Tres dissenyadors de Terrassa, en una antologia gràfica de la discografia catalana. L’editorial Enderrock Llibres ha publicat recentment un volum de referència per a tots aquells que són amants de la música, però també, de les portades que acompanyen els àlbums discogràfics. Es tracta d’un recorregut històric per a la música catalana a través de 800 portades i 100 dissenyadors i artistes gràfics que han marcat el disseny d’aquest sector en els darrers seixanta anys.
“Art & Música. Antologia gràfica de la discografia catalana“, revisa, per primera vegada, la imatge sonora dels discos catalans en les darreres sis dècades. I ho fa de la mà de grans creadors com Jordi Fornas, America Sanchez, Frederic Amat, Sílvia Gubern, Antoni Tàpies o Joan Miró, però també d’altres il·lustradors o fotògrafs més contemporanis, com Josep Basora, Albert Romagosa, Cinta Vidal o Clara de Ramon. Entre tot aquest compendi n’hi trobem tres que tenen ADN terrassenc. I com passa en aquest llibre enciclopèdic i de gran format, pertanyen a generacions ben diferents.
Hi trobem d’Antoni Miralda (1942), amb el llenguatge inconformista, festiu, barroc i kitsch que acosta l’art i la vida. Un artista reconegut internacionalment que en els darrers anys s’ha orientat cap a l’art gastronòmic i les grans instal·lacions, com En projectes destacats com Honeymoon Project, un enllaç simbòlic de l’estàtua de Colom de Barcelona amb l’estàtua de la Llibertat de Nova York.
D’unes generacions més pròximes hi ha Júlia Quintana (1988), dissenyadora, il·lustradora i fotògrafa. Ha estat terriblement prolífica en el camp de les arts visuals aplicades al món musical, amb moltíssims treballs amb grups tant diversos com els mallorquins Cor Salvatge, la cantautora Gemma Humet, la banda Pantaleó o Les Anxovetes o també amb Trau o Chico Jorge.
I la tercera dissenyadora terrassenca present al volum és Anna Cornudella (1991). La més jove de tots, però no per això menys coneguda, és una artista multidisciplinar. Llicenciada en cinema el 2014 a l’Escac, des de aleshores ha treballat en teatre, cinema i vídeoart. El seu primer llargmetratge “The human hibernation” va ser estrenat a la Berlinale el 2024 i s’ha omplert de prestigiosos premis com el FIPRESCI (premi de la crítica internacional) a millor pel·lícula a la secció Forum i el premi Feroz a millor pel·lícula de no-ficció. Tots els seus projectes giren entorn del bioart i l’etnografia multiespècie, “buscant alternatives a la forma en la que habitem i utopies socials”, com ella mateixa explica. En el terreny discogràfic hem pogut veure la seva obra en les portades dels àlbums “Bi” i “Blue Screen” del grupB1N0 (2021 i 2024), o fent la portada de l’àlbum “Häxan” (2021) de Yo Diablo, entre altres.
Un mosaic de l’impacte de les arts plàstiques en la música
“Configuren un mosaic que revela la potència visual de la música feta als Països Catalans i la seva estreta relació amb les arts plàstiques”, expliquen des de l’editorial, que apunten que malgrat l’evolució que aquest sector també ha patit, “el llibre evidencia que el grafisme ha estat -i continua sent- una part essencial de l’experiència musical”, i és una mostra de com aquests artistes han contribuït “decisivament” a definir “la identitat gràfica de moviments, segells i creadors musicals”.
Més enllà de les il·lustracions, el llibre incorpora textos d’especialistes com Tomeu Canyelles, Òscar Dalmau, M. Àngels Fortea, Carles Gámez, Òscar Guayabero, Oriol Lladó, Jordi Llansamà, Òscar Nin, Jaume Pujagut, Guillem Vidal i Joaquim Vilarnau, que contextualitzen i analitzen aquesta relació persistent entre imatge i so, i expliquen com el disseny ha contribuït a crear icones, a construir relats i a despertar emocions que van més enllà de la música mateixa.
