Alex Bixquert, activista i expresident de l’entitat LGTBi Terrassa, és un dels 13 candidats al Capgròs de Terrassa d’aquest 2022. Món Terrassa ha volgut conèixer què en pensa i com afronta aquesta capdidatura, que haurà de defensar aquest dissabte, dia 28, a la plaça Vella.
Com i quan t’has assabentat de la candidatura?
Vaig veure que em van etiquetar a la notícia de twitter i em va sorprendre molt. Al principi vaig pensar que s’havien equivocat.
Ha estat una sorpresa? O t’havien arribat rumors?
Va ser una sorpresa absoluta, no en tenia i idea.
T’ha fet il·lusió? Què significa per a tu?
M’ha fet molta il·lusió, per una banda perquè és un reconeixement a tot el temps, l’esforç i salut mental invertits en la defensa dels drets del col•lectiu LGTBI+ en general i trans* en particular. També estic molt agraït perquè és una oportunitat per visibilitzar les necessitats i reivindicacions de les persones trans*
Què penses que ha valorat de la teva figura el jurat del Casinet de l’Espardenya?
Suposo el fet de ser un referent trans* de la ciutat, generant espais de sinèrgia i suport mutu per les persones del col•lectiu. També la trajectòria activista impulsant polítiques públiques des dels càrrecs que he ocupat (i ja no ocupo) a l’Associació LGTBIA+ Terrassa i la FELGTBI+. En resum el fet d’haver posat el meu gra de sorra per fer que Terrassa, o Transrassa com se’ns coneix en els nostres entorns, sigui un referent en la garantia dels drets LGTBI+.
Ja saps que aquest 28 de maig hi ha la defensa de candidatures. Què creus que pot vendre Alex Bixquert per fer-se mereixedor de la distinció?
Doncs faré el que ser fer i el que m’ha portat fins aquí: activisme i transfeminisme. Defensar el dret de les persones trans a decidir sobre les seves vides i els seus cossos sense tuteles mèdiques, judicials ni morals, la importància de tenir referents de corporalitats i comportaments diversos per alleujar la pressió social sobre els nostres cossos i les nostres identitats i la necessitat de tenir unes polítiques socials, especialment en matèria educativa, laboral i d’habitatge que permetin sortir de la situació de vulnerabilitat en la que es troba la major part del col•lectiu.
Què son per a tu els Capgrossos de l’Any? És una tradició que segueixes?
Coneixia la tradició perquè és molt important a la ciutat tot i que mai m’hi he implicat directament. El que m’hagin fet capdidat m’ha fet interessar-me més per les altres persones que han proposat i he descobert que són molt interessants així que els propers anys segur que em miraré millor totes les capdidatures perquè és una bona manera de conèixer les tasques tan interessants que fan aquests referents en matèria social i cultural.
A les xarxes ja s’han començat a veure els primers missatges que et donen suport. Creus que pots guanyar?
No, crec que tinc possibilitats de quedar l’últim (riu). Igualment, el reconeixement i oportunitat per visibilitzar les realitats trans* que suposa la capdidatura ja és una victòria per mi.
I si guanyes, què faràs i com ho celebraràs?
La veritat és que no m’ho he ni plantejat perquè no contemplo aquesta possibilitat.
