Ballet Estatal de Geòrgia
Ballet Estatal de Geòrgia | cedida

!--akiadsense-->

El Centre Cultural Terrassa porta el Ballet de Geòrgia el 21 i 23 de desembre amb un doble programa. El 21 de desembre la companyia presenta el clàssic de Lope de Vega, Fuenteovejuna i el 23 de desembre homenatja a Fokine amb Chopiniana i L’Ocell de foc.

Ballet Estatal de Geòrgia

Convertit en tot un símbol de la cultura georgiana, el Teatre Estatal d’Òpera -Ballet Estatal de Geòrgia va ser inaugurat a Tbilisi al 1851 i des dels seus orígens, ha estat permanentment associat a grans figures del ballet clàssic mundial. Al 1907, la ballarina María Perrini va crear el primer estudi coreogràfic de ballet clàssic de Geòrgia i els seus mètodes d’ensenyament i els seus alumnes es van conver r en la base del ballet georgià. El Ballet Estatal de Geòrgia està considerat una de les quatre millors companyies de ballet de l’An ga URSS i des del 2004 compta com a directora ar s ca amb l’estrella internacional, Nina Ananiashvili. Entre els primers ballarins que acostumen a actuar amb la companyia hi figuren Ángel Corella, Maria Alexandrova, Karim Abdulim, Tamara Rojo, i David Makhateli. Des de la dècada dels vuitanta i noranta Tbilisi acull diverses representacions del Teatre Imperial de Ballet de Sant Petersburg entre els que figuren mí cs ballarins com E.Gillper, Sofia Fedorova, Isadora Duncan, Vera i Mikhail Fokin. Aquest úl m va interpretar als escenaris georgians els seus primers ballets innovadors que, més tard, el farien mundialment famós a París a les ‘Diaghilev Seasons’.

Michael Fokin

Considerat el verdader con nuador de l’obra de Marius Pe pa, la seva obra representa la transició entre la dansa clàssica i la moderna. Nascut a Sant Petesburg al 1880, va estudiar a l’escola imperial de Ballet del Teatre Mariinskij, on va ser contractat com a primer ballarí (1898) sense els anys previs habituals al cos de ball. Entre el 1909 i el 1914 va ser també primer ballarí i coreògraf dels Ballets Russos. Fokin va abandonar Rússia durant la revolució (1918) i s’establí als EUA, on va con nuar la seva tasca com a coreògraf i professor. Les seves coreografies són creacions encara representades universalment.

Nina Ananiashvili

Natural de Geòrgia, Ananiashvili va esdevenir primera ballarina del Teatre Bolshoi de Moscou l’any 1985 on va representar els papers principals de les coreografies més importants com El Llac dels Cignes, La Bella Dorment, Giselle, Romeu i Julieta, Raymonda, i El Quixot . Al 1988 Ananiashvili es va conver r en la primera ballarina de l’An ga URSS que actua com ar sta convidada pel New York City Ballet. Des d’aleshores, ha actuat amb els ballets més pres giosos del món com el Royal Danish Ballet, el Royal Ballet del Covent Garden del Regne Unit, el Ballet Real de Suècia, el Ballet de Houston o el Ballet de Tokio. Al 1993 s’incorpora com a primera ballarina a l’American Ballet Theatre de Nova York, i al 1999, al Ballet de Houston. Ananiashvili és una de les ballarines amb una de les carreres professionals més sòlides de la història del ballet. L’any 2004 va ser escollida directora ar s ca del Ballet Estatal de Geòrgia obrint una nova etapa on s’han incorporat nous es ls coreogràfics que van més enllà del clàssic. En les seves primeres cinc temporades com a directora va portar en escena 28 ballets i cinc miniatures. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos premis internacionals; Ha estat la primera ballarina en rebre el Premi Rus Nacional ‘Triumph’ pels seus èxits en l’àmbit de l’art (1991). També ha guanyat el tol Lady of the Year per l’Ins tut Americà Biogràfic (1997) i el 1999 li van lliurar el The Interna onal Golden Goddess Prize . El 2002 va rebre el guardó anual més pres giós de dansa dels Estats Units, atorgat per Dance Magazine.

PROGRAMA 21 DE DESEMBRE

Fuenteovejuna (escrita en 1613 ) és una de les obres més conegudes de Lope de Vega i una de les més representades de tots els temps. La història està basada en un fet real que va succeir al segle XV a un poble andalús. Davant els abusos del comendador Fernán Gómez, tot el poble es va alçar contra ell i el va matar atroçment. En no poder trobar un culpable, perquè a l’interrogatori tots van contestar que havia estat Fuenteovejuna , el Rei va decidir no concloure la causa. Fuenteovejuna és una fusió de ball popular i dansa clàssica basada en els fets produïts al segle XV a un poble de la província de Córdoba. El ballet, anomenat també Laurencia , es va estrenar el 1939 a l’Òpera de Kirov i el Ballet Theatre i va tenir un gran èxit a tota l’an ga URSS, en un moment en què a la Unió Soviè ca es considerava el ‘coreodrama’ l’única forma acceptable de ballet contemporani. Al mateix temps, la història d’una revolució camperola era òbviament el tema ideal per a un ballet soviè c. Coreografia: Nina Ananiashvili, sobre l’original de Vakhtang Chabukiani Música: Alexander Krein.

PROGRAMA 23 DE DESEMBRE

Chopiniana Coreografia: M.Fokin. Música: Frédéric Chopin. Estrenada a París amb el nom de ‘Les sílfides’, és una suite ballada sobre la música de Frédéric Chopin, orquestrada per Alexander Glazunov. Està considerada com l’obra mestra de Fokin. L’acció es desenvolupa en dos universos diferents i oposats: el món terrenal i el sobrenatural. Una sílfide és una criatura imaginària que viu als boscos. Amb l’arribada del Roman cisme es va presentar a les sílfides com a éssers voladors eteris i de gran bellesa, que provoquen un enamorament impossible d’atrapar.

Nou comentari