!--akiadsense-->
A la Serra de l’Obac, just als peus del Paller de tot l’any, en el terme municipal de Vacarisses, hi va viure durant 13 anys en Gori Jover, el Solitari. A causa de la seva ideologia política, va ser desterrat a un mínim de 10 km de Terrassa l’any 1946. Això el va portar a exiliar-se en aquest impressionant paratge. Heus aquí aquesta font plena d’història i sentiments. En Gori i el seu fill, la construïren plegats, passant moments units dins la soledat que, malauradament, va haver de patir aquest home.
El camí més senzill per poder accedir-hi és agafant el corriol que queda just al darrere del mas en ruïnes de Calsina. Un cop agafat aquest corriol i ben entrats uns centenars de metres, hem d’estar alerta de no passar-nos el desviament que queda a mà esquerra; és una zona de frondosa vegetació, però el corriol es defineix bé. No trigarem a trobar una nova bifurcació: el camí de la dreta porta al refugi d’en Gori i el de l’esquerra a la font.
!--akiadsense-->
A pocs metres, un nou corriolet a la dreta, ens fa travessar la riera que últimament baixa amb aigua només en època de pluges. Aquí és on trobem la font. L’aigua dels degotalls de la muntanya, arriba a la cisterna a través d’una canalització feta a consciència. La paret exterior de la cisterna, és decorada amb els totxos i les teules del Mas de Calsina. Per poder treure l’aigua, hi ha instal·lada una aixeta i a sota, hi ha una petita pica. Podem veure un forat de seguretat, a la part alta de la paret, que deixa sortir el sobrant de la cisterna quan es troba plena.
Hem de confessar que un cop ets allà, coneixedor de la història d’aquest home i la seva família, s’apoderen de tu un conjunt de sentiments de difícil explicació. Així que us convidem a fer un volt per l’Obac i apropar-vos a imaginar com devia ser la vida d’exili en un lloc com aquest.
Laura Carpio (Miscel·lània Vacarisses)
Dins del blog Fonts de Vacarisses
!--akiadsense-->
9 
