La bufetada que Miki Santamaria ha llençat als concerts amb música pregravada s’ha fet viral. El post del baixista i productor de Terrassa s’ha escampat com la pólvora i ha aconseguit cridar l’atenció no només dels seus companys de professió sinó també dels seus milers de seguidors. L’objectiu era deixar una “reflexió personal” i ha aconseguit sacsejar consciències o, com a mínim, obrir un debat. Prop de 3.000 m’agrades i més de 300 comentaris en donen fe.
En una època en què a la cartellera musical del país trobem mil i un festivals, un dels músics amb més projecció de la cocapital vallesana ha posat el dit a la llaga d’un fenomen cada vegada més habitual: artistes que apareixen dalt de l’escenari sols i que canten sobre una base musical duta de casa. Santamaria demana responsabilitat i una major estima cap a qui fa la música: “Prou difícil ens ho estan posant les llibreries virtuals, Splice i la IA a l’estudi de gravació com perquè ara no ens vulguin ni als escenaris”. El terrassenc creu que s’ha de posar fi a aquesta moda i lamenta que es posi més esforços a muntar “un bon show de llums i pantalles, que a cuidar la música”.
“Una banda en directe no la podrà substituir mai un arxiu .wav”
“Potser els programadors de concerts de Catalunya s’haurien de començar a plantejar contractar artistes tenint en compte una quota mínima de músics que toquin en directe a l’escenari? És que em sembla bastant trist que ara mateix hi hagi tants espectacles amb preus elevats on la major part del show es canta sobre música pregravada.
I no és una qüestió de pressupost, perquè la majoria es podrien permetre portar una banda de músics top. Tampoc és una qüestió estilística, perquè la música que fan es pot tocar perfectament. Sembla que es posen més esforços en muntar un bon show de llums, pantalles i coreos que de cuidar la música…
I alguns diran: a la gent li és igual, el públic no ho valora, compren la entrada igualment… Sí, però segur que amb músics tocant en directe agradarien encara més. I a la vegada tindrien tot el respecte del col·lectiu musical. És una qüestió d’ètica, dignitat artística, cultura i amor per la música.
Si els artistes grans no donen exemple això es normalitzarà i els nous artistes continuaran prescindint de músics als escenaris. Prou difícil ens ho estan posant les llibreries virtuals, Splice i la IA a l’estudi de gravació com perquè ara no ens vulguin ni als escenaris. Crec que l’energia que desprèn una banda tocant en directe no la podrà substituir mai un arxiu .wav
Catalunya està plena de musicassos amb ganes de treballar! Cuidem la música”.
Davant la repercussió que ha tingut la seva “reflexió”, Santamaria s’ha vist interpel·lat de fer-ne un segon d’aclariment. Ha volgut deixar clar que “no vaig fer el post amb intenció de fer mal a ningú”, només volia compartir una opinió personal “que veig que és compartida amb molta gent, sobretot, dins del gremi de músics professionals. Algú ho havia de dir, suposo!”.
Músic, productor, professor i més
El terrassenc es troba actualment de gira amb la seva banda Doctor Prats (grup del qual és fundador, director musical i co-productor) i que tot just acaba de presentar nou disc, després d’un temps fora dels escenaris. Ara fa poques setmanes, el vam poder veure en directe en el gran concert de la Festa Major de Terrassa. A més, ho comptabilitza amb múltiples projectes com a músic, productor, docent i la direcció d’Escola de Baixistes.
L’any passat va estar en boca de tothom després d’anunciar que sortia de gira amb Sopa de Cabra, substituint, per motius de salut, l’estimat baixista Francesc Cuco.
De formació autodidàctica, no va ser fins al 2008 que va iniciar estudis a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) on va tenir com a professor al reconegut baixista Gary Willis, entre molts altres. En aquests darrers anys se l’ha pogut veure participant en espectacles com el musical “Rock of Ages” als Estats Units, acompanyant la companyia de ball australiana Burn The Floor en la gira internacional, en programes com Operación Triunfo o Bailando con las estrellas, i amb col·laboracions musicals destacades amb David Otero, Bruno Oro o Drew De Four. Viatja per tot el món impartint masterclass i clínics amb el suport de Yamaha. I ha actuat a Dubai, Qatar, Itàlia, els Estats Units, Kuwait, França o Kenya.
