Els cérvols comparteixen espai amb una gran vaca, la Ramona. Tot i que mantenen la distància, es passegen per la part baixa d’una escarpada paret. Es queden mirant, i quan la Naiara els tira part d’una poma baixen i s’apropen per menjar. La Ramona observa uns segons i comença a apropar-se també cap on s’ha llençat la fruita per agafar la seva part. La Naiara és un dels socis de la Granja Aventura Park de Viladecavalls, i ens guia pel recinte explicant-se les històries dels animals que tenen. A la llunyania se senten les veus d’un grup d’escolars que esmorzen mentre esperen per entrar, veure i relacionar-se amb les bèsties que hi ha.
Tant els cérvols com la Ramona són excepcions. Els cérvols, juntament amb un porc ibèric que es diu Pipi, venen d’una casa privada conflictiva on hi havia animals que està prohibit tenir en captivitat. Tot i que els van oferir acollir altres bèsties, “no teníem la capacitat per fer-ho”. Els cérvols van arribar en molt mal estat, i després d’estar en cures intensives es van recuperar. El mascle que van rebre i una de les femelles ja s’han readaptat en un parc natural de Lleida, amb el seu xip per fer el seguiment. La Naiara comenta que “l’objectiu dels altres tres també és readaptar-los, perquè no són animals per estar aquí, tot i que tinguin el seu espai i que l’alimentació sigui bona i estigui controlada”.
La Ramona és l’únic animal del recinte que s’ha comprat. Era una vaca bessonar que havien d’enviar a l’escorxador. De raça frisona, blanca amb taques negres, és molt gran, amb un maluc que es veu i que ha portat algun maldecap. “Els visitants creuen que no està alimentada perquè se li veuen els ossos mentre que el veterinari ens diu que ha de perdre pes”. Els animals que tenen són “adoptats”, “donacions”, portats per les autoritats o individuals, de granja, de la pagesia, de persones que no els poden cuidar. Tots han nascut en captivitat. No era l’objectiu principal, i com comenta Naiara, “no som un santuari, perquè els animals viuen en captivitat, però venen aquí a fer-se vells i tenir la millor vida possible que els puguem donar”.
124 animals de 23 races diferents
La idea principal dels tres socis va ser fer un parc d’oci per una franja d’edat on les ofertes són escasses. Van començar amb el parc d’aventures: una ruta per nens d’1 a 3 anys i una altra de 4 a 12 anys. Després s’hi van afegir els animals. Una combinació sempre bona amb els nens. Educar i divertir-se amb animals i accions per entendre, respectar i cuidar.
Els animals van arribar fins i tot abans d’obrir. Amics i coneguts es van posar en contacte amb ells en saber que tenien un espai forestal gran. “La nostra idea ja anava en el camí de no comprar, intentar donar una oportunitat a animals que costa més que la gent els mantingui”. Mentre que la Naiara ve del món de l’oci, la María José i el Juan Carlos, els altres dos socis, no. Els tres es complementen: oci, gestió, creativitat i construcció. El pare d’en Juan Carlos tenia un terreny a Viladecavalls, a 10 minuts de Terrassa direcció a la pedrera. Quasi quatre hectàrees d’espai boscós entre dos torrents que els va donar el primer material per començar el projecte.
La parcel·la els permet tenir al voltant de 124 animals de 23 races diferents. Cabres, vaques, galls, gallines, mini porcs, porcs ibèrics, emús, rèptils, gossos… Tots repartits a les seves zones, adaptades a les seves necessitats i semblant al que tindrien a la natura. També tenen un “espai de respecte a l’animal” on no se’ls pot molestar i els serveix de refugi. Cabres i ovelles amb una zona plana i una altra amb paret per escalar, a més del seu espai de repòs a l’ombra. Els conills amb un cau fet a mida, amb túnels per arribar-hi just a sota l’espai on els visitants els poden veure. Es va fer una fossa de dos metres amb malla conillera, tant perquè no s’escapessin com perquè no entrin depredadors.
