La Creu Gran presenta la forma d’una creu grega, amb un nus o llanterna a la part inferior, fa 118x79x35 cm, té el número d’inventari 1.876 i es conserva al Museu de Terrassa.
Aquesta creu presenta un estil gòtic tardà i apareix profusament decorada amb ornamentació vegetal a les dues cares. A la cara anterior, s’hi representa el Crist crucificat al centre. Al braç dret de la creu apareix la Mare de Déu i al braç esquerre Sant Joan evangelista (tots dos de mig cos). Als peus de Crist es veu un personatge masculí estirat i dins d’un sarcòfag (possiblement representa una resurrecció). A la part superior de la Creu hi ha un relleu mutilat.
A la cara posterior, al centre, trobem un Crist entronitzat
A la cara posterior, al centre, trobem un Crist entronitzat i als extrems de la creu es representen els símbols dels quatre evangelistes: àliga (sant Joan), lleó (sant Marc), bou (sant Lluc) i àngel (sant Mateu). El nus, decorat amb motius foliacis, mostra quatre personatges dempeus, dels quals semblen identificar-se: un arcàngel, un pelegrí, la Mare de Déu amb el Nen Jesús, i un altre personatge masculí.
Aquests tipus de creu s’erigien en homenatge a Crist, ja que la creu és el principal símbol del cristianisme. No se sap ben bé quan començaren a erigir-se aquestes creus a Catalunya ni quin ús específic tenien. (Segons J. Gudiol, “Aquest monuments sembla que responen a una tradició de què tenim notícies ja durant la primera meitat del segle XI. En aquell temps es plantava una creu en els terminals de les propietats, per fer constar fins on arribava el dret de cada propietari.”). Sembla ésser que presenten una combinació simbòlica entre religiosa i civil, relacionada amb demarcacions o termes, i per això se les anomena popularment creus de terme. Se suposa que la Creu Gran assenyalava la divisió dels termes de Sant Pere i de Terrassa.
La creu original
La creu original s’ubicava al mateix lloc on avui dia podem contemplar la còpia: al centre de la plaça quadrangular que porta el seu nom. La trobem situada sobre la font, unida per una base i un fust vuitavat. La font raja per quatre brocs metàl·lic que imiten meduses. Fou inaugurada el 1844. En inaugurar-se i les seves piques s’utilitzaven com a abeuradors.
La creu Gran autèntica, avui dia conservada al museu, va ésser enderrocada el 1936, iniciada la Guerra Civil, i va trencar-se en set trossos que foren recollits pel veïnat. El 1939 sen’hi instal·là una còpia, no gaire acurada, de ciment armat. El 1966 una brigada municipal d’obres tornà a desmuntar-la. Aquesta vegada amb la intenció de fer-ne una bona reproducció per tornar-la-hi a col·locar.
El 1967 s’efectuà la reposició de la còpia de la creu Gran, però resultà mal imitada i mal materialitzada, ja que el fust era massa curt i massa ample (segons el projecte de F. Bach-Esteve). Llavors es produeix una proposta de la Junta de Museus per tal de retornar la creu a les dimensions antigues: fust 80 cm més alt i el diàmetre reduït. Finalment, per la Festa Major del 1983 es muntà novament la creu Gran amb el fust i la base realitzats per un especialista. així, la creu Gran recuperà l’altura i les proporcions antigues i mostrà la seva imatge característica.
