El filòsof anglès del segle XVIII Jeremy Bentham assegurava que la qüestió no és si un animal pot raonar o parlar, sinó si pot patir. D’aquesta manera advertia que tots els éssers susceptibles a sentir dolor havien de formar part de la legislació. Això inclou els animals. I això és pel que lluita la Comissió de Dret Animal d’ICATER i l’Associació de Defensa Animal Professional (DAP), que treballa per “defensar els fets que els animals no poden explicar”, com exposa el seu lema. Des de promoure la normativa, presentar instàncies, divulgar els drets a la ciutadania, fins a personar-se a procediments judicials a través del DAP, la lluita per la defensa pels drets animals a Terrassa és ben viva.
Darrera de la Comissió de Dret Animal d’ICATER, que va néixer l’any 2015, hi ha quatre dones que treballen per donar “una cobertura legal, assessorament i nocions bàsiques relacionades amb els drets dels animals a entitats i ajuntaments del partit judicial” per tal que es compleixi la normativa i “presentar instàncies si creiem que hi ha alguna cosa que s’està fent malament”, expliquen la presidenta de la Comissió, Susanna Vilaseca, i la coordinadora, Cristina Bécares.
La de Terrassa va ser la primera Comissió que es va crear fora d’una capital de província -abans del 2015 només n’hi havien a Barcelona, Tarragona i Girona- i va ser “tota una fita de la qual ens vam sentir molt orgulloses“. Senten que van obrir el camí a tots aquells que pensaven que no es podia fer. Ara, 13 dels 14 Col·legis d’Advocats de Catalunya tenen una Comissió Animal.
Què és el benestar animal?
El concepte de “benestar animal” inclou aspectes relacionats amb la salut física, l’estat emocional i el comportament dels animals. Vilaseca i Bécares expliquen que existeix el concepte de “les cinc llibertats”, cinc condicions que s’han de donar perquè un animal estigui en situació de benestar: Tenir menjar i aigua; estar lliures de patiment, ferides o malalties i amb cures a la seva disposició; estar lliures de patir por o estrés; estar confortables i lliures d’incomoditats físiques; i poder expressar conductes i pautes de comportament pròpies de la seva espècie.
Es podria resumir dient que, com a éssers vius dotats de sensibilitat, el dret dels animals és tenir una vida que els hi aporti benestar físic i psíquic. “Qualsevol cosa que comporti un deteriorament d’això o un maltractament es podria considerar que s’està atemptant contra l’animal”, exposa Vilaseca.
Així doncs, com a Comissió sempre han estat molt pendents de festivitats que incloguin animals. Van demanar l’eliminació d’ús total d’animals a fires lúdiques, com per exemple la granja mòbil del Gastro&Art, la festivitat dels Tres Tombs, la Cavalcada de Reis, el patge Xiu-xiu, entre altres. Recorden l’incident quan va morir un cavall a la cavalcada de Reis de l’any 2018 i van fer una instància demanant tota la informació per estudiar el què havia passat realment. Són aquests incidents els que la Comissió vol evitar a tota regla.
El DAP: un pas més enllà per la defensa dels animals
Després de la creació de la Comissió, es van adonar que com a Comissió d’un Col·legi d’Advocats les seves actuacions estaven limitades: No tenien personalitat jurídica segons en quin tipus d’actuacions. Per solucionar-ho, l’any 2018 van crear l’Associació de la Defensa d’Animal Professional (DAP), que “arriba on no arriba la Comissió de Dret Animal”, exposa Bécares, com per exemple, personar-se a procediments judicials.
El DAP permet actuar amb immediatesa en situacions d’urgència i tenir més independència per actuar en qualsevol tema judicial o administratiu sense haver de sotmetre la decisió al Col·legi. Per exemple, “si considerem que s’ha comès un delicte de maltractament contra un cavall i volem actuar ràpid perquè volem demanar la necròpsia, com a Comissió és una decisió que haurem de passar per la Junta del Col·legi, que es reuneix cada 15 dies, i llavors autoritzar-nos per poder-nos personar. Els dies que passarien no ens servirien per actuar amb immediatesa”. És a dir, en casos concrets d’urgència, la petició d’informació es fa a través de la Comissió, però s’executa a través de DAP.
Per exemple, a nivell administratiu, van presentar instàncies a l’Ajuntament denunciant la venda il·legal de gossos a través de pàgines com ‘Milanuncios’ i finalment, es va sancionar la persona en qüestió. A nivell judicial, estan personades a diferents procediments. El ‘cas Brandy’ n’és un d’ells, on “es van condemnar un home com a autor d’un delicte de maltractament en la modalitat de violació”, és a dir, “zoofília”, i ara mateix estan en recurs.
Molts casos on el Ministeri Fiscal no acusa o no hi ha cap acusació s’acaben arxivant, fins i tot abans del judici. A través del DAP, la idea és perseguir fins al final i acabar amb sentències condemnatòries, “per molt que a vegades la majoria de penes siguin irrisòries pels fets que son, però com a mínim que aquella persona tingui antecedents penals i no pugui tenir animals”, narra Vilaseca. “Per molt que els animals tingui drets, ells no els poden fer valer. Sempre hi ha d’haver una persona o una entitat que es personi per ells”, asseguren.
Defensar els drets dels animals no és “temps perdut”
Set anys després de la creació de la Comissió i quatre després de la creació del DAP, encara es troben amb molta gent que pensa que la defensa dels drets dels animals és “perdre el temps.” I per aquest mateix motiu persisteixen: “És molt important que la gent prengui consciència que els animals conviuen amb nosaltres i han de tenir la rellevància que es mereixen”. “No és només un ésser viu que t’acompanya i està a casa teva. És un ésser viu que se li ha de donar la seva importància dins la societat”, conclouen.