Sorprèn que els alguns dels recintes estiguin tancats, sobretot els de les gallines i els conills. L’avantatge d’estar a la natura també té els seus perills. Si bé els visiten porcs senglars, no són perillosos. No són agressius i marxen quan hi ha gent. En canvi, les guineus i els teixons sí que els han portat problemes i han entrat als recintes dels animals que tenien. Tots els animals que tenen venen d’àmbits domèstics amb zero percepció de perill.
Un projecte d’aventures i educatiu
La Pipi i la seva filla estan al seu propi recinte, amb una zona on refrescar-se i un altre per estar a l’ombra. Els porcs no suen i necessiten aquests espais per refrigerar-se. Els ases i un poni pasturen al seu aire. Els dos ases venen de pagesia. Un d’ells, el Gastón, està d’ençà que van obrir. El poni ve d’una casa privada.
Amb quasi quatre hectàrees de terreny, els animals que més espai necessiten, els cérvols, a l’espera de reintroduir-los en el seu hàbitat, o dos emús que venen d’una casa privada, poden moure’s per zones amagades a l’ull del visitant. Els emús són aus de metre vuitanta, amb cames llargues que viuen a Austràlia. Poden córrer fins a cinquanta quilòmetres per hora. Quan van destrossar un lavabo de la casa els amos, que els van comprar quan eren pollets, es van voler desfer d’ells.
És un projecte que neix d’una crisi i que, de moment, les ha sobreviscut. Era el 2011 i el Juan Carlos, constructor, havia aguantat fins llavors la ruïna econòmica del 2008. La Naiara buscava canviar d’aires, i la María José també. Van trigar dos anys a aconseguir tots els permisos i llicències necessaris. Van obrir el 2013, i des de llavors han aguantat aquesta barreja de parc d’aventures per nens, i “granja” educativa. Només volien tenir una petita zona amb animals de granja, però han acabat adoptat fins a animals exòtics.
“Els animals exòtics no es poden comprar, molts d’ells, però tampoc es poden retornar. Per tant, els que estan aquí s’han de quedar”. Per això tenen també rèptils que no són del nostre medi. La policia els ha portat algunes serps que han trobat en llibertat. La Naiara ens explica que “els rèptils són complicats de mantenir, necessiten una temperatura una humitat adequades, amb una alimentació específica” i un espai destinat en exclusivitat a ells.
A part de tortugues normals, també en tenen una de terra. Durant la visita la trobem amb el cap amagat a unes herbes. Fa un metre de llarg i seixanta centímetres d’ample. Va arribar fa sis anys i es diu Michelangelo. Tenia dues femelles més en el seu terrari, però les han robat. Estava ben cuidada, però no tenia l’espai adequat. Necessita un espai concret per hivernar, a més s’enterren i necessiten sorra, pedra i aigua. La Naiara ens comenta que tots els animals que no són autòctons requereixen un esforç addicional.
A més de fer un espai sensorial pels nens, i reutilitzar caixes de plàstic de la fruita per fer un castell per jugar, encara amplien els espais pels animals. Estan preparant un recinte nou per cobaies i xinxilles amb pujades, parets i obstacles. Un altre lloc pels conills mascles. Cabres o ovelles es traslladaran a un espai més gran. Però no pensen a acollir més animals, tot i que sempre hi ha excepcions com els paons que venen del Zoo de Barcelona.
La Naiara ens comenta que “quan un animal arriba es queda aquí fins que es mor”. No tenen gaire rotació, i durant aquests nou anys de funcionament tenen animals que porten amb ells des dels inicis, i altres que els han deixat. Dins de l’oci, han volgut donar una altra vida a animals que han nascut en captivitat i que no ho saben fer d’una altra forma.
FOTOGALERIA | Granja Park, un refugi per animals i un parc d’aventures per infants
