La Isabel, una actriu en hores baixes, organitza un sopar amb el seu marit, l’Àngel, que és guionista, i l’exparella d’aquest, la Susanna, productora de cinema. L’actor Dídac Martínez és convidat a la vetllada amb la intenció que protagonitzi la futura pel·lícula que pensen portar a la gran pantalla per donar vida al guió de l’Àngel. Un inesperat esdeveniment, però, capgirarà el decurs de la nit, l’aparició de la parella de la Isabel, un dropo murri que li vol donar un cop de mà a la seva ex perquè aconsegueixi participar a la futura pel·lícula amb el paper que anhela, i que, acompanyat de la seva suposada parella actual, una histriònica metgessa d’aspecte poligoner, provocarà un seguit de bestieses que faran les delícies del públic.
Aquest és el punt de partida de «Càsting», una àcida comèdia negra que barreja el misteri, el vodevil i l’absurd, adaptació que ha fet el Grup de Teatre La Lira Vendrellenca de la pel·lícula «La noche que mi madre mató a mi padre», dirigida l’any 2016 per Inés París, que signa l’autoria juntament amb Fernando Colomo.
Estem doncs davant d’un vodevil de tall clàssic a partir d’elements de sainet, humor negre, comèdia d’embolics i amb el transfons, com manen els nostres temps, d’una larvada guerra de sexes. El guió dona peu a nombrosos gags que fan que les situacions més desastroses esdevinguin irresistiblement còmiques.
Vuit actors i actrius donen vida a aquesta esbojarrada comèdia sota la direcció de Félix Pérez. Cal dir que a l’obra li costa arrencar, amb problemes inicials de ritme i amb alguna interpretació no gaire convincent. Malgrat aquestes primeres dificultats, però, és de justícia reconèixer que quan l’esdeveniment que capgira l’obra es desencadena, aquesta agafa velocitat de creuer i el repartiment guanya en comoditat a sobre de l’escenari i es posa al servei d’un guió que encadena un gag rere altre i que fa les delícies d’un públic que va riure de valent totes les inversemblants situacions viscudes pels protagonistes.
No és gens fàcil aconseguir el ritme desbocat que requereix l’obra i, al respecte, hem de dir que, després d’uns inicis dubitatius, l’obra alça el vol i es converteix en el vodevil desbocat que tothom espera. És en les situacions més hilarants, dignes d’un rei de la comèdia com Ray Cooney, on els vendrellencs li troben el pols a una obra difícil que acaben defensant amb ofici i que compta amb una escenografia sòbria i una il·luminació acurada sempre al servei de les situacions desenfrenades que basteixen el guió.
És en les situacions més hilarants, dignes d’un rei de la comèdia com Ray Cooney, on els vendrellencs li troben el pols a una obra difícil
I la setmana vinent, el grup de teatre El Centre de Barcelona ens portaran “El coix d’Inishmaan”, una obra ambientada a l’illa d’Inishmaan a la Irlanda dels anys 30, un lloc on el temps resta aturat fins que arriba un productor de Hollywood per filmar un documental. Els de Gràcia ens mostraran un seguit de personatges extraordinaris que formen part d’una còmica comunitat mesquina i despietada a través del viatge dels seus habitants per escapar de la seva avorrida vida cap a un futur ple d’esperança i de nous descobriment.
