Qui no ha somiat mai a viatjar en el temps? Sembla ciència-ficció pura, una fantasia que desafia totes les lleis que creiem conèixer. Però i si et digués que un dels genis més brillants del nostre segle ja ha resolt aquesta equació, amb una resposta que et deixarà sense alè?
El que sembla un trencaclosques de pel·lícula és, en realitat, una veritat quàntica que desafia la nostra percepció més bàsica. El problema no és arribar al futur. La veritable qüestió és el preu de l’eternitat: el silenci.
Juan Maldacena, el físic argentí que va fer ballar de joia als grans noms de la ciència amb la seva ment prodigiosa, és l’arquitecte d’aquesta revelació. Un home discret amb una visió que trenca esquemes. Ha obert la porta a un viatge increïble, però amb una única condició.
El secret de la conjectura que va canviar-ho tot
Des de finals dels noranta, la ciència mundial té un nou referent. La “conjectura de Maldacena” és un descobriment tan poderós que va aconseguir lligar dues teories matemàticament irreconciliables: la de la relativitat, que explica el cosmos, i la mecànica quàntica, que descriu el món subatòmic.
Amb més de 15.000 citacions, aquest treball no és només un triomf acadèmic. És una revolució que ha redefinit la nostra manera d’entendre l’univers. Maldacena, el professor vitalici més jove de Harvard, ha estat reconegut amb medalles com la Lorentz, la Galileo i l’Einstein. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb aquesta trajectòria).
La seva influència és tan gran que Thomson Reuters el va incloure entre les ments científiques més influents del planeta. Aquest és l’home que ens porta a la frontera del temps.
Els forats negres i el nou mapa de l’univers
La seva feina actual es centra en els misteris dels forats negres i la gravetat quàntica. Aquests objectes cosmològics s’han convertit en el centre d’atenció de l’astrofísica moderna per una raó urgent: les noves observacions.
La detecció d’ones gravitacionals i les imatges de l’Event Horizon Telescope ens han donat una informació crucial. Ara podem estudiar el que passa molt a prop de l’horitzó d’esdeveniments, aquella zona sense retorn on ni la llum pot escapar. Entendre els forats negres és clau per entendre l’espai-temps extrem.
I què passa amb els forats blancs? Són el revers teòric d’un forat negre, una idea que capgira el temps. Però la naturalesa és tossuda: termodinàmicament, són pràcticament impossibles, com un ou trencat que es torna a formar. Tot i això, la seva implicació amb el Big Bang és fascinant.
Conceptualment, hi ha certes analogies entre el Big Bang i un forat blanc, amb l’expansió de l’espai-temps. Entendre l’interior dels forats negres, des del punt de vista quàntic, podria ser el secret per desxifrar el naixement del nostre univers. Són dos problemes interconnectats que busquen una solució definitiva.
El viatge definitiu: anar al futur sense bitllet de tornada
Maldacena ha abordat la possibilitat de viatjar en el temps i la seva conclusió és clara: sí, és possible anar al futur. La manera més senzilla seria assolir velocitats properes a la de la llum. A aquestes velocitats, el temps es dilata i no envelliríem de la mateixa manera que la resta del món. (Un autèntic truc per desafiar l’envelliment, si ens ho preguntes).
Però hi ha un preu. Un viatge així no tindria molts avantatges, perquè després no es podria tornar enrere per explicar-ho. El futur està obert, ple de possibilitats, però el passat és una xarxa inalterable de causes i conseqüències. Per als més curiosos, el viatge pot ser una realitat. Però la comunicació, un impossible.
L’astrofísica actual ens porta a idees que semblen extretes de la ciència-ficció més salvatge. Maldacena ho veu com un entreteniment. La realitat, però, sovint supera la ficció.
La Intel·ligència Artificial: l’aliada inesperada?
La irrupció de la Intel·ligència Artificial (IA) també ocupa la ment d’aquest geni. Les seves aplicacions en la ciència, segons Maldacena, no tenen límits inherents. La història ja ha demostrat que totes les prediccions sobre les seves limitacions han estat incorrectes. Estem aprenent a usar-la.
En matemàtiques, la IA ja està resolent problemes ben definits. En física teòrica, ha començat a trobar resultats sorprenents i ja és una eina útil. Pot trobar errors, fer suggeriments i fins i tot permetre’ns atacar problemes que abans eren massa llargs i avorrits per a l’ésser humà.
La IA ens obrirà més portes i accelerarà el progrés. Maldacena no descarta que pugui desplaçar els humans en certs camps, però creu que serà més aviat una eina col·laborativa. El que és clar és que ens obligarà a canviar el tipus de preguntes que fem. El futur de la ciència ja no és només cosa nostra.
El gran trencaclosques que encara queda per resoldre
Tot i viure als Estats Units, Maldacena manté els seus vincles amb l’Argentina, especialment amb l’Institut Balseiro. Reconeix que la formació de físics al seu país és excel·lent, tot i els moments difícils que travessa. Esperem que sigui una situació passatgera, ja que la ciència no pot permetre’s perdre talent.
La seva meta (potser no tan propera) és seguir entenent millor l’interior dels forats negres i, finalment, el principi del Big Bang. Aquests són els darrers grans enigmes de la física teòrica, la clau per entendre d’on venim i cap a on anem.
El llegat de Maldacena no és només un conjunt d’equacions. És la demostració que la ment humana, quan s’atreveix a mirar més enllà, pot desvelar els secrets més profunds de l’existència. I tu, cap a quin futur t’atreviries a viatjar?
