Un dels desafiaments més comuns dels propietaris dels habitatges de Terrassa és el d’aconseguir la màxima eficiència energètica. Amb un parc immobiliari envellit i un clima de molt de contrast entre l’estiu i l’hivern, la ciutat busca solucions per a garantir el confort dels seus ciutadans i reduir l’impacte ambiental. És per això que la rehabilitació energètica es presenta com una oportunitat clau per a millorar la qualitat de vida dels residents i avançar cap a un futur més sostenible.
La ciutat de Terrassa, amb un 9,5% dels seus habitatges buits segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), supera a Barcelona en percentatge d’immobles desocupats. A més, segons el Idescat, en 2021 un 23,2% dels habitatges principals estaven destinades al lloguer. Gran part d’aquest parc d’habitatges, especialment les construïdes a partir de 1972, presenta importants mancances en matèria d’aïllament i eficiència energètica. Aquesta situació, sumada a les temperatures extremes que viu la ciutat, amb estius que aconsegueixen els 29 °C i hiverns amb mínimes d’1 °C, converteix la climatització en una necessitat i una despesa considerable per a moltes famílies. La resposta passa per la implementació de mesures de rehabilitació que permetin optimitzar el consum energètic, i aquí és on les ajudes públiques i les solucions assequibles, com aconseguir finestres amb persianes barates, juguen un paper fonamental.
El desafiament de la rehabilitació en edificis antics
La rehabilitació d’edificis antics és una tasca complexa que va més enllà d’una simple reforma estètica. Les construccions de fa dècades no van ser dissenyades pensant en l’eficiència energètica, la qual cosa es tradueix en importants pèrdues de calor a l’hivern i un excés de calor a l’estiu.
Problemes com la falta d’aïllament en façanes i cobertes, ponts tèrmics i fusteries de baixa qualitat són habituals al parc d’habitatges de Terrassa. Afrontar aquestes deficiències de manera integral és crucial per a reduir la demanda energètica dels edificis i, per tant, les factures dels inquilins de Terrassa. Les intervencions han de ser planificades acuradament per a no comprometre l’estructura de l’edifici i per a garantir una millora real en el confort i la salubritat dels habitatges.
En 2015 es va dur a terme la primera rehabilitació energètica integral d’un edifici plurifamiliar dels anys 80, compost per quatre habitatges i quatre places d’aparcament. L’edifici, situat en el carrer de Antoninus Pius, va incloure l’aïllament tèrmic complet de l’envolupant, l’eliminació de ponts tèrmics, fusteries i envidraments d’altes prestacions, ventilació amb recuperació de calor i un sistema de climatització per aerotèrmia. Gràcies a aquestes millores, el consum energètic mensual de cada habitatge es va reduir a uns 60 € al mes, la qual cosa representa un estalvi aproximat del 70% respecte a un edifici convencional. El cost total de l’actuació va ser similar al d’una instal·lació tradicional amb caldera de gas i plaques solars, amb un retorn econòmic a mitjà termini gràcies a l’important descens de la demanda energètica.
Ajudes europees i de la Generalitat: un impuls necessari
Afortunadament existeixen diverses línies d’ajudes per a fomentar la rehabilitació edificis antiga. Els fons europeus Next Generation EU, a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern d’Espanya, ofereixen subvencions que poden cobrir entre el 40% i el 80% del cost de les actuacions, amb ajudes que van des dels 6.300 fins als 18.800 euros per habitatge.
A nivell local, l’ajuntament de Terrassa complementa aquestes ajudes amb programes pròpies per a la millora de l’eficiència energètica. Aquestes subvencions estan destinades a actuacions com l’aïllament de façanes, la renovació de finestres o la instal·lació de sistemes de climatització més eficients. L’objectiu és facilitar que tant propietaris com inquilins puguin escometre aquestes millores, que d’una altra manera serien inassumibles per a moltes famílies.
Solucions assequibles per a un major confort
No totes les solucions de millora energètica requereixen grans inversions. Existeixen opcions d’aïllament tèrmic econòmic que poden marcar una gran diferència en el confort de la llar. Des de la instal·lació de panells reflectors darrere dels radiadors fins a l’ús de pintures tèrmiques en façanes i interiors, hi ha un ventall de possibilitats a l’abast de totes les butxaques.
Quant a les finestres, elements clau en l’envolupant tèrmica de l’edifici, és possible trobar un finestres socials preu competitiu sense renunciar a la qualitat. La clau està a triar materials amb bones prestacions aïllants. En la comparativa entre PVC i alumini, el primer sol oferir un millor rendiment tèrmic a l’ésser un material no conductor, la qual cosa ajuda a mantenir la temperatura interior i a reduir el consum en calefacció i aire condicionat.
La importància d’unes bones finestres
Les finestres són un dels punts més febles en l’aïllament d’un habitatge, i la seva renovació pot suposar un estalvi energètic de fins al 30%. En el cas de les finestres comunitats veïns, és fonamental arribar a un acord per a realitzar una actuació conjunta que garanteixi la uniformitat estètica i la màxima eficiència de l’edifici.
L’elecció d’un bon envidrament, amb doble o triple vidre i cambra d’aire, és tan important com l’elecció del material del marc. Unes finestres eficients no sols milloren l’aïllament tèrmic, sinó també l’acústic, la qual cosa es tradueix en un major confort i qualitat de vida per als residents. Gràcies a les ajudes disponibles, la inversió inicial en la renovació de les finestres es pot veure notablement reduïda, convertint-se en una de les actuacions més rendibles en la rehabilitació energètica d’un edifici.
Com veiem, es tracta d’una inversió en el benestar de les persones i en la construcció d’una ciutat més sostenible i resilient. La col·laboració entre administracions, empreses i ciutadans és fonamental per a accelerar aquest procés de transformació. Amb les ajudes disponibles i un ventall de solucions cada vegada més ampli i assequible, Terrassa té l’oportunitat de convertir els seus edificis en espais més confortables, saludables i respectuosos amb el medi ambient.
