Més caixes niu a Terrassa per fer front a les plagues. El Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa ha iniciat des de fa unes setmanes la col·locació de 86 caixes nius per acollir ocells insectívors i rapinyaires. Les noves llars s’han ubicat en punts estratègics de la ciutat. Aquestes instal·lacions persegueixen un doble objectiu: per una banda, afavorir l’avifauna; per l’altra, enfortir el control biològic de plagues, com la galeruca de l’om o la processionària.
El prop d’un centenar de caixes nou se sumen a les ja col·locades en els darrers dos anys a espais com el Parc Gernika, el carrer Castellsapera, els grups Santa Margarida, l’Avinguda Abat Marcet, entre altres. Un cop finalitzada aquesta actuació, l’Ajuntament informa que la ciutat comptarà amb un total de 270 caixes d’insectívors i 22 caixes per a rapinyaires.
Un control natural i respectuós amb tothom
Des de l’àrea expliquen que aquestes estructures “estan fetes expressament per a permetre als animals niar-hi”. Un dels principals avantatges és que permet reduir la quantitat de productes químics. El cert és que quan les poblacions de galeruca arriben a nivells molt alts per falta de control biològic, superant els llindars de tolerància, s’ha de recórrer a la fumigació amb productes insecticides (DECIS), “amb el perjudici que això comporta per a la resta d’éssers vius i la salut humana, suposant a més una càrrega econòmica per a l’administració”. Per això, les caixes són una mesura preventiva eficaç per no arribar a aquest extrem.
L’altra acció per controlar de manera natural les plagues i atraure ocells i espècies depredadores que s’ha dut a terme en els darrers anys és la naturalització de les zones verdes, parterres i escocells. Un exemple en serien les mallerengues, ocells devoradors d’erugues i altres larves, que ajuden de forma natural al control de la processionària, garantint junt amb l’ús de productes naturals i menys nocius.
De caixes n’hi ha de totes mides pensades per acollir una gran varietat d’ocells, des d’òlibes a les mallerengues, una de les espècies més eficaces, ja que són àvids devoradors d’erugues i altres larves. També els pardals són residents habituals de les caixes niu i tot i no ser estrictament insectívors també depreden força sobre lepidòpters i altres grups, especialment durant l’època reproductiva.
