El que ha passat aquest estiu és només l’inici. Una experta en incendis ens alerta: la manera com els gestionem ara ja no serveix. Hem d’entendre que els focs són inevitables.
Però no es tracta de resignar-se. Es tracta d’adaptar-se. La clau per no perdre-ho tot és construir una nova cultura davant l’emergència, tan sòlida com la que tenim contra els terratrèmols. (Sí, és un canvi radical).
La veu que ens adverteix
La persona al capdavant d’aquesta advertència és la Cristina Santín Nuño. Ella és la cap del departament de Biodiversitat i Canvi Global IMIB-CSIC. També és docent a la Universitat d’Oviedo.
La seva feina la porta a estudiar els focs arreu del món. Des de la sabana africana fins als boscos boreals del Canadà. Ha passat més d’una dècada avisant que la situació empitjorava. La seva experiència és imprescindible.
Un recent estudi de World Weather Attribution acaba de confirmar les seves previsions. Amb el clima actual, cada sis anys viurem fenòmens extrems d’alta intensitat. Com els incendis devastadors que ja estem veient.
Aquests models climàtics no són una ciència exacta. Però són un promig fiable. Pronostiquen el temps atmosfèric en zones concretes. En aquest cas, al sud de França i Espanya.
Incendis que creen el seu propi infern
Els incendis de juliol de 2026 han estat dels pitjors registrats a França i Espanya. La seva magnitud era tal que van generar el seu propi sistema meteorològic. Això feia les flames pràcticament incontrolables.
L’informe de World Weather Attribution és clar i alarmant. El canvi climàtic antropogènic ha duplicat la probabilitat d’incendis al sud-oest de França. A la zona central d’Espanya, aquesta probabilitat s’ha multiplicat per vint.
La majoria dels focs tenen origen humà. Ja sigui de forma accidental o intencionada. Però ara s’hi suma un nou factor de risc clau. Els hiverns humits seguits de primaveres seques.
Això provoca un creixement desmesurat de la vegetació. Després, aquesta s’asseca ràpidament. Es converteix en un combustible perfecte per a la tragèdia. Una bomba de rellotgeria a cel obert.
La gestió forestal ja no és suficient
La conversa pública se centra en la importància de la gestió forestal. El canvi d’ús de la terra i l’abandó rural són realitats. Santín reconeix que són importants, però insuficients.
Amb el clima actual, la gestió per si sola ja no pot frenar-los. Els nostres boscos tenen massa combustible. Això els fa vulnerables davant qualsevol espurna. Hem de ser més resilients.
Simon Stiell, el cap de canvi climàtic de l’ONU, posa el dit a la llaga. L’única solució és accelerar la transició dels combustibles fòssils cap a les energies renovables. I protegir la població dels efectes del canvi climàtic.
Santín destaca que Espanya és un dels països més afectats. Per això, la implicació de tothom és vital. Tant a nivell individual com a nivell de països.
La teva participació és el secret
No hi ha una solució màgica. Però tampoc hem de caure en el catastrofisme. Modelitzar incendis és un pas. Els desbroçaments manuals també ajuden. Incentivar la ramaderia extensiva i l’agricultura és una prevenció natural.
Les cremes controlades durant l’hivern són una eina. La gestió del paisatge al voltant dels nuclis de població és crucial. Totes aquestes mesures sumen.
Però el més important és la mentalitat. Hem d’assumir una cultura d’emergència. Com la que tenen altres països amb els terratrèmols. La consciència col·lectiva és la nostra millor defensa.
Perquè, per molt que fem les coses millor, els incendis continuaran existint. La qüestió és com els afrontem. I com els reduïm a la seva mínima expressió.
Has fet bé de llegir això. Ara tens la informació. Estàs preparat. I això, en el context actual, ja és una victòria. Què faràs tu per canviar el rumb?
