40 anys de vida en una ciutat donen per molt. Si aquests es concentren en un recopilatori de fotografies, permeten visualitzar amb claredat l’evolució i transformació d’un nucli urbà com Terrassa. Aquest divendres, a la sala d’actes de l’Arxiu Tobella, s’ha presentat la 40ª edició de l’Anuari Fotogràfic de Terrassa, un llibre imprescindible per a qui vulgui veure com ha estat i és la ciutat vallesana. “El patrimoni fotogràfic històric de Terrassa és excel·lent. Ja des del segle XIX es registren alguns fotògrafs coneguts com Adrià Torija o Josep MªBallester”, ha arrencat Montse Cuyàs, arxivera de l’Arxiu Municipal de Terrassa, i que ha qualificat la fotografia de “patrimoni, igual que l’arquitectura”. Un patrimoni que “cal soncervar i fer visible, perquè ofereix coneixements i transmet informació que cal conservar i mostrar a les generacions futures”.
!--akiadsense-->
Cuyàs ha fet un repàs de l’evolució fotogràfica de Terrassa a través de la gent que ha fet possible aquests anuaris any rere any. “Els arxius s’expandeixen cada cop més. Abans, en cada barri hi havia un fotògraf de referència“, ha afegit l’arxivera, que ha agraït “als centres, professionals i productors” que hagin tingut cura de les fotografies que avui en dia poden reproduir en aquest llibre per col·leccionistes. “Cal donar les gràcies a aquelles persones o entitats que han generat i mantingut la informació i n’han fet una posterior donació. Els centres han tingut cura del material fotogràfic, per això ara els podem veure”, ha comentat Cuyàs, que ha recordat figures com la del fotògraf Joan Biarnés, que va permetre donar a conèixer moltes fotografies esportives dels anys 50 i 60 del món de l’esport. A les seves fotos hi apareixien esports com l’hoquei, el ciclisme, i que donen molta informació dels estadis, els costums i la gent de l’època. L’Arxiu, fundat el 1977 per Manel Tobella, recull anualment centenars de fotografies en formats de tot tipus, i que permeten veure l’evolució de la ciutat. “Algunes persones les donaven després de trobar-les en capses de sabates o en calaixos. És documentació que acaba sent visible per la ciutat i les seves persones”.
Cuyàs ha advertit que, amb la digitalització, “cal anar migrant cap als nous formats per tal que cap material quedi obsolet i no pugui ser consultat”. A l’acte de presentació no hi ha pogut ser Cecília Coca, l’autora dels textos, donat que es troba estudiant un semestre de la carrera a Boston. Sí que hi ha participat, en canvi, Aleix Pons, president de la junta, i que ha explicat el per què de la fotografia escollida a la portada del 2018: el nou edifici de l’estació de Vallparadís. “Creiem que és una cosa emblemàtica de la ciutat, per això l’hem posat. Ha estat un any d’esdeveniments. Pel 40è aniversari, a més, hem acompanyat el llibre d’un suplement que recorda les anteriors portades”. Pons també ha volgut tenir un record per a dues personalitats que, aquest any, no han pogut acudir a l’acte: “Ens sap greu que aquest cop no hi siguin Josep Rull i Lluís Puig”, ha pronunciat, unes paraules que han desfermat un seguit d’aplaudiments a la sala. Entre el recull de portades n’hi ha d’esportives, de culturals, d’obres, de salut, més polítiques, de trens, altres d’arbres caiguts. El pròleg l’ha escrit l’alcalde, Alfredo Vega.
L’alcalde de Terrassa ha felicitat la gent que ha fet possible l’arxiu i l’Anuari. “És una mostra d’història més de la ciutat. Aquesta és una història de la ciutat del 2018, una mena de memòria històrica del futur, ja que sovint és un llibre de consulta i referència que et situa, quan passa el temps, i et contextualitza en qualsevol moment. Per curiositat molts cops el consultava, l’Anuari”, ha exposat Vega, que ha reconegut que considera força difícil “triar allò més representatiu de la ciutat”. “A mi m’hauria agradat consultar i veure com es fa la tria, que segurament té una dificultat especial, i que aconsegueix reflectir el que cada persona espera. És complicat escollir el més destacat de cada dia i any”, ha assegurat. I ha conclòs: “Estic segur que en el futur serà una obra de referència. Permet veure el pols d’un a ciutat durant tot un any”.
