MónTerrassa
Arriba al Teatre Principal de Terrassa “El pes d’un cos” de Szpunberg
  • CA

El pes d’un cos“, de Victoria Szpunberg és una reflexió sobre la dificultat d’envellir dignament a la nostra societat quan el cos ja no ens respon i la manca de recursos és una realitat imposada. L’obra de teatre arribarà al Teatre Principal de Terrassa el diumenge 6 de febrer a les 18:00h després de triomfar al Teatre Nacional.

L’originaliat de l’obra recau en la seva posada en escena: la veu de Laia Marull, la filla que ha de cuidar el seu pare després d’un ictus, en forma de monòleg, es va trobant amb una sèrie de personatges interpretats per un grup de músics. El mecanisme mental del pare, afectat pel patiment de la malaltia i per altres patologies mentals, articula la forma final de la peça. Una escena multidisciplinar que combina text, música en directe i projeccions, on el realisme més cru i actual dialoga amb el joc teatral, l’humor i certa celebració poètica.

El pare, que havia representat un gran pilar (emocional i ideològic) per a la filla, s’ha convertit en el paradigma de la fragilitat, algú que té al·lucinacions i que no pot fer les necessitats bàsiques de forma autònoma. La manca de recursos econòmics propis i la precarietat que viuen les administracions públiques fa que la situació entri en una mena d’espiral de caiguda lliure. La manutenció del pare fa que la filla hagi de vendre-ho tot, desposseir-se de tot allò que ha heretat, i entrar en una mena de deliri imparable. Només l’arribada d’un àngel, conductor d’una ambulància i zelador, pot treure’ls de l’abisme.

Aquesta funció s’ofereix amb servei d’audiodescripció i subtitulació, a part de la possibilitat de connectar-se al bucle magnètic o al servei de so augmentat.

L’autora

Victoria Szpunberg és una autora preocupada per fer un teatre connectat amb els temes polítics i socials del món contemporani, amb una mirada oberta i transdisciplinària i sense tancar-se en un únic gènere o registre. Els seus personatges i les situacions en què es troben tenen a veure sovint amb una mena de desconcert existencial o ideològic, amb una profunda sensació de desubicació i amb la desfeta d’estereotips i llocs comuns.

Comparteix

Icona de pantalla completa