La darrera pel·lícula del català Marcel Barrena s’ha convertit en tot un èxit en tot l’estat espanyol. El film titulat ‘El 47’ ha aconseguit una recaptació de més de 240.000 euros en el seu primer cap de setmana de projecció, una xifra que s’espera que augmenti en les pròximes setmanes. En els primers tres dies des de l’estrena, prop de 32.500 persones han vist la pel·lícula , convertint-la en la segona millor estrena del cap de setmana i la sèptima més vista.
Un dels cinemes de l’estat espanyol on més persones han vist ‘El 47’ ha estat el Cinema Catalunya de Terrassa. Segons ha donat a conèixer el cinema terrassenc, durant el primer cap de setmana, en només 3 sessions han assistit a la sala municipal un total de 820 persones. Amb aquestes xifres, el Cinema Catalunya s’ha convertit en el 4t cinema de tot l’estat espanyol amb més públic ha visualitzat aquesta pel·lícula.
La xifra més gran d’assistència es va registrar durant diumenge 8 de setembre, amb un total de 316 espectadors que van omplir la sala. Pel que fa a la resta de dies, divendres 6 de setembre es va arribar als 208 espectadors i dissabte 7 de setembre als 296. La pel·lícula de Marcel Barrena estarà disponible fins dijous dia 19 de setembre.
Les pròximes sessions per veure ‘El 47’ són les següents:
- Dijous 12/9: 19.15h
- Divendres 13/9: 16.50h / 19.15h / 21.30
- Dissabte 14/9: 16.50h / 19.15h / 21.30
- Diumenge 15/9: 16.50h / 19.15h
- Dimecres 18/9: 16.50h / 19.15h
- Dijous 19/9: 16.50h / 19.15h / 21.30
Una pel·lícula sobre el moviment veïnal i basada en fets reals
“El 47” explica la història d’un acte de dissidència pacífica i el moviment veïnal que l’any 1978 va transformar Barcelona i, concretament, el barri de Torre Baró. Manolo Vital era un conductor d’autobús que va segrestar el bus de la línia 47 per a demostrar una mentida que l’Ajuntament s’obstinava a repetir; que els autobusos no podien pujar pel districte de Torre Baró.
En una entrevista a l’ACN durant el seu rodatge a Barcelona, el director, Marcel Barrena, va explicar que la pel·lícula vol ser “un homenatge a la classe obrera, a través de la història dels que treballen per millorar el món des de la seva posició”. Per altra banda, Barrena també va destacar que “la història ensenya que la gent ha pogut viure en harmonia sense cap problema, i que els xocs entre castellà i català han sigut només conflictes inventats per gent”.
