Fa pocs anys, la Intel·ligència Artificial semblava la gran salvadora de les nostres vides laborals. Ens prometia més temps lliure. Ens assegurava una eina clau per blindar la nostra feina. Milions de professionals van abraçar-la amb entusiasme.
Però la realitat, com sol passar, és tossuda. Ara, una onada de decepció colpeix amb força el cor de l’optimisme tecnològic. I no estem parlant de qualsevol segment de la població.
Un nou estudi confirma el que molts ja intuïen. La generació que havia d’estar més connectada amb la IA, la que havia de ser el seu principal motor, és la que ara li dóna l’esquena. El 47% de la Generació Z creu que la IA complica més la seva feina.
Sí, ho has llegit bé. Gairebé la meitat dels joves, aquells nascuts entre el 1997 i el 2012, senten que aquesta tecnologia els posa pals a les rodes. Aquesta xifra s’ha disparat onze punts en només un any. (Nosaltres també ens preguntem què ha passat aquí).
La paradoxa del desencant: com més en saps, menys hi creus
Aquesta decepció no ve de la ignorància, sinó precisament de l’experiència. La consultora Gallup, amb la col·laboració de la Bentley University, ha revelat que, com més s’utilitza la IA, menys confiança hi ha.
El 39% dels empleats als Estats Units ja pensa que la IA fa més mal que bé. L’any anterior, només era el 31%. Una pujada preocupant que ens hauria de fer reflexionar sobre la veritable integració d’aquestes eines.
La meva alerta roja: La confiança en la IA s’esvaeix ràpidament. Aquesta tendència és un senyal que alguna cosa no funciona.
Només un minúscul 9% dels treballadors veu un benefici real de la IA en el seu dia a dia. Fa tot just dotze mesos, aquesta dada era del 12%. Això no és només una caiguda, és un enfonsament de l’optimisme.
La Reserva Federal dels EUA calcula que un massiu 41% dels empleats ja fa servir IA generativa a la feina. Això representa un increment del 31% respecte a l’any passat. La gent l’usa, i molt.
El mateix estudi de Gallup indica que el 70% dels nord-americans entén bé què és la IA. Això són sis punts més que el 2024. Per tant, l’ús i el coneixement de la IA estan augmentant, però la desconfiança creix a la mateixa velocitat. Una bomba de rellotgeria per al nostre futur laboral.
La rebel·lió silenciosa de la Generació Z
La Generació Z era l’esperança blanca de la IA. Nadius digitals, sense por a la pantalla. Se suposava que serien els seus grans adoptadors. Però la història ha girat de forma inesperada.
Un altre estudi, aquest cop de Gallup amb la Walton Family Foundation, mostra un canvi radical en l’actitud d’aquests joves. El seu entusiasme per la IA ha passat del 36% al 22% en un sol any. Una caiguda lliure que ens ha de posar en guàrdia.
I el que és pitjor, la seva frustració ha escalat del 22% al 31%. No és només que no els agradi, és que els molesta. Aquesta generació, que ha crescut amb la tecnologia, ara la veu amb ulls crítics.
Però hi ha una dada que ens ha fet saltar totes les alarmes. Un inquietant 44% dels joves de la Generació Z admet que saboteja activament les eines d’IA a la seva empresa. (Sí, nosaltres també estem sorpresos). Això no és una simple queixa; és una declaració de guerra.
Stephanie Marken, sòcia sènior de Gallup, ja ho advertia: el seu escepticisme creixent “indica la necessitat d’una integració més reflexiva”. No podem simplement imposar la IA sense escoltar els que l’han de fer servir.
L’ombra de la IA: el nostre lloc de treball
La gran preocupació que planeja sobre la IA és, sense cap mena de dubte, la feina. Gairebé vuit de cada deu nord-americans (un 79%) creuen que la IA reduirà els llocs de treball en la propera dècada.
Aquesta por no és nova. Ja el 2024, Pew Research va recollir dades similars: el 64% dels participants preveia menys ocupació a causa de la IA. A Espanya, un informe de Funcas preveu la pèrdua d’entre 1,7 i 2,3 milions d’ocupacions entre 2025 i 2035.
Són xifres que esgarrifen. És cert que l’estudi matisa que gran part d’aquest impacte podria no ser una pèrdua neta, sinó un desplaçament. La IA assumirà tasques, però es generaran nous llocs. El problema és la incertesa i el ritme del canvi.
El missatge és clar: el que la IA va prometre no s’ha complert per a molts. La gran decepció és palpable, especialment entre els més joves. Estem davant d’un punt d’inflexió crucial.
No hi ha temps per a l’optimisme ingenu. Cal una reacció ràpida. Ignorar aquestes dades seria un error garrafal per al nostre futur. Preparar-se és imprescindible. Què fem ara?
