Des de finals del segle XVIII, per tal d’evitar l’erosió dels camins i posteriorment a les primeres carreteres de terra, es comença a plantar arbres a banda i banda de la carretera. No es tracta tant com d’un element d’ombra o d’estètica, sinó que la plantació d’arbres actuava de fixador i retenidor del ferm de la calçada i servia de referència al viatger en cas de nevades. N’informa el web del projecte Museu al carrer del MNACTEC. A Catalunya, les espècies d’arbres més utilitzades per plantar als marges dels camins i les carreteres han estat el plataner, el pi, l’om i les moreres, creant-se un esplèndid paisatge d’equilibri entre la finalitat inicial de l’avenç tecnològic i l’harmonia posterior amb l’entorn i el medi natural. El reconeixement a aquest alt valor patrimonial, paisatgístic i mediambiental que representen les carreteres i travessies urbanes arbrades que encara es conserven es manifesta en la majoritària voluntat social actual de reivindicar i conservar aquest destacat element del paisatge de la societat industrial.
