Terrassa ja treballa intensament per tenir ben aviat un cementiri d’animals de companyia. Es tracta d’un projecte que s’ha iniciat des dels Serveis Funeraris de Terrassa, amb l’objectiu de crear un espai on les mascotes terrassenques puguin tenir el seu espai i les famílies puguin estar acompanyades en el procés de dol. Sobre aquesta iniciativa en parlem amb Xavier Munt, gerent de l’empresa municipal.
Quan va gestar-se la idea de crear un cementiri per a animals?
Aquest projecte el vam iniciar fa més o menys un any. És complex, perquè l’empresa pública ha de passar per tots uns tràmits burocràtics, però ja ha passat per la validació del Consell d’Administració i ara estem treballant el concurs. La nostra idea no és fer un crematori de mascotes a l’ús, com es parla sempre, sinó que volem replicar tot allò que fem avui amb les unitats familiars, amb les persones, ja que no canvia pràcticament gens del que pots sentir per un animal que forma part de la unitat familiar.
A diferència d’abans, els animals ja formen part de la família
Exacte, dol és sentit igual, es viu de la mateixa manera, es troba a faltar l’animal de companyia perquè l’has tingut vivint a casa i cada dia quan arribes et ve a buscar, l’amanyagues, dorm al teu costat, etcètera. El procés d’acompanyament es pot pràcticament replicar com ho fem actualment amb els persones. I d’acord amb aquest model, és una cosa que hem hagut d’explicar molt bé, perquè l’equip d’arquitectes que ha de dissenyar la peça i el format entengui què és el que anem a buscar.
I què és?
No és una sala amb un fort crematori, sinó un espai d’acollida i d’acompanyament que té un procés, com tot el que fem aquí habitualment. I també pensem que, en un futur que no crec que sigui molt llunyà, es pot donar el cas que aquestes dues parts -la humana i l’animal- s’ajuntin. Per exemple, avui per avui, ens trobem que per les ordenances municials vigents, en els cementiris només poden entrar els gossos pigalls, no els animals que formen part de la unitat familiar.
Aquest és l’objectiu, fer un cementiri més obert?
Exacte, qui no diu que el dia de demà, si aconseguim que el cementiri sigui un espai obert, un jardí obert a la ciutat, els animals puguin entrar-hi amb normalitat i reposin al nostre costat, perquè ja son membres de la unitat. Ens passa, per exemple, el dia Tots Sants, que hi ha gent que ve amb el gos i, com que està prohibit, els deixen a l’entrada. És una llàstima.
Sembla que els animals queden exclosos d’aquesta part del dol familiar
Per nosaltres, l’ideal seria que la gent pogués anar amb la seva unitat familiar de convivència. Això és un projecte molt engrescador, que li volem donar un gir a la lectura que es fa del destí final de les mascotes i que crec que va molt encaixat amb tot el que fem aquí. L’emplaçament serà aquí al costat del cementiri, per tant, es posarà molt fàcil fer tota la feina que fem, perquè el mateix espai recollirà tot el que és un procés de pèrdua i un procés d’acompanyament de l’animal.
Amb quin horitzó treballen per fer aquest projecte?
Any i mig, dos anys. Entre que licitem, concursem, executem… Per tenir-ho tancat ja operant, estaríem parlant de dos anys.
Ha estat fruit d’una demanda de la ciutadania o d’una cosa que des de la Funerària s’ha vist i s’ha pensat que podria encaixar?
Jo diria que les dues coses. Terrassa, i en general a nivell de país, encara estem poc oberts a aquest tipus de serveis. A França està molt més desenvolupat. Ens hi vam començar a preocupar fruit d’algunes demandes que ens arribaven, per exemple, de la gent que venia al cementiri o a l’oficina. Va ser aleshores que vam pensar que sí, que valia la pena posar-s’hi.
I a partir d’aquí què van fer?
Vam començar a buscar altres models i vam contactar amb Màlaga, perquè allà s’acaba d’inaugurar recentment un cementiri de mascotes i també un crematori. A més, formem part de la mateixa associació de funeràries municipals, com també els cementiris de Barcelona, i això facilita que puguem compartir les experiències. Després, vam parlar amb un proveïdor nostre, que és qui es porta les urnes i altres productes funeraris, perquè ells tenen una funerària privada de mascotes a Bilbao, per saber com ho gestionaven.
Per ara estem parlant d’una zona destinada, però serà possible que l’amo reposi en l’animal?
M’agradaria que el dia que jo em mori estigui també amb la meva mascota. Per tant, sí, aquest seria l’objectiu a llarg termini. Sabem que això és ser ambiciós, però pensem que és possible i que arribarà.
