Arran de l’article publicat a Món Terrassa sobre Can Palet dels Masovers, al terme municipial d’Ullastrell, Neus Salarich amb la voluntat de donar a conèixer una història trista i poc coneguda que involucrava aquest mas i, en particular, la d’una família marcada per la Guerra Civil. A continuació, reproduïm l’escrit que ens ha fet arribar:
He treballat a l’Ajuntament d’Ullastrell durant 38 anys. Una vegada, un regidor em va demanar una informació sobre la Guerra Civil a Ullastrell. Vaig buscar a les capses de la correspondència dels anys 36 al 39, i per sorpresa meva, entre les diferents cartes de correspondència, s’hi trobaven notes del “Director de la Colònia Infantil Can Palet” dirigides a l’Alcalde en què demanaven una màquina de cosir o una serra per tallar llenya, entre altres demandes.
També vaig trobar notes en què l’Alcalde els amonestava perquè els pagesos de la zona es queixaven que la canalla s’enfilava als arbres i els prenien fruita. Les cartes anaven amb un segell de goma amb la inscripció “Colònia Infantil Can Palet”. Mai fins aleshores havia sentit dir a ningú que durant la Guerra Civil hi havia aquesta colònia infantil a Ullastrell.
Vaig preguntar als més grans del poble sobre aquesta colònia i res, tot un misteri. Fins que vaig trobar una carta d’un pare, un funcionari de Barbastro que buscava als seus dos fills que havien estat aquí. Era el mes de febrer de 1939. L’alcalde, el Sr. Carlos Maturana, uns dies més tard l’informava que de la colònia havien marxat mestres i canalla dos dies abans de l’entrada dels Nacionals al poble, o sigui, cap el 22 de gener de 1939, en direcció a Sta. Pau, i que no en sabia res més.
Resseguint la història de la família Arcarazo-Albiñana
La meva curiositat va fer que seguís el fil de Barbastro, i vaig trobar la família dels dos nens, la família Arcarazo-Albiñana. Va contactar amb mi una filla i un fill de Luis Arcarazo. Desgraciadament, el seu pare ja no vivia, però deien que tota la seva vida va estar marcada per aquesta aventura que va començar quan tenia 10 anys. Em van poder explicar totes les vicissituds que van passar ja que el seu pare ho havia escrit tot.
La família, l’estiu del 1937, va enviar els dos fills petits a unes colònies, a la població de Graus, ja que Barbastro era ple de tropes. Quan van començar a ser més durs els combats en aquella zona, els monitors van enviar tots els nens a Catalunya. Ells van anar a parar a Terrassa, on van dormir dos dies en un convent i després els van traslladar a Can Palet d’Ullastrell. Van estar els dos germans junts amb un centenar de nens més, fins que els més petits -entre els quals hi havia la seva germana-, els van enviar a Can Cardús de les Orioles a Terrassa.
El Luis va restar a Can Palet fins a la matinada del 21 o 22 de gener, en què amb uns camions van enfilar camí de Girona. A Figueres, els bombardejos els van obligar a refugiar-se en uns urinaris públics. I quan van sortir del camió ja no en quedava res, així que van continuar a peu fins a la frontera francesa, com milers i milers de refugiats. Ja de nit, van arribar esgotats a una estació de tren. Les dones d’aquell poble, recordava en Luis, els van donar pa i llet. Els van traslladar en tren fins a Salignac, mentre que la seva gerrnana va anar a parar a Grenoble. Fins al mes de setembre, estem parlant de nou mesos més tard, no es van poder reunir amb el seu pare, que després de molts papers i diligències, els va poder recollir a Sant Sebastian, travessant la frontera francesa per Fuenterrabia.
Una història humana que va passar fa molt de temps al nostre poble, però que desgraciadament cada dia, a les notícies, hem de veure gent que es desplaça i marxa de casa seva pels diferents conflictes arreu del planeta.
