Pensa en la Costa Brava. Segurament et vénen al cap cales de sorra fina, pins que gairebé toquen l’aigua i un estil de vida relaxat sota el sol de l’estiu. Però la nostra costa amaga un passat fosc que la majoria de nosaltres hem oblidat per complet.
Hi ha un punt geogràfic concret, visible des de la sorra, que durant segles va ser el terror dels navegants. Un lloc on la llei no existia i on els personatges més perillosos del mar trobaven el seu amagatall perfecte.
Parlem d’un arxipèlag que avui rep milers de turistes de tot el món, però que amaga una història de sang, abordatges i, sobretot, un tresor ecològic incalculable que gairebé ningú sap que es troba submergit a pocs metres de la superfície. (Sí, nosaltres també ens hem quedat de pedra en descobrir-ho).
El niu de corsaris a tocar de la costa
Les Illes Medes, situades a poc més d’un quilòmetre de l’Estartit, són avui una de les reserves marines més importants del Mediterrani. Però fa uns segles, posar un peu en aquestes illes era sinònim de mort o de caure presoner dels pirates més temuts de l’època.
La seva ubicació estratègica les convertia en el punt de vigilància ideal. Des d’allà, els pirates podien controlar tot el trànsit marítim que es dirigia cap a Barcelona o cap a França, llançant atacs ràpids i mortals contra els vaixells mercants que s’atrevien a passar a prop de la costa.
La presència de coves naturals i penya-segats impracticables feia que l’arxipèlag fos una fortalesa natural inexpugnable. Els pirates no només s’hi amagaven, sinó que utilitzaven les illes per emmagatzemar el botí dels seus saquejos abans de repartir-lo.
El veritable tresor que la història va deixar sota l’aigua
Però, què va passar amb tota aquella riquesa? Tot i que les històries de cofres plens d’or formen part del mite popular, el veritable tresor de les Illes Medes és molt més real, tangible i extremadament valuós per a la nostra biodiversitat.
Després de segles d’abandonament i d’explotació militar, l’any 1983 la Generalitat de Catalunya va decidir protegir l’entorn de les illes. El resultat d’aquesta decisió ha estat la creació d’un ecosistema únic al món, on la vida marina ha recuperat el seu estat més salvatge.
Sota les aigües fredes de l’arxipèlag es troba el tresor més gran del nostre país: una praderia de posidònia de dimensions colossals i unes colònies de corall vermell que han sobreviscut a la destrucció del fons marí que pateix la resta del Mediterrani.
Els bussejadors que s’atreveixen a submergir-se en aquestes aigües parlen d’una experiència gairebé mística. És com viatjar en el temps, a una època on la intervenció humana encara no havia alterat el fons de la mar, trobant espècies de peixos de mides gegantines que ja no es veuen en cap altre lloc de la costa catalana.
La connexió amb el passat militar de Catalunya
Les Illes Medes no només van ser un cau de pirates fora de la llei. El govern de l’època, cansat de la inseguretat que generava aquest punt negre, va decidir intervenir-hi de manera contundent i definitiva.
Es van construir fortificacions i s’hi va establir una guarnició militar permanent per evitar que els corsaris tornessin a utilitzar l’illa com a base. Aquestes construccions, avui en ruïnes, encara es poden intuir entre la vegetació salvatge de la Meda Gran, l’única illa de l’arxipèlag que té una mida considerable.
Aquest passat militar va salvar, paradoxalment, l’entorn natural de l’especulació urbanística que va destruir gran part de la Costa Brava durant el segle passat. En ser zona militar, ningú va poder construir-hi cap hotel ni apartament, mantenint el paisatge totalment verge tal com el veien els pirates fa cinc-cents anys.
Una advertència per als viatgers del segle XXI
Avui dia, visitar les Illes Medes és una activitat imprescindible si t’agrada la natura i la història. Però atenció, perquè les normes de conservació són extremadament dures per protegir aquest tresor que tant ha costat de recuperar.
Està totalment prohibit desembarcar a les illes sense una autorització científica especial, i les activitats de busseig estan limitades a un nombre diari de persones molt restringit. Una mesura que busca evitar que la massificació turística acabi amb el que els pirates i els militars van respectar durant segles.
La pròxima vegada que miris l’horitzó des de la platja de l’Estartit, ja no veuràs només unes illes boniques. Ara ja saps que estàs mirant un lloc on la història de Catalunya es va escriure amb espases, abordatges i un secret submarí que hem de protegir amb dents i ungles.
Al cap i a la fi, qui necessita monedes d’or quan tenim un autèntic paradís natural a pocs minuts de casa nostra?
