Dukke és un gos de 12 anys que pateix artrosi a l’esquena que li provoca una lleu disfunció neurològica, el que fa que li costi coordinar els moviments de les potes de darrere. Igual que els humans, el caní va al fisioterapeuta, i gràcies a això, ha millorat els seus moviments i postura. La fisioteràpia animal és una especialitat nova en desenvolupament i en avenç, crucial pel benestar dels animals, que ofereix “una millor qualitat de vida”, explica Graciela Panno, qui recentment ha obert les portes del centre de fisioteràpia animal Dharma, al carrer Miquel Servet, 12, el primer i únic establiment a Terrassa en tractar aquesta especialitat. Allà, atén el Dukke, entre més animals, amb una atenció professional individualitzada.
Fa cinc anys, Panno ja treballava en una clínica a Ca n’Aurell on feia acupuntura per animals. Veia que ajudava i regenerava el dolor, però, d’alguna manera o altra, gairebé sempre acabava recomanant la fisioteràpia per als animals. Però no hi havia cap centre dedicat a aquesta especialitat a Terrassa. Després de tancar la clínica d’acupuntura, Panno va estudiar un Màster en Bases de Fisioteràpia i Rehabilitació Animal a Madrid, el que la va impulsar a obrir el primer de fisioteràpia a la nostra ciutat.
Panno defineix la fisioteràpia com un treball amb agents físics (com calor, fred, llum, o radiació electromagnètica, entre altres) que fan que el cos pugui reaccionar, regenerant i reactivant-se i tonificant-se. La idea és, amb aquesta especialitat, ajudar i complementar el que feia amb l’acupuntura per treure el dolor i estimular.
La fisioteràpia per a rehabilitar, prevenir i obtenir una millor qualitat de vida
La fisioteràpia pot servir per ajudar a recuperar-se de lesions o tractar disfuncions, però també com a mètode de prevenció. Posa com a exemple els gossos de raça Teckel, que ara “estan de moda” i que poden patir hèrnies discals -on part del disc invertebrat es desplaça a l’arrel nerviosa-. Amb els exercicis correctes, es pot prevenir aquesta malaltia. En altres casos, la fisioteràpia també ajuda molt a reduir el dolor de gossos atletes -els que practiquen agility, per exemple- d’una manera natural, sense que hagin de prendre cap medicament.
Una desena de gossos ja visiten el primer centre de fisioteràpia a la ciutat
El centre va obrir fa poc més d’un mes i ja compta amb una desena de pacients. El més vell i veterà és el Dukke, barreja de mastí espanyol amb golden. Tot i la seva avançada edat i l’artrosi que pateix, ha de continuar movent-se, caminant i realitzant activitat física diària. Panno insisteix que ”tots els gossos vells han de caminar i estar actius”. Es tendeix a pensar que, per la seva edat, és millor que descansin i que no es moguin, però seria pitjor perquè “s’atrofia la musculatura, els lligaments i les articulacions”.
Dharma ens rep al seu local per mostrar-nos una sessió amb Dukke, que visita el centre de fisioteràpia setmanalment per realitzar sessions d’acupuntura, làser -per baixar el dolor i inflació-, massatges i exercicis terapèutics, que també s’han d’anar fent a casa.
La primera part de la sessió que duen a terme és amb làser, i per això, tant el gos com els humans s’han de posar unes ulleres especials per protegir els ulls. Amb una màquina, Panno posiciona el làser a la part de darrere del cos del Dukke, fent un massatge per la seva esquena, que serveix per ajudar a baixar les inflamacions, regenerar neurològicament, i estimular les fibres de col·lagen. No causa dolor, i fins i tot en algun cas, els animals s’han arribat a dormir.
Aquest tractament es complementa amb la magnetoteràpia, la segona part de la sessió. Son camps magnètics que equilibren elèctricament l’activitat cel·lular “i així les cèl·lules treballen de manera més natural i sana”, a més de bloquejar els nervis que transmeten el dolor. Aquesta pràctica ja es fa en humans, però ara es comença a aplicar en animals. “En realitat, tot el que és la fisioteràpia en la veterinària i animals, és un camp molt nou”, apunta. Es podria resumir, en trets bàsics: “El que en humans funciona, ho apliquem als animals. En el cas de medicaments es prova primer en animals i després en humans. En aquest cas és al revés”, comenta.
Finalment, el caní ha de fer un últim exercici que consisteix a aconseguir caminar a través d’un petit recorregut amb uns pals com a obstacles. En gossos grans, els ajuda neurològicament a calcular i pensar en tots els moviments que han de coordinar per poder caminar per sobre els pals. Si aconsegueix creuar el camí, obté menjar com a premi. Però la fisioteràpia no acaba aquí, sinó que és de vital importància que el caní faci exercicis senzills a casa, com aixecar la pota o pujar escales, per mantenir-se actiu.
Els resultats es comencen a notar: La fisioteràpia per un millor benestar
L’objectiu és que el centre vagi creixent progressivament. La idea que Panno té en ment per fer el proper pas és incloure una cinta subaquàtica al centre (una cinta de córrer col·locada a l’interior d’una piscina o un tanc d’aigua) que, en ser subaquàtica, no té gravetat, i per tant, els gossos han de fer moviments més amplis que ajuden a activar la musculatura i s’amplia el rang articular. També ajuda a canins amb problemes neurològics de paràlisis per re-educar la marxa.
Fa poc més d’un mes que Panno ha obert les portes del seu centre, però els resultats en el Dukke ja es comencen a notar. A l’hora de seure, per exemple, ja no obre les potes cap a l’exterior i adopta una postura correcta a les potes de darrere. En definitiva, l’objectiu de Panno millorar la qualitat de vida d’animals a través de la fisioteràpia i demostrar que aquesta pràctica beneficia completament el seu benestar. Fa un mes que ha obert el centre, però desitja poder continuar oferint els serveis de fisioteràpia a la ciutat durant molts més anys.
