Voluntaris del Centre d’Atenció d’Animals Domèstics (CAAD) de Terrassa han intervingut aquest divendres, dia 31 de maig, al Ple municipal de l’Ajuntament de Terrassa. El president de l’associació, Alex Guardado, ha estat l’encarregat de llegir la proposta de resolució en què han posat l’atenció en aquells gossos que arriben a la protectora fruit de decomisos policials o d’expedients. Des del voluntariat es considera que aquests animals estan patint un doble càstig, i que les condicions amb les quals viuen són encara més perjudicials que les de la resta dels seus companys de gàbia.
Davant d’una situació que ha anat en augment, i que ja en son catorze, reclamen “igualtat de tracte i beneficis” i que puguin ser atesos pels voluntaris de la mateixa forma que ho són els altres inquilins. I no només en el tracte dins del centre sinó també que puguin optar també a ser acollits i adoptats.
La moció ha obtingut el suport de tots els grups presents al Consistori, després d’una transacció amb l’equip de govern per adaptar-se a qüestions jurídiques. El tinent d’alcalde i regidor de Benestar Animal, Noel Duque, ha agraït la tasca que els voluntaris realitzen i també a la resta de partits, “agraeixo que estiguem aquest cop tots alineats”, un acord que espera que es faci extensiu quan es torni a plantejar canviar el model de gestió del CAAD, “perquè la ciutat ho necessita i per aconseguir que no es vegi com a una cosa normal que hi hagi animals engabiats creixent i emmalaltint”. L’edil ha manifestat que “treballem perquè la burocràcia no freni el benestar d’aquesta animals, cosa que està passant” i ha recalcat la importància de continuar lluitant “perquè puguem trobar mesures perquè el CAAD algun dia quedi buit”.
Text íntegre de la intervenció dels voluntaris del CAAD
Bon dia a tothom. Alguns ja ens coneixem, però per qui no ens conegui, som l’Associació Voluntaris Gossos Terrassa o també coneguts com els voluntaris del CAAD Terrassa.
Per qui no conegui la funció que duem a terme, ens encarreguem de passejar a alguns dels 131 gossos que hi ha al CAAD Terrassa. Només en el mes d’abril es van realitzar 1055 hores de passeig en el voluntariat. A més a més, el voluntariat és l’encarregat de donar visibilitat als gossos, de gestionar les acollides i adopcions, d’anar a fires i fer parades per donar visibilitat als gossos. I tot això sense ànim de lucre i amb un amor incondicional pels gossos.
Abans he dit que passegem a tots els gossos. A causa de problemes d’espai, dels 131 gossos que pertanyen al CAAD Terrassa, només 62 són al centre. On estan els altres 69 gossos? 4 estan en acollida. 34 a HelpGuau, una residència externa a Argentona on els voluntaris ens hem de desplaçar per poder veure’ls. I els últims 31, a LordCan, una residència externa, on no els podem veure.
M’agradaria mencionar a molts gossos, tot i que no podem per protecció de dades, però tots tenen noms i sentiments, però en parlaré de 14 d’ells. Saben que tenen en comú aquests gossos? Són gossos de comisos policials, expedientats o d’altres casos. No sé quants de vostès tenen gossos, però s’imaginen com pot estar un gos que d’un dia per l’altre ha canviat la seva situació? No són al mateix lloc, la seva persona de referència ja no hi és, alguns l’única sort és que deixen de rebre maltractament físic i psicològic… S’ho imaginen? I s’imaginen que després d’això, passada la quarantena zoosanitària, aquests gossos que en menys de 21 dies tot ha canviat, no puguin tenir contacte només que amb la persona que els hi dona menjar i els treu a un pati aïllat de tothom? S’ho imaginen?
I disculpeu que no us parli d’un cas concret, encara que el voluntariat el té molt present. Un gos, amb un nom molt comú, i que va ser un expedient més. Ara us explico per que dic “va ser”.
Aquest gos va entrar al CAAD el 20 de desembre de 2021. M’agradaria explicar-vos que era un gos molt bo, que l’hi encanten les carícies a la panxa, com a molts dels gossos del centre. Però no. El CAAD no va permetre que rebés cap carícia, que menges cap de les galetes de Nadal especials i naturals que es fan pels gossos del CAAD. No va tenir cap contacte humà, només el dels cuidadors del centre que es dediquen a moure’l d’un lloc a un altre i donar-li un el bol de menjar. Dos anys i mig privat de… una vida. Aquest gos ara descansa en pau, sense haber conegut l’amor durant dos anys.
I tot això, perquè són expedients administratius. Us podriem parlar de mes casos de gossos que han “marxat” en la maeixa situació, o que continuen a día d’avui en aquesta mateixa situació.
Des de Voluntaris Gossos Terrassa, ens preguntem si la ciutadania i els representants municipals són coneixedors del que suposa per a un animal, en l’àmbit de benestar i de comportament, viure aïllat durant diversos anys a una gàbia, sense contacte amb l’exterior, ni contacte amb persones (només amb cuidadors en hores puntuals) ni altres animals (tot i que el gos es un dels animals més gregaris que existeix).
És per això, que avui estem aquí per demanar que:
1) Que absolutament tots els animals que es troben sota la custòdia del CAAD puguin disposar d’idèntic tracte i beneficis, sortint a passejar des que arriben (tret de si presenten patologies clíniques greument contagioses i que no presentin comportament greus i que suposin un risc, complint sempre amb la llei de benestar animal i l’ordenança municipal de tinença i protecció dels animals).
2) Que tots aquests animals, a partir del moment a dalt esmentat, puguin formar part del programa d’acollides temporals i quedar sota la custòdia del CAAD, podent optar a conviure amb una possible familia acollidora, mentre acaba sent denitivament adoptat.
