va tancar a la Sala Crespi, fora de concurs, la 49a edició del Premi Ciutat de Terrassa de Teatre, per cert una edició d’allò més exitosa amb un altíssim nivell en cadascuna de les onze obres presentades, representant un dels seus espectacles de més èxit, el Cyr@no. L’ús del signe @ en el mateix títol ja ens adverteix de què es tracta d’una adaptació internàutica als temps actuals de la clàssica obra de Rostand.
Un dels principals criteris que cal servar en les revisions de les obres clàssiques és que siguin fidels a la idea que el seu autor ens vol transmetre. En la relectura es poden transportar i variar temps i personatges, situacions i circumstàncies, però l’esperit inspirador, el missatge fonamental, ha de seguir arribant intacte i sense deformacions als espectadors. La versió que en fa Òscar García respecta en tot moment la idea central de Rostand: l’amor intel·lectual i intel·ligent s’imposa a la mera atracció física, reforçant la idea que el cervell i la intel·ligència són, en definitiva, atractius eròtics molt més importants que la pura bellesa física, si aquesta està desproveïda d’enginy. I la raó és que tenim poques coses que siguin realment nostres, excepte el pensament, el sentiment i les creences. Tota la resta, indefectiblement, acaba passant avall.
I per transmetre’ns aquesta idea, el Cyr@no de Qollunaka es trasllada als nostres dies. L’escenografia és sòbria: algunes taules i cadires i un modest mostrador ens situen al bar de la redacció de premsa del diari Núvol (que ens transporta a les tavernes del vell París de l’obra clàssica), regentat pel tafaner cambrer Fricandó (Salva Roca). El personatge de Cyrano, és representat pel propi Òscar Garcia (que a part de codirector juntament amb Ester Batlló i d’adaptador, assumeix el paper principal).
L’esmolada espasa del soldat es canvia aquí pels no menys esmolats articles que escriu a l’ordinador: Cyrano segueix essent el fatxenda orgullós i jactanciós, reconvertit ara en un periodista crític que, conscient de la seva irresistible qualitat com a escriptor, no se n’està de fer tota mena d’invectives i desafiaments, encara que li comportin problemes i enemistats, com la tensa relació que estableix amb el director de la redacció (Jordi Serra).
Cyrano està enamorat de Rosaura, interpretada en aquest cas per Elsa Llargués, que encarna perfectament el paper d’una noia somniadora, sensible i delicada que es deixa enlluernar inicialment per la joventut i bellesa física de Cristià (Albert Puig), però qui a la fi se n’adona que li cal l’enginy i la poesia per fer-la vibrar. La dicotomia entre bellesa i lletjor plantejada per Rostand es transforma aquí en una qüestió molt més freqüent actualment: la diferència d’edat entre els enamorats.
Com és sabut, Cyrano proposa a Cristià, un jove bell però inexpressiu, escriure les cartes a Rosaura. Cartes que, en l’adaptació de Qollunaka, són substituïdes per whatsapp o correus electrònics (perquè, qui escriu encara cartes en el nostre temps?). El lirisme i la poesia que desprenen aquests missatges enamoren a Rosaura i fan reflexionar als espectadors: trobar la poesia i el sentit de l’humor ens és tan imprescindible per viure com l’aire que respirem.
La guerra contra els espanyols de l’obra de Rostand es trasllada ara a l’actual conflicte bèl·lic russo-ucraïnès, a on són destacats com a corresponsals de guerra Cyrano, Cristià (Albert Puig), Albert (Eduard Garcia) i la redactora (Ester Batlló). La lectura de l’esfereïdor poema Corrandes de l’exili, de Pere Quart, enquadra perfectament l’horror de la guerra, de totes les guerres.
Perquè la versió de Qollunaka conserva pocs versos originals de Rostand, però, en canvi, ret un magnífic homenatge a la poesia catalana introduint alguns poemes de la nostra literatura, seleccionats per Ferran Peiró. Poemes de Joan Margarit, Valtònyc, Marta Pessarrodona, Estellés, Enric Casasses, i d’altres. I finalment, en paraules de Palau i Fabre, la gran reflexió sobre la vida i la mort: On podré dir la mort sinó en la meva mort, morint-me?
L’entusiasta i acurada interpretació dels actors fa que la relectura del Cyr@no de Qollunaka aconsegueixi plenament el seu objectiu, fent arribar als espectadors un esguard actualitzat sobre la generositat, l’amor i la poesia.
