El concepte de ‘drets culturals’ i la necessitat de garantir un accés lliure i sense obstacles i desigualtats a la cultura són prioritats del Departament de Cultura per aquesta legislatura. El Departament vol transformar aquesta legislatura en la ‘legislatura dels drets culturals’. El principal projecte en relació a aquesta voluntat és el desenvolupament i aprovació del Projecte de Llei de Drets Culturals, que actualment es troba en tràmit al Parlament i que ha d’elevar la cultura a quart pilar de l’estat del benestar.
Dins d’aquest esforç per aconseguir el lliure accés dels ciutadans a la cultura, al marge d’obstacles i biaixos, emergeix la necessitat de lluitar contra les desigualtats territorials a l’hora de tenir a prop una oferta cultural suficientment rica i àmplia. Sovint els esdeveniments i projectes culturals es concentren en punts determinats de la geografia i d’altres indrets poden veure ressentida la qualitat i quantitat de la seva oferta.
En el marc d’aquest context i de les dinàmiques de concentració cultural, l’existència de la xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya (SPEAV), amb 30 centres distribuïts per tot el territori, entre els quals s’hi troba la Sala Muncunill de Terrassa, permet apropar l’art contemporani i les arts visuals a la ciutadania d’arreu de Catalunya, amb atenció al món local. La Sala Muncunill va ser inaugurada l’any 1986 i està situada a l’interior d’un dels edificis singulars de la ciutat, el Vapor Amat, antiga fàbrica de tints. És un dels espais expositius que la ciutat dedica a les pràctiques artístiques contemporànies, juntament amb la Casa Soler i Palet. Actualment i fins al pròxim 18 de gener, a l’equipament s’hi pot veure una exposició del Festival Panoràmic, a cura de Joan Fontcuberta, Laia Casanova i Albert Gusi, i on s’explora la relació entre el cinema, la fotografia i les noves formes d’imatges; promou i incentiva la recerca de nous llenguatges i narratives audiovisuals.
En aquest sentit, el Centres d’Arts Visuals de Catalunya (SPEAV) garanteix la presència d’equipaments de referència pel que fa el llenguatge d’art contemporani, videocreació, art sonor i IA, performance o videoinstal·lació, entre altres tendències emergents, i equilibra, d’aquesta forma, l’oferta i programació de productes culturals en aquestes disciplines en tot el territori.
Tots els centres del sistema tenen la missió de fomentar la recerca i creació; la producció i programació; la difusió i dinamització de públics; la patrimonialització i documentació, la connexió i articulació i la creació i la producció. També s’han de centrar en la promoció i la identificació del talent artístic; la formació de creadors; el foment de la investigació i el desenvolupament del procés de producció artística i la posada a disposició de recursos per a la creació i desenvolupament de projectes d’arts visuals.
És d’aquesta manera que la seva tasca connecta directament amb els drets que la nova llei vol garantir, com ara el dret a la identitat cultural, el dret a l’accés a la cultura, el dret a la participació cultural, el dret a la creació, expressió i difusió culturals o el dret a la formació i creació artística. També garanteix l’existència d’un Sistema Cultural fort i vinculat a través de la col·laboració dels seus agents.
El concepte de Drets Culturals
L’article 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans, de 1948, reconeix per primer cop el dret a l’accés a la cultura. El text estableix que «tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic».
Malgrat això, existeixen en les societats del present contemporani obstacles i desigualtats a l’hora d’accedir als productes culturals, a una educació artística o a la seva pràctica, entre d’altres. Aquestes desigualtats es produeixen per motius diversos: econòmics, socials, de gènere, pel lloc origen o de residència, per patir discapacitats, etc.
Els drets culturals es fonamenten en els valors de llibertat, equitat, diversitat cultural, igualtat de gènere, no-discriminació, pluralisme, cohesió social i territorial, accessibilitat, participació i desenvolupament sostenible.
El projecte de la Llei dels Drets Culturals
- Una llei creada per a garantir el dret dels ciutadans catalans d’accedir i participar en la cultura en igualtat de condicions à Dret reconegut ja a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
- Respon a una problemàtica social: la desigualtat en l’accés a la cultura per motius econòmics, socials, de gènere, per discapacitat, etc. à La cultura és motor de cohesió, transformació i empoderament: 4t pilar de l’estat del benestar.
