En els darrers anys, Terrassa ha posat molts esforços per ser una “ciutat animalista”. Amb l’aparició de la regidoria de Benestar Animal, l’Ajuntament feia un pas més per donar veu real i efectiva a les necessitats d’un col·lectiu cada cop més nombrós. I és que les darreres dades del cens municipal indicaven que una de cada onze persones té un animal de companyia a Terrassa. Això es traslladava en gairebé 20.000 animals censats entre gossos, gats i fures, una xifra que cada any va en augment.
L’any passat, la regidoria va patir diversos canvis amb la intenció de redimensionar-la d’acord amb la demanda cada cop més elevada d’atenció per part de les entitats animalistes i dels ciutadans. Actualment, el servei compta amb vuit persones, la qual cosa fa que “cap contratemps, polític o logístic, faci que l’activitat s’aturi. La idea és aconseguir que no ens passi com va passar amb la pandèmia o en període electoral, que tot queda alterat”, ha manifestat el tinent d’alcalde i regidor de Benestar Animal, Noel Duque.
Voluntaris, adopcions i contra el maltractament animal
Aquesta nova etapa contempla també posar fil a l’agulla o nous i vells reptes. En els darrers plens municipals, els animals han estat protagonistes, amb diferents reclamacions per part d’entitats sense ànim de lucre o de partits de l’oposició. S’ha posat sobre la taula que encara hi ha feina a fer, però també, des de la regidoria s’ha mostrat mà estesa per anar adequant-se i respondre a les demandes presentades.
Una d’aquestes era recuperar la Festa dels Animals, que l’any passat va quedar suspesa. Enguany, tindrà lloc el pròxim 17 de novembre al Parc de Vallparadís i contempla algunes novetats que Duque ha explicat en roda de premsa. Fer més visibles les associacions que treballen a favor dels animals, fer que se sentin ateses i escoltades, és un dels reptes que la regidoria entoma. “Volem incrementar el suport que els donem, per exemple, mantindrem la línia de subvencions que vam iniciar l’any passat, i intentarem que totes coneguin aquesta opció”.
Fomentar l’adopció és, com és lògic, una de les màximes prioritats. “La feina dels voluntaris del CAAD és increïble, amb campanyes d’acollida i adopció a través de les xarxes socials i amb paradetes, volem seguir potenciant aquestes iniciatives”, ha dit Duque.
Per desgràcia, si cal incrementar les adopcions és perquè hi ha més abandonaments i maltractaments. I en aquest sentit, Benestar Animal subratlla que un dels reptes és millorar encara més el protocol d’actuació en casos de desatenció. “Hem fet un salt de qualitat, estem decomissant més animals que mai a Terrassa, els treballadors ja saben com han d’actuar i tenim una veterinària que ens acompanya sempre en les intervencions. Hem millorat, però cal continuar treballant-hi”, apunta.
Colònies de gats i les instal·lacions del CAAD
Tanmateix, la regidoria de Benestar Animal té dos reptes majúsculs en què està treballant. Per un costat, el Pla de gestió de les colònies felines. Un document estratègic nou que ha sorgit davant la proliferació de colònies i que s’ha redactat de la mà del voluntariat. El Pla ja s’ha presentat al Ministeri i ha estat validat. L’objectiu “aconseguir posar el xip a tots els gats de la ciutat”. La regidoria de Benestar Animal té localitzats a Terrassa uns 1.100 gats que viuen als carrers o en diferents recintes.
Per l’altra, aconseguir que el Centre d’Atenció d’Animals Domèstics passi a dependre exclusivament de Benestar Animal i no d’Eco-Equip. “Ho vam intentar i ens ho van tirar enrere però no desistirem”, afirma. Preguntat sobre la proposta d’ampliar les instal·lacions actuals de la protectora, Duque ha dit que “no és viable, perquè el CAAD es troba rodejat de l’Anella Verda. Però sí que estem mirant fórmules innovadores per ampliar l’espai dels gats. Hem de tenir present que el CAAD no només acull animals de Terrassa, sinó que arriben de municipis veïns, això fa que haguem de tenir una mirada comarcal. Les instal·lacions no estan malament, però tenim molts abandonaments i necessitem més espai. Cal fer molts canvis, cal canviar la mirada que tenim cap a les macroresidències i posar-la cap a les cases d’acollida, però tot demana el seu temps”.
