!--akiadsense-->
Diu la llegenda que… “Hi havia una serventa que s’havia de passar gairebé tot el dia anant a cercar l’aigua a l’altra banda del riu en una fonteta. Un dia que el riu baixava molt ple, va dir que valdria més donar-se al dimoni que haver de fer tants viatges a la font. A l’instant se li presentà un cavaller que li prometé fer-li un pont en una sola nit a canvi de la seva ànima. La serventa va acceptar. El diable, car no era altre el cavaller, es posà tot seguit a treballar amb tota fúria. Només hi mancava una pedra. La matinada s’acostava. En passar el diable per davant de Can Cortès, el gall d’aquesta casa es posà a cantar anunciant el dia. El diable, que només pot treballar durant les hores de la fosca, en sentir cantar el gall cregué que ja era de dia. No havent tingut temps d’acabar el pont, deixà caure amb ràbia la pedra a terra, i quedà dreta, tal com encara avui es troba, i enfonsada set canes” (Recull Joan Amades 1890-1959).
Més conegut com el pont del diable de Martorell, una bona part també pertany a Castellbisbal, al Vallès Occidental. Construït a la part més estreta del riu Llobregat, el pont d’origen romà, cap al segle X aC, formava part de la Via Augusta, amb una llargada inicial de 130 metres i 10 metres d’ample, quasi horitzontal i de construcció senzilla, com es pot veure en els extrems del pont. Ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
!--akiadsense-->
Ha estat reconstruït diverses vegades. Completament destruït per una crescuda de riu, el van reconstruir l’any 1143. Cap al 1283 es va iniciar a càrrec de Bernat Sellés una restauració d’estil gòtic. L’arc central és el gòtic amb més llum de Catalunya amb aproximadament 37 metres. Aquest pont ja no permetia el pas de vehicles, destinat només a pas d’animals. Cap a l’any 1768, va ser reformat per Juan Martín Cermeño. I finalment l’any 1939 va ser destruït per l’exèrcit republicà per evitar l’entrada de tropes franquistes. El pont que veiem ara quan passem per l’autopista és una reconstrucció del 1963, seguint l’estil gòtic.
A un costat, a la part de Castellbisbal, hi trobem l’Arc del Triomf, que dóna entrada al pont. Segurament n’hi havia un altre a l’altre costat, que no s’hauria conservat. Aquí veiem algunes plaques amb inscripcions romanes que indiquen les legions romanes que hi van treballar al pont (legio X Gemina, IV Macedonia i VI Victrix).
Atents en passar el riu, el dimoni encara conviu entre nosaltres. Veritat o mentida…, el que sí que és cert, és que el Pont del Diable és de visita obligada.
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
