El Delta de l’Ebre és un paradís per als amants de la natura, un escenari on milers de flamencs pinten el cel de rosa en el Delta Birding Festival (DBF). Cada any, aquest esdeveniment congrega milers de mirades, però aquesta edició, un visitant nocturn i força esquiu, ha capgirat totes les expectatives. La pregunta és: com un ésser tan discret ha aconseguit robar el protagonisme a l’espectacle més gran de la natura?
I el secret d’aquest èxit, d’aquesta atracció magnètica que ha deixat tothom bocabadat, no és un altre que el mussol banyut.
Aquest ocell rapinyaire, conegut científicament com Asio otus, ha esdevingut la revelació inesperada del festival. Mentre les càmeres apuntaven als espectaculars flamencs, aquest petit búho es va deixar veure amb una audàcia sorprenent en un eucaliptus de la urbanització Eucaliptus, captivant l’atenció de prop de 4.500 visitants. No era un avistament qualsevol, sinó una connexió fugaç amb la part més oculta i fascinant de la nostra fauna.
Aquest mussol, lluny de ser un debutant, ja tenia una certa fama des de l’any passat, però aquesta edició va decidir mostrar-se a plena llum del dia (o almenys, en hores diürnes). El vam poder observar tranquil·lament posat a la branca, comptant les hores per a la seva activitat nocturna, amb un aire de superioritat i infinit fastig mentre elevava els seus característics plomalls en forma de celles (i sí, nosaltres també vam al·lucinar amb la seva actitud).
La seva presència ha estat tan viral que ha estat batejat afectuosament per alguns com a “Uhu”, pel conegut adhesiu, ja que no es mou gaire del lloc. El que és imprescindible saber, però, és que el famós ornitòleg Ricard Gutierrez va revelar una dada que ho canvia tot: no és només un, sinó que són diversos els mussols que habiten la zona. Una autèntica solució a la preocupació que algun dia no el trobéssim, generant una “tribu” invisible de mussols banyuts que es deixen veure cada any.
La passió per observar i la seva cara oculta
Aquesta connexió amb el mussol és només la punta de l’iceberg d’una passió que mou milers de persones. Però, darrere d’aquesta afició, hi ha tendències i reptes que cal posar sobre la taula. No tot és idíl·lic quan parlem d’observar ocells; hi ha matisos que ens afecten a tots i ens obliguen a ser més conscients de la nostra comunitat.
Un dels aspectes més ocults, i alhora més alarmants, que s’ha tractat al festival és la persistència del masclisme en el sector de l’ornitologia. Segons una enquesta impulsada per Ana Rivas, de l’associació “Voces Pajareras”, un 20% més de dones perceben situacions d’incomoditat, pressió o menyspreu. Moltes abandonen l’afició o prefereixen observar ocells pel seu compte, cansades del paternalisme. És un error que, com a comunitat, hem de corregir per fer d’aquesta passió un espai veritablement inclusiu per a tots.
Extincions imprevisibles i la teva decisió vital
I mentre gaudim de la presència d’aquest mussol tan especial, no podem ignorar un toc d’urgència que ressona al festival. Alex Berryman, expert en espècies en risc, ha alertat que les extincions d’ocells s’han tornat imprevisibles. El canvi climàtic, les rates o les mascotes estan accelerant aquest procés, posant en perill la mateixa existència de les criatures que tant ens agrada observar.
La història del picot bec d’ivori, que es va creure extingit durant dècades i després es va tornar a veure, és un exemple esgarrifós. (Malauradament, Berryman creu que ja està definitivament extingit, encara que no sigui oficial). Llegir això no és només una curiositat; és una validació que la teva decisió d’informar-te sobre aquestes qüestions és imprescindible. És ara, més que mai, quan la nostra atenció i la nostra acció poden marcar la diferència.
El mussol banyut, els flamencs, i tots els altres ocells del Delta ens recorden la fragilitat i la bellesa d’un món que necessita la nostra mirada. Perquè, al final, qui no voldria tenir un “Uhu” al seu jardí?
