El 15 de març es va commemorar el Dia Mundial de la Covid Persistent, una patologia que a Catalunya continua afectant en major o menor grau a centenars de milers de persones, però que encara avui té un reconeixement sanitari i administratiu insuficient, cosa que obliga a moltes de les persones afectades a recórrer a la via judicial per veure reconeguts els seus drets.
Conviure amb aquesta malaltia comporta la persistència de símptomes (fatiga, dificultats respiratòries, dolor crònic, alteracions cognitives…) durant mesos o anys després de la infecció inicial i segons les estimacions, el grup de persones afectades està constituït de forma molt majoritària per dones en edat laboral, accentuant l’impacte social i econòmic de la patologia.
Però malgrat la realitat de les limitacions funcionals per mantenir l’activitat professional que provoca la Covid persistent, constatada per la comunitat científica, el reconeixement administratiu de la seva capacitat invalidant continua sent molt limitat. En nombrosos casos, l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) rebutja la concessió d’una incapacitat permanent. De fet, es calcula que menys del 3% de les afectades han obtingut reconeixement per a les greus limitacions laborals associades a la patologia.
Sortosament, en aquest context de manca de reconeixement administratiu, els tribunals han començat a obrir camí a l’hora d’assenyalar la Covid persistent i la simptomatologia associada -en total, s’han documentat més de 200 símptomes- com a causa d’incapacitat laboral.
Els tribunals comencen a reconèixer la capacitat invalidant i l’origen laboral de la Covid persistent
Algunes d’aquestes victòries judicials les hem batallat des de la nostra cooperativa. Així, per exemple, l’agost de 2024, l’equip de Col·lectiu Ronda va aconseguir dues sentències dictades per diferents jutjats barcelonins que rectificaven el criteri restrictiu de l’INSS i reconeixien la incapacitat permanent de dues treballadores afectades per Covid persistent després de constatar que la simptomatologia perllongada en el temps feia impossible mantenir l’activitat professional habitual. Ambdues sentències recordaven que «és suficient una previsió seriosa d’irreversibilitat [dels efectes de la patologia] per fixar el concepte d’incapacitat permanent» i que «l’existència d’una possibilitat fonamentada de recuperació no ha de ser impediment per apreciar la situació d’incapacitat permanent, si aquesta possibilitat s’estima clínicament com incerta o a llarg termini».
A banda de reconèixer la pèrdua de capacitat laboral, un altre aspecte de màxima rellevància en què els tribunals han hagut d’intervenir per corregir les resolucions prèvies de l’INSS és la referent al reconeixement de l’origen professional de la infecció en determinats col·lectius. Una altra sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictada a instàncies de Col·lectiu Ronda al setembre de 2022 va establir que la Covid-19 s’ha de considerar malaltia professional per a tot el personal sanitari i sociosanitari, corregint així el criteri restrictiu i contrari a la normativa vigent de l’Administració atès que, tal i com defensàvem en aquest procediment, el contagi per la Covid-19 era des d’abans de la pandèmia una de les patologies laborals incorporades al Quadre de Malalties Professionals com a risc específic per a les persones que treballen en centres sanitaris i sociosanitaris, incloent-hi geriàtrics i residències de gent gran.
En una altra resolució, també impulsada pel Col·lectiu Ronda, els tribunals van reconèixer l’origen professional en el cas d’una treballadora del sector de la neteja, un col·lectiu especialment exposat durant la crisi sanitària causada per la Covid i sovint invisibilitzat, malgrat haver estat designat com a personal essencial durant la pandèmia.
La importància del reconeixement
La importància i transcendència d’aquestes resolucions ha d’entendre’s des de l’òptica de valorar les importants conseqüències econòmiques del fet que una baixa mèdica -però també una pensió per incapacitat permanent o una prestació- es consideri com a derivada de contingència professional (causada per la feina) o comuna (sense vinculació amb el treball). La qualificació de la malaltia com a professional comporta un grau de protecció més elevat per a les persones afectades i obre la porta a poder reclamar indemnitzacions addicionals quan ha existit responsabilitat empresarial en l’origen de la patologia per incompliment de la normativa de protecció i vigilància de la salut a la feina.
Però tot i aquests avenços judicials, el reconeixement administratiu de la Covid persistent com a causa d’incapacitat continua sent escàs i desigual. És per això que la celebració del Dia Internacional de la Covid Persistent, el 15 de març, ha de ser una nova ocasió per reclamar més recursos per a investigació i assistència i un reconeixement efectiu de l’impacte laboral i social d’aquesta malaltia per part de l’Administració, que deixi d’obligar a recórrer a la via judicial per accedir als drets que corresponen a les persones afectades.
Despatx a Terrassa
Rambla d’Egara, 111, 2n pis
T. 93 780 22 88
www.cronda.coop
