!--akiadsense-->
L’església de Sant Pere i Sant Fermí és també coneguda com l’església vella de Rellinars. Tot i això, oficialment i fins aquest dijous, aquest bé patrimonial històrico-artístic era de propietat i ús exclusiu de l’Ajuntament de Terrassa. Ara, el Consistori egarenc ha aprovat cedir-lo de manera gratuïta a l’Ajuntament de Rellinars, d’aquesta manera, a partir d’ara quedarà sota la seva tutela i titularitat, i en podran disposar i realitzar les rehabilitacions o actuacions que considerin oportunes. Això dona una segona vida a aquest conjunt arquitectònic que ha patit en excés el pas del temps.
Aquesta edificació va sobreviure a tres períodes històrics diferents, durant els quals, es van fer les remodelacions característiques als segles posteriors. És una de les esglésies vallesanes que permet, en primera fila observar “in situ” l’evolució arquitectònica i tècniques de construcció diferents. Així, es diferencien: una època romana, preromànica, romànica i unes darreres modificacions cap al segle XVII. Els darrers usos de l’edifici van estar relacionat amb l’activitat agrícola vinícola.
!--akiadsense-->
- Època Romana: No sabem si l’ús en aquell moment va ser de dedicació al culte o va ser una domus romana. El que si podem constatar és el paviment d’estil opus signinum (d’estètica similar al “terrazo” però aplicat directament).
- Època preromànica: D’aquesta etapa destaca la nau sud, més petita i millor conservada. En aquest moment van construir l’absis i va quedar, totalment, diferenciat de la resta de la nau. Les pedres són més rudes, més grans i poc escairades. La segona fase, o la resta d’aquesta petita nau, és de pedra més petita i alineada, de manera diferent a la part més antiga. Aquesta nau es troba tancada i protegida.
!--akiadsense-->
- Època romànica: Es va construir la nau nord més gran i amb planta de creu llatina, amb el seu absis i transepte. Des de la petita (nau preromànica) es donava accés a la gran mitjançant un doble arc de mig punt. A l’època gòtica es transformar en un arc sòl. Aquesta paret es troba en millor estat de conservació. De la resta del conjunt només en podem veure els fonaments, amb dos accessos, oberts, durant l’època gòtica i, posteriorment, moderna.
- Darreres remodelacions, època moderna: En aquesta etapa es van unificar les dues naus en la construcció d’una taula comuna, elevant la de la nau sud. Es construir un campanar d’espadanya (doble campana) sobre l’absis i l’obertura de la porta de la façana nord. L’absis romànic va ser substituit per un presbiteri quadrat.
!--akiadsense-->
A nivell històric està documentat que aquesta església depenia de la de Vacarisses fins a la seva independència, el 1878. La descoberta d’un altar paleocristià, fa pensar que va ser un punt de culte des de fa molt de temps. Com a curiositat hi ha una tomba de cista davant de la porta que encara, sorprenentment, es conserva.
Aquesta abandonada i oblidada església, ha patit l’espoli de pedres, sistemàtic entre el 1835 i el 1842, per tal de construir la nova. L’argument, el de sempre, la vella quedava molt allunyada del nucli urbà. Així, tothom tenia dret a fer quelcom amb les seves històriques pedres.
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
