Núria Comellas, consellera delegada de Circontrol
Núria Comellas, consellera delegada de Circontrol | Cedida

!--akiadsense-->

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, Circontrol, empresa familiar ubicada a Viladecavalls, ha volgut posar en valor l’experiència i les vivències de les dones que formen part de l’empresa, reflexionant sobre diversos temes relacionats amb la desigualtat de gènere i els sectors tecnològics. Pertanyent al sector enginyer i tecnològic, treballa des de fa 24 anys desenvolupant solucions per a la mobilitat, l’electromobilitat i la eficiència energètica en aparcaments. Fa 12 anys que la companyia va decidir apostar per la recàrrega de vehicles elèctrics, quan el sector de la mobilitat elèctrica just començava a articular-se.

L’empresa fa gala de tenir “un equip cada cop més paritari i encoratjador per a les dones STEM, així com en les posicions de lideratge, feines i posicions ocupades tradicionalment per homes“. El sector STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) fa referència a un sector al qual les dones tenen dificultats per accedir, principalment a causa dels estereotips de gènere imposats al llarg de la història. El mateix succeeix amb les posicions de lideratge a les empreses, on encara la majoria de juntes directives estan formades principalment per homes. “Circontrol disposa d’un Pla d’Igualtat, i com a empresa estem molt compromesos per tal de garantir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Ho tenim molt en compte tant en l’accés als llocs de treball, com en les promocions, la formació, les condicions laborals, i la conciliació amb la vida familiar”, detalla Núria Comellas, consellera delegada de la firma.

L’empresa, que es troba en un moment de gran creixement, ha donat d’alta 55 persones relacionades amb noves posicions que abans no existien; d’aquestes 55 altes, gairebé un 24% estan ocupades per dones. Les contractacions de dones a Circontrol en els últims anys han anat augmentant progressivament: l’any 2019, la presència femenina a Circontrol era d’un 20%, i el passat 2020 aquesta xifra va augmentar fins al 23,53%. “En els darrers anys, la presència femenina a Circontrol ha anat incrementat, amb un impacte molt positiu”, explica Núria Comellas. La plantilla de Circontrol està formada per 183 persones, de les quals la meitat pertanyen a perfils enginyers i tècnics, fet que ajuda a visibilitzar les dones en aquests sectors laborals, trencant així l’imaginari que aquestes professions són per homes. Una vintena de les dones en plantilla provenen provenen de carreres d’enginyeria, treballant coma enginyeres elèctiques, electròniques, mecàniques, industrials o de software. A tot això se li suma la presència de Nuria Comelles, consellera delegada i responsable de la firma, com a exemple de dona en una posició de lideratge dins una empresa tecnològica.

Cristina Torres, enginyera mecànica de Circontrol
Cristina Torres, enginyera mecànica de Circontrol | Cedida

!--akiadsense-->

A l’hora de trobar feina com a enginyeres, Cristina Torres i Teresa Sanjuan, enginyera mecànica i enginyera industrial, respectivament, expliquen al llarg de la seva trajectòria s’han trobat amb un biaix de gènere. “Sempre pensem en les feines tecniques en masculí; a LinkedIn escriurem abans “enginyer” que “enginyera” per a buscar una persona o una feina”, explica Torres. “A les dones, per aconseguir qualsevol posició laboral, se’ns requereix encara més coneixements, habilitats i competències que als homes. Això dins d’un marc laboral Núria Comellas, consellera delegada de Circontrol juvenil ja resulta complicat, i sense tenir en compte que les enginyeries estan força millor situades que altres feines”, afegeix Sanjuan. “Com a dona has de justificar molt més els teus coneixements si aspires a una posició tècnica”, conclou Torres. “Vaig arribar a Circontrol fa tres anys i mig. Al principi vaig entrar per reforçar el departament de planificació de la producció, en un moment en que començava el nostre creixement, i ara per ara en soc la responsable”, explica Anna Grau, enginyera industrial i cap de planificació, en relació amb la promoció que fa Circontrol de les dones enginyeres.

Treballar en un lloc de feina que, tradicionalment, s’ha destinat als homes és complicat; moltes dones ressalten la dificultat de trobar una feina tècnica on es sentin verdaderament còmodes, ja que no totes les empreses aposten per la paritat. “He estat a obres, instal·lacions i oficines tècniques al llarg de la meva carrera. Ambients hostils on rarament es deixa a les dones exposar una idea, acabar una frase, prendre una decisió o executar una acció”, detalla Teresa Sanjuan. Aquesta experiència, com explica l’enginyera industrial, acaba fent que “et tornis autoritària i distant per aconseguir un grau de respecte”, casi com una manera de protegir-se davant noves oportunitats.

A Espanya, només el 30% de les empreses d’entre 50 i 500 treballadors compta amb juntes directives paritàries o amb presència femenina, i les dones que estudien una carrera informàtica o una enginyeria representen entre un 12,9% i un 28,5%, respectivament. Les explicacions darrera d’aquestes xifres es troben, segons Eva Felez, enginyera de Circontrol, en què ja des de ben petits s’ensenyen estereotips de gènere respecte els estudis i les professions: “s’ha d’ensenyar que tant dones com homes podem fer qualsevol carrera i que les dones no ens hem de decantar per les carreres de cura als altres (medicina, infermeria…). També ensenyar que no pas per embrutar-nos les mans deixem de ser dones”.

La falta de visibilitat femenina en aquests àmbits també contribueix a que les dones no sentin interès o vocació pels graus més tècnics, segons Felez, que conclou “a les escoles s’hauria d’ensenyar programació, fabricació d’objectes manualment… des d’edats molt joves, perquè coneguin realment que és la feina d’enginyera/enginyer”. “Encara estem lluny d’aconseguir la plena igualtat. No només cal que siguem més dones ocupant llocs de feina en el món industrial i tècnic, a tallers, producció, oficines… Cal que l’imaginari col·lectiu canviï, i que a les dones se’ns vegi com a companyes de feina i com a iguals.” conclou Cristina Torres.

Nou comentari