- Quins són els dret culturals dels ciutadans?
- Dret a la identitat cultural
- Dret a l’accés a la cultura
- Dret a la participació cultural
- Dret a la creació, expressió i difusió culturals
- Dret a la formació i creació artística
- Drets laborals i econòmics dels treballadors de la cultura
- Què farà la Llei:
- Definir els drets culturals dels ciutadans i obligacions de les institucions
- Protegir drets laborals dels treballadors de la cultura
- Garantir el dret a una educació artística i cultural
- Ordenar el Sistema Cultural de Catalunya
- Desplegar polítiques interculturals
- Promoure la cultura catalana com a element cohesionador
- També regula el Sistema Cultural de Catalunya i estableix la col·laboració dels seus agents (Administracions, Equipaments públics, Mitjans de comunicació, Entitats privades i empreses) per garantir els drets:
- Estableix les formes de finançament d’aquest sistema
- Redactada a través d’un ampli procés participatiu que va incloure trobades territorials amb participants d’arreu de Catalunya, reunions sectorials amb representants del sector cultural i les aportacions d’un comitè d’experts
- S’estableix com a prioritat de la legislatura à “La Legislatura dels Drets Culturals”
- Es troba en tràmit al Parlament de Catalunya
El Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya (SPEAV)
Apropar l’art contemporani i les arts visuals a la ciutadania. Aquest és l’objectiu del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals que impulsa el Departament de Cultura i que agrupa al voltant de 30 centres d’arreu de Catalunya.
Mitjançant aquest sistema, els equipaments col·laboren entre ells i fan accions de cooperació que permetran optimitzar els seus recursos. Dins de SPEAV s’està desenvolupant un pla d’acció 2025-2026 que preveu abordar temes d’interès comú a tots els centres, com son l’impuls a programes d’educació, de mediació i bones pràctiques” També permet la complicitat i col·laboració entre el govern i els ajuntaments per enfortir els centres als diferents territoris Finalment, el sistema també pretén ser un espai d’interacció dels agents artístics, més enllà dels equipaments, que faciliti i fomenti la creació.
El sistema està integrat pel MACBA com a capçalera de referència; vuit centres territorials d’arts visuals, que són ACVic Centre d’Arts Contemporànies, Vic; Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona; La Fabra Centre d’Art Contemporani; M|A|C Mataró Art Contemporani; Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona; Centre d’Art la Panera, Lleida; Lo Pati – Centre d’Art Terres de l’Ebre, Amposta i Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat, així com els centres i espais locals següents: Museu de Granollers i Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Museu de Valls, Museu d’Art de Sabadell, Can Manyé. Espai d’art i creació a Alella, Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani de Sant Cugat del Vallès, Muxart. Espai d’art i creació contemporanis a Martorell, Sala Trinitaris a Vilafranca del Penedès, Sala Muncunill a Terrassa, Centre d’Art La Sala a Vilanova i la Geltrú, Centre Cultural El Casino de Manresa, Fundació Museu Abelló a Mollet del Vallès, Museu d’art de Cerdanyola, Museu Arxiu Tomàs Balvey a Cardedeu, Espai d’art de Llinars del Vallès, Sala exposicions La Granja a Santa Perpètua de la Mogoda, la Sala Portal del Pardo a El Vendrell, el Museu de l’Empordà a Figueres, la Sala Dolors Xabé a Sarrià de Ter i el Centre d’Art Cal Massó.
Tots els centres del sistema tenen la missió de fomentar la recerca i creació; la producció i programació; la difusió i dinamització de públics; la patrimonialització i documentació, la connexió i articulació i la creació i la producció. També s’han de centrar en la promoció i la identificació del talent artístic; la formació de creadors; el foment de la investigació i el desenvolupament del procés de producció artística i la posada a disposició de recursos per a la creació i desenvolupament de projectes d’arts visuals. Finalment, el sistema també pretén ser un espai d’interacció dels agents artístics més enllà dels equipaments, que faciliti i fomenti la creació.
