Era la comparsa més nombrosa, amb 250 participants, i l’any passat el mateix grup ja havia quedat en segona posició. Un preàmbul que els ha acabat portant en el Carnestoltes 2026 de Terrassa al primer lloc com a guanyadors amb la seva proposta antitaurina La última cornada… i no de placer. Són els Carnivals i, amb aquesta victòria, tenen l’honor en l’edició que ve de ser la comparsa oficial prenent el relleu del Groc Cridaner. En segona i tercera posició, han quedat els Amics Mompalet i els AmicsxSempre, durant l’entrega dels premis a la revetlla del Recinte Firal després de la rua aquest dissabte amb un total de 25 comparses i 2.189 participants que va omplir els carrers de la ciutat. I va tenir de pregoneres les militants del Casal de la Dona, que en el seu 40 aniversari van pronunciar un pregó transgressor i reivindicatiu des del balcó de l’Ajuntament, que reproduïm al final d’aquest article.
La rua va ser multitudinària des de la plaça de les Magnòlies, a l’encreuament de les avingudes Abat Marcet i Ponent, fins al Raval de Montserrat, passant per tota la Rambla d’Ègara i el Parc dels Catalans. Les 25 comparses, de tota mena, colors i ambientació musical amb les seves carrosses, i un fort protagonisme de les dones, van recórrer durant més de dues hores unes vies atapeïdes de gent deixant enrere el vent que havia obligat a anul·lar la cercavila del Dijous Gras dos dies abans amb els emissaris del Carnestoltes XLIX. O sigui, el quaranta-novè.
Aquesta vegada, la reina Tifa-Rola i el rei Tifa-Nal sí que es van poder obrir pas per arribar al balcó de l’Ajuntament i rebre de mans de l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, les claus de la ciutat perquè durant aquest cap de setmana regni la disbauxa i tothom rebi com cal abans que aquest dilluns s’acabi el seu poder efímer. “Ja som aquí, celebrant el Carnestoltes de Terrassa i no Sant Valentí!”, va dir ell. “I abans que el dilluns no ens tallin el cap, volem dir que el Carnestoltes no té edat!”, va dir ella. Mentre, des de baix, el Groc Cridaner oficiava al capdavant de la rua amb el seu Posem llum a la foscor il·luminant el Raval.
De matinada, al Ball de Màscares al Recinte Firal i sota el so del DJ Alex Marteen, l’autodenominat Jurat Corrupte del Carnaval de Terrassa ha fet pública la seva decisió proclamant els Carnivals com a vencedors i deixant en segon i tercer lloc la corrua d’homenatge al cabaret del Moulin Rouge dels Amics Mompalet i la denúncia de la crisi de l’habitatge dels AmicsxSempre, respectivament. I així fins a deu comparses premiades.
Els premiats del #CarnestoltesXLIX són:
— Carnestoltes Terrassa (@CarnestoltesTRS) February 15, 2026
🥇 Carnivals
🥈 Amics Mompalet
🥉 Amics per sempre
4. El Porronet
5. Tremendu Deliri
6. Flawless Dance School
7. The Crazy Family
8. Sant Ovaris
9. Els Boixos de Sant Llorenç
10. Rives Triple Sex pic.twitter.com/1tvcPh5mXv
Hores abans i també des del balcó de l’Ajuntament, diferents veus del Casal de la Dona en les seves quatre dècades de vida havien llegit un pregó desinhibit i compromès. “Avui no parla cap rei, ni cap reina, ni cap corona rància; avui parla el Casal de la Dona, trinxera, refugi i fàbrica de revoltes quotidianes”, han proclamat amb la seva presidenta, Mercè Gómez, al capdavant. “I avui proclamem La Carnestoltes, una Carnestoltes feminista, irreverent i republicana”, han rebatejat com a gènere de la festa. Entremig, han rebut els capellans (“bisbe de la ciutat, treu els rosaris dels nostres ovaris!”), els jutges (“no és justícia si humilia, si ignora o si arriba tard”) i el sistema sanitari (“no volem hospitals amb ànim de lucre, ni salut a cop de targeta de crèdit). Amb el recordatori que “el feminisme també sap mossegar, també sap gemegar, també sap riure fort i ballar brut”.
