Alejandro Bermejo és un enginyer i escriptor terrassenc, que enguany ha debutat en el món literari amb la publicació de la seva primera novel·la “Las Crónicas de Ediron” (Editorial Tregolam). Bermejo es revela com un professional del gènere fantàstic, que traspassa tota la seva imaginació al paper per construir Ediron, un món fantàstic que ha perdut la seva màgia i haurà d’unir forces entre els seus personatges per recuperar-la. Món Terrassa ha parlat amb Bermejo per conèixer una mica millor què s’amaga darrera la seva primera novel·la.

Acabes de publicar la teva primera novel·la “Las Crónicas de Ediron”. Ens podries fer un resum sobre què tracta el llibre?

La novel·la ens presenta una actualitat estranya en les terres de Ediron: la màgia que abans l’habitava ha desaparegut, i les diferents races que la componen s’han amagat en les seves ocultes ciutats, trencant llaços amb qualsevol altra. Amb aquesta premissa, ens veiem directament submergits en les primeres pàgines amb els seus protagonistes. Persones que tenen un passat, unes necessites, i uns somnis com tots nosaltres. Si més no, els pròxims esdeveniments faran que surti d’ells la seva verdadera manera de ser, i prendran decisions d’acord amb això. Mentrestant veiem que una ombra està apareixen en Ediron. Descobrirem misteris, nous problemes, personatges i secrets del passat que faran que els nostres protagonistes escriguin les cròniques d’aquesta terra amb les seves accions.

Com va sorgir la idea d’escriure Las crónicas de Ediron?

Sempre he estat escrivint cosetes, però mai havia acabat res fins Las crónicas de Ediron. La novel·la hem va vindre una nit calorosa d’estiu, aquestes nits que no ets capaç de dormir-te. La meva ment va viatjar a un lloc on vaig veure per primera vegada dos dels protagonistes del llibre, en Remir i en Sideris. Al dia següent, vaig passar la idea al paper, i vaig reconèixer que tenia valor. A partir d’aquí, prometent-me que si començava una altra vegada ho acabaria, vaig començar a crear el que és el tema que estem parlant.

I quan vas tardar a escriure la novel·la?

Vaig posar l’últim punt quan feia quasi dos anys que el vaig començar. Després va vindre tota la feinada de buscar editorial i el treball conjunt amb ells, però el període que em va portar la creació de la novel·la va ser de dos anys.

Des d’un inici, ja sabies tota la trama? O et va anar sorgint a mesura que anaves escrivint?

Tenia clar varis punts, els nuclis en que s’ha nodrit el llibre. Si més no, vaig crear un petit guió de cada capítol per tindre una visió general de l’historia. Però quan ja estava escrivint, a vegades sentia com la novel·la “s’escrivia sola”. Va ser una sensació molt enriquidora, veure com el que he creat es convertia d’alguna forma en un ésser viu que prenia la seva forma. Això va fer que els esquemes inicials s’haguessin de refer.

A quin públic va dirigida la novel·la?

Principalment, als amants de la fantasia. Si t’agraden els llibres d’aquesta temàtica, els vídeo jocs, el rol… aquest llibre és per tu. I si encara no has entrat en el meravellós mont de la fantasia èpica, aquest pot ser un molt bon inici. El llibre no està pensat per que sigui aclaparador pel lector, si no que té uns ingredients que es van cuinant lentament, a mida que ets capaç de sentir-te un mes de l’historia. Persones no assídues a la fantasia m’han dit que s’han sentit molt còmodes amb la història, cosa que hem prenc com un comentari molt positiu. Per mi llegir ha de ser un plaer a gaudir, i aquest és un dels seus objectius.

La novel·la és de gènere fantàstic. Tens alguna referència amb la qual t’hagis inspirat?

Des d’una primerenca edat vaig començar a llegir fantasia, sobre tot la saga de Harry Potter, el Senyor dels Anells, Las crónicas de la Dragonlance, les novel·les del Mundodisco… però també vaig tantejar i gaudir amb altres gèneres; amb Albert Sánchez Piñol vaig descobrir La pell freda, amb Arturo Pérez-Reverte vaig gaudir de El Club Dumas, i amb Ildefonso Falcones vaig descobrir una nova manera de veure Barcelona amb La catedral del mar. Com veus, encara que hem decanti sempre per la fantasia, tantejo altres generes doncs crec que també aporten molt; i avui dia la unilateralitat ja no ajuda, si no la unió de varies coses (encara que siguin distintes) poden crear coses fantàstiques.

Què significa per tu escriure? Has escrit sempre o t’hi has incorporat últimament?

Sempre he anat escrivint cosetes. Res seriós, només alguna historieta per algun concurs de Sant Jordi, que potser després desenvolupava més en la intimitat. Soc enginyer, per tant, de números en sé, encara que sempre he trobat en les lletres un refugi molt acollidor. Llegir ha estat part de la meva vida des de petit, i això va activar la meva imaginació per poder crear els meus mateixos mons. Ara que l’escriptura forma part de la meva vida d’una forma més activa, no soc capaç de passar una setmana sense escriure alguna cosa. És molt alliberador i molt relaxant. Animo a tothom que tingui curiositat que ho provi!

El títol de Las crónicas de Ediron va acompanyat de Volumen 1. Això significa que tindrà una continuació? Penses seguir escrivint?

Quan vaig arribar a un dels punts més importants de l’historia que tenia en ment, ja portava més de tres-centes pàgines. Vaig decidir, llavors, acabar el llibre i fer una continuació. Ara mateix hem trobo recol·lectant idees pel següent volum. Hem de saber què passarà a Ediron després dels esdeveniments del primer Volum!

Què diries per convèncer a la gent que està indecisa per comprar la teva novel·la?

Si et veus indecís en comprar o no la novel·la, t’animo a que facis un salt de fe i l’adquireixis. Penso que la lectura ha de ser un plaer que ens ajudi en aquest difícil dia o simplement en la necessitat d’escapar mentalment, per la qual cosa animo que agafin Las Crònicas de Ediron com aquest amic que és aquí quan el necessiten, que, gràcies a una amena lectura, fan que els problemes deixin de ser tan problemàtics. En l’obra he posat molt de mi, les meves experiències i sentiments, per la qual cosa podran tenir a les seves mans un petit tros de la meva persona. Tot allò exposat surt d’un lloc visitat o d’una experiència viscuda, que, ajuntant-lo amb la màgia de la fantasia, crea aquesta novel·la.

Nou comentari