Des de granotes, tòtils, libèl·lules, rossinyols, a ànecs. Terrassa és la ciutat dels terrassencs i terrassenques, però també la de molts d’aquests animals que viuen a zones verdes del centre i dels barris del municipi, i que fa uns anys, hagués estat impensable que hi poguessin sobreviure. Per tal de retornar l’equilibri als parcs s’han naturalitzat basses, s’han instal·lat hotels d’insectes i s’han creat illes pel foment de la biodiversitat. Ara, aquests animals viuen tranquil·lament conjuntament amb la vida humana, proporcionant grans beneficis pels ciutadans i fent bategar els parcs de la ciutat.
“Eliminar tota forma de vida a les ciutats ens ha portat a ciutats on la gent no percep les estacions de l’any, no sent el cant dels ocells, no percep les migracions, en definitiva, a ciutats on la gent ha perdut qualitat de vida”, exposa el regidor de Manteniment urbà, Parc i Jardins i Obres públiques, Raúl Ibañez. La biodiversitat urbana beneficia les nostres vides perquè “allò que paradoxalment molta gent va a buscar el cap de setmana fora de la ciutat -aigua neta, colors de tardor, ombres fresques- ho podria tenir aquí”, considera.
I és que des de fa anys que els parcs han estat concebuts per a l’ús de les persones i, en pocs casos, per a la vida animal i vegetal, que també és necessària per als humans.
Per revertir aquest fet s’han dut a terme algunes accions, com una “illa per al foment de la biodiversitat” protegida per un tancament a la nova plaça del segle XX, o les més destacades, naturalitzar antigues fonts ornamentals o instal·lar diversos “hotels d’insectes”. La gran zona verda de la ciutat és el Parc de Vallparadís, on hi han tornat ànecs o libèl·lules, però aquestes iniciatives s’han dut a terme també a diferents punts de la ciutat.
Instal·lats 85 hotels pel retorn dels insectes als parcs
Hi ha un total de 85 hotels instal·lats, que serveixen per “sensibilitzar a la ciutadania de l’existència i de la necessitat de tenir insectes a la ciutat”, relata Ibañez. La seva instal·lació vol fer veure a la gent que “no fan mal a ningú, ni generen plagues, ni molesten, i ajuden a apropar els insectes a la quotidianitat”.
I és que una de les preocupacions és que es faciliti la reproducció d’espècies d’animals que puguin ser perillosos -com el mosquit tigre o la vespa asiàtica-, però el regidor assegura que “no existeix aquest perill”.
El mosquit tigre, per exemple, “necessita aigua més neta i menys profunda” i la vespa asiàtica “s’alimenta també de nèctar però té predilecció en estat adult per altres insectes”. En aquest sentit, Ibáñez reafirma que “afavorir la biodiversitat de la resta d’invertebrats també és una forma de garantir que un depredador no acabi amb aquesta diversitat de vida animal. És una manera de reforçar la biodiversitat autòctona i no donar tanta facilitat a la espècie invasora”.
Amfibis i ànecs s’instal·len a les basses naturalitzades de la ciutat
Pel que fa a les basses, s’ha naturalitzat la de Ricard Camí i hi ha un projecte per naturalitzar la del Passeig. Aquestes permeten el desplaçament d’insectes beneficiosos entre elles, l’aparició espontània d’amfibis -com granotes- i la introducció d’algunes espècies de peixos beneficiosos -com les gambúsies-.
Aquestes iniciatives han propiciat la vida de la granota comuna, el tòtil, l’aparició d’ocells mai vistos com els Bernats Pescaires, ànecs al mig de la ciutat, o els Rossinyols. “Fa uns anys era impensable poder escoltar un tòtil, o una granota, o veure libèl·lules, que son grans indicadores de la qualitat de les aigües”. Ara ja hi tornen a ser presents.
Les ciutats “no poden imitar paisatges que no són nostres”
Tot i així, cal recordar que la ciutat és un bosc, ni un prat, ni una gran zona verda amb un gran ecosistema i que “no poden imitar paisatges que no són els nostres”, apunta el regidor. “Hem de normalitzar allò que és ‘normal’“. És a dir, per exemple, “que els prats es tornen secs amb la calor i el fred, o que no els hem de segar tant sovint, que les fulles cauen al terra i que poden compostar en els parcs. Tot això, al contrari del que creu molta gent, afavoreix la qualitat de vida de la ciutadania“.
Precisament, remarca que cal prendre consciència que no sempre la sega de les gespes i prats és la millor solució, ja que generalment, això impedeix la vida a molts animals que a la vegada serveixen d’aliment a d’altres animals.
Més biodiversitat en un parc urbà que a les afores de la ciutat
Fins i tot hi ha estudis científics que defensen que “podem arribar a trobar més biodiversitat en un parc públic que, paradoxalment, als afores d’aquesta ciutat“, precisament pels camps i prats que el rodegen, exposa Ibáñez. “Els vorals de la ciutat estan conreats amb un monocultiu, el qual lògicament no propicia precisament la biodiversitat. En un camp de conreu només s’hi dona un tipus de vegetació i en canvi a la ciutat hi tenim moltes espècies vegetals que poden atraure moltes altres espècies animals”.
En altres paraules, els jardins amb arbusts i arbres són “grans nínxols de vida” i com més vida diversa vegetal hi hagi, més vida d’invertebrats hi haurà. Seguint la línia, “aquests serveixen d’aliment als vertebrats, i també tindrem més ocells i altres animals. A més vida d’ocells i altres animals, més transmissió i escampada de llavors hi haurà, i així seguint el cicle gairebé de forma infinita”.