I amb lemes que interpel·laven un passat a la mateixa ciutat de Terrassa: “Que se sentin les bruixes que no vau poder cremar! Que se sentin les histèriques que no vau poder callar! Que cridin les boges que no vau poder tancar!”. “Perquè avui manem nosaltres, les boges, les rares, les lliures, les que no demanen permís ni perdó”, han advertit abans de convidar tothom al sarau amb una diatriba final: “que visqui la Carnestoltes, amb sang, purpurina, barba, punys enlaire i revolució!”. A continuació, reproduïm sencer aquest pregó:
PREGÓ FEMINISTA, REPUBLICÀ I TRANSGRESSOR DEL CASAL DE LA DONA
Benvinguda Terrassa, ciutat capdavantera, comunitat rebel, oberta i feminista… I a partir d’avui mateix, també republicana. Poble disfressat, gent valenta, cossos lliures, ànimes indomables i veus que no demaneu permís.
Ha arribat el temps sagrat del desordre, el temps de capgirar-ho tot, el temps de la revolta, de la desobediència, del crit i del plaer sense culpa.
Avui no parla cap rei, ni cap reina, ni cap corona rància. Avui parla el Casal de la Dona: trinxera, refugi i fàbrica de revoltes quotidianes.
I avui proclamem La Carnestoltes. Una Carnestoltes feminista, irreverent i republicana. Avui els trons no els volem, les corones ens ofeguen i el poder impostat… ens fa riure. Avui obrim les portes a un nou temps, on els rols caduquen, les normes tremolen i el patriarcat sua purpurina.
Per això, volem que ho senti tothom. També els qui porten sotana: que els nostres cossos no són dogma, que no són pecat, que no són territori de control ni de culpa. I no volem cap altar decidint què fem amb el nostre cos! I per això cridem ben fort: bisbe de la ciutat, treu els rosaris dels nostres ovaris!
I als jutges i magistrats, els diem: no és justícia si humilia, si ignora o si arriba tard. Això no és llei: és maltractament institucional. Volem una justícia valenta i compromesa. Tendra amb les víctimes i implacable amb els maltractadors.
I al sistema sanitari, li diem: no volem hospitals amb ànim de lucre, ni salut a cop de targeta de crèdit. Perquè cuidar-nos no és un negoci, és un dret. Per les metgesses, infermeres, zeladores i tot el personal que aguanta el sistema amb mans cansades i cors valents. La violència també colpeja la ment. La salut mental de les dones necessita atenció urgent, digna i feminista. I ja que hi som, fem fora el capitalisme que ens vol competitives, consumistes i productives.
Perquè avui no venim només a beure, ballar i despullar-nos de la vergonya. Avui venim a cremar cotilles, rebentar motlles i fer que els desitjos surtin al carrer. I a recordar que el feminisme també sap mossegar, també sap gemegar, també sap riure fort i ballar brut.
Que se sentin les bruixes que no vau poder cremar!
Que se sentin les histèriques que no vau poder callar!
Que cridin les boges que no vau poder tancar!
Que desfilin les grasses, les trans, les bolleres, les putes, les migrades, les velles, les joves, les mares, i les que ho seran, i les que encara s’estan inventant!
Avui celebrem els cossos imperfectes i insubmisos, els desitjos incòmodes, les identitats mutants i totes les dones que van dir prou! Perquè avui manem nosaltres, les boges, les rares, les lliures, les que no demanen permís ni perdó.
Perquè el feminisme no és cortesia, és irreverència. No és silenci, és crit. No és decorat, és incendi.
I la Carnestoltes és el nostre altar profà. On el plaer és polític, la disfressa és manifest, el maquillatge és barricada i cada rialla és una bufetada al masclisme, a l’autoritat imposada i a qualsevol corona, sotana, poder que es cregui per sobre el poble.
Així que, poble de Terrassa: beveu, rieu, crideu, estimeu, balleu, provoqueu, seduïu, qüestioneu! Estimeu-vos fort i sense permís. Que comenci el regnat de gatzara feminista i republicana! Celebrem la festa com a acte polític!
I que visqui la Carnestoltes, amb sang, purpurina, barba, punys enlaire i revolució!
