L’artista Conrad Roset ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura 2024. L’acte de lliurament ha tingut lloc aquest dijous, dia 30 de maig, en uns premis atorgats pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), i que representen la distinció més important en el camp de la cultura a Catalunya. El terrassenc ha estat distingit per la seva “habilitat” a l’hora de portar el seu “talent com a il·lustrador” al món digital, segons recull l’Agència Catalana de Notícies.
Especialment destacable ha estat la seva contribució en el videojoc català “Gris“, que ha recollit nombrosos premis internacionals i que ha estat traduït a nombrosos idiomes. Els responsables dels guardons afirmen que aquest videojoc és considerat “una peça artística per l’equilibri entre estètica i interactivitat” i subratllen que “dona visibilitat internacional” a la indústria del videojoc del país.
En l’al·legat de defensa del Premi Nacional, el jurat ha valorat que l’artista nascut a Terrassa el 1984 té un estil “inconfusible” amb els colors de l’aquarel·la, que l’ha dut a treballar per a nombroses agències i editorials. Alhora ha exposat la seva obra a galeries i museus d’arreu.
MónTerrassa es feia ressò l’any 2019 que Roset recollia el premi al millor joc d’impacte dels Game Awards a Los Angeles. S’alçava així amb l’Oscar dels videojocs per un projecte de Nomada Studio, amb seu a Barcelona, i que ja acumulada el premi Annie a la categoria de millor animació. Des de l’aleshores, aquest joc protagonitzat per una jove sense veu que ha passat per una experiència traumàtica, ha estat aplaudit i lloat tant per crítica com per públic (jugadors). A més, en destaca que la banda sonora és del grup barceloní Berlinist.
Guardonats dels Premis Nacional de Cultura 2024
Conrad Roset no ha estat l’única persona guardonada en els Premis Nacionals de Cultura 2024. En la resta de categories, s’ha guardonat l’actriu Vicenta Ndongo, la compositora Raquel García-Tomás, l’espai escènic itinerant Nilak i la cantant Mayte Martín. Els Premis Nacionals de Cultura s’atorguen de manera ininterrompuda des del 1982, després que el seu precursor, el Premi Joan Crexells, es prohibís durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
