Cita a Terrassa en record a Huapachà Combo. Aquest dijous, dia 5 de febrer, l’Ateneu Terrassenc acollirà una conversa molt especial amb dos dels integrants de la mítica banda dels anys 80. Quimet Carreras i Miquel Mallafré mantindran una conversa informal amb el president de l’entitat, Ferran Peña, a partir de les set de la tarda (19h). L’acte porta per títol “Al Cèsar el que és del Cèsar i… adiós muy buenas!”, exemple ben clar de l’humor absurd que practicaven.
Huapachà Combo va sorgir l’any 1976 com un trio musical hilarant format per Carreres, Mallafré i Cesc Tudó. “Quan ens vàrem transformar en una orquestra (el combo), va quedar clar des d’un bon començament que fugiríem de les orquestres de ball a l’ús. Vam crear l’anti-orquestra inspirada en l’anarco – surrealisme”, expliquen els seus integrants. L’acte oferirà l’oportunitat de conèixer més detalls de com s’organitzaven i fer algunes preguntes “impertinents” sobre per què va néixer un grup d’aquestes característiques en una Terrassa que tot just treia el cap després del franquisme. L’entrada és lliure i gratuïta.
Alts i baixos d’una banda que va marcar època
Malgrat que Huapachà Combo podia semblar una “boutade“, no podem ignorar que va arribar a vendre més de 100.000 vinils en tan sols tres mesos del seu primer disc, “Alta sociedad“. Un any després va aparèixer “Que borde era mi valle“, que venia acompanyat d’una obra de teatre. Influïts pels argentins Les Luthiers, van esdevenir una de les orquestres de ball més peculiars i aplaudides, gràcies als seus temes paròdics, muntatges escènics desimbolts i una visió lúdica de la música. El seu èxit va ser tal que van participar en festes majors d’arreu de l’Estat, essent el grup més contractat durant els tres primers anys. Els programes de ràdios musicals se’ls rifaven i la claca que arrossegaven era important.
La seva història està plena d’alts i baixos. El tercer disc va arribar immediatament després amb “Chocolate per Tutti“, mentre que el quart, “Golfus de Broma” no va arribar fins a finals dels 90. La formació va patir diversos canvis de músics, però la sacsejada més important va ser la marxa del seu vocalista, Miquel Mallafré, que va ser substituït, sense massa fortuna, per l’actor Jordi Bosch. Va ser així com no va trigar a produir-se el retorn del fill pròdig. A partir d’aquí va començar la reinvenció, amb una banda que alternava diferents gèneres musicals, i una caiguda progressiva que va acabar amb la manca de contractes i esgotament dels integrants, fins a la seva dissolució a finals dels 90. Malgrat tot, ningú pot negar que van marcar una època.
