!--akiadsense-->
GALERIA DE FOTOS DE L’ESPECTACLE
Aquest darrer cap de setmana, el Ballet Nacional d’Espanya, ens va visitar al nostre amfiteatre amb el seu espectacle “INVOCACIÓN” espectacle dirigit per Rubèn Olmo. Com sempre, la temporada de dansa que BBVA ens porta al Centre Cultural de Terrassa és encertada, variada i innovadora. Trencant amb els estàndards del flamenc establerts, aquest espectacle desperta la inquietud i la màgia a tothom. Des del més vetarà fins a l’espectador més novell, podem gaudir d’aquest estil. Aconsello amb fermesa que si no heu pogut gaudir-lo, no deixeu escapar l’oportunitat de fer-ho.
L’espectacle consta de tres actes dividits en dues parts. La primera “Invocacion bolera” i “Eterna Iberia”, i la segona “De Lo Flamenco”. Des del meu punt de vista, cadascuna amb les seves diferències i la seva personalitat.
En la primera, ens porta una dansa espanyola caracteritzada per la barreja d’estils, on el contemporani té molta força i aconsegueix uns moviments diferents dels que estem acostumats a veure en un ballet de flamenc, no tant passionals, però amb un encant, una expressió, i una harmonia angelical i tot sense perdre ni un bri de la força del mateix flamenc, a més a més, les coreografies estan acompanyades amb l’agradable so de les castanyoles, difícil instrument, que feien sonar magistralment les ballarines, juntament amb el “zapateao” i sense deixar de banda la barreja d’estils de danses que utilitza el mestre Rubén Olmo per sortir de lo convencional. Altres elements com les capes espanyoles que els ballarins feien ballar, i la gràcia amb què es treien i posaven els barrets cordovesos, que ens porta el coreògraf Antonio Najarro a Eterna Iberia, que flueix a través de cinc moviments. I tot això acompanyat amb l’orquestra d’Extremadura dirigida per Manuel Busto, que en tot moment et transporta com si d’un musical estiguessis veient, tant és així, que l’últim ball em va recordar al famós musical de West Side Story, però a l’espanyola, una dansa festiva que et fa aixecar del seient.
!--akiadsense-->
Bona música, bon vestuari, bona escenografia, coreografies innovadores, amb una coordinació i sincronització perfecta en les entrades i sortides, dels enllaços per començar i acabar els balls amb una actuació estel·lar de Rubèn Olmo que et deixa amb la boca oberta i per descomptat, uns ballarins i ballarines que demostrant una entrega i preparació immillorable, i que sense ells, aquest espectacle no seria possible. I tot això a la primera part, uns quaranta minuts aproximadament que no et deixen indiferent en cap sentit.
La segona part, “De Lo Flamenco”, dirigida per Rubén Olmo, i coreografiada per diversos mestres com Mario Maya, Milagros Menjíbar, A. Rueda, Rafaela Carrasco, Isabel Bayón i Manuel Marín, la companyia a volgut retre un homenatge a Mario Maya, un dels grans mestres de la dansa espanyola i un revolucionari del Flamenc Teatre Andalús. Aquí trobem les familiars “batas de cola”, els vestits amb Ballet Nacional d’Espanya volants, els elegants vestits flamencs masculins, amb un estil més familiar per tots nosaltres, però amb una pinzellada contemporània que suavitza el flamenc, però no li treu la passió. Tot acompanyat en viu per les cantaoras i cantaors, les guitarres espanyoles, la percussió flamenca, i amb unes coreografies amb el seu “teatrillo, zapateao i desparpajo” dels ballarins i ballarines que van fer aixecar dels seients a tot el públic després de cinquanta minuts apoteòsics. Com ja he dit un espectacle diferent i molt recomanable.
Marta Bieto Moras.
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
