!--akiadsense-->
Agents de la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC), conjuntament amb la Policia Nacional i la Policia de Romania i amb la coordinació d’Europol i Eurojust, han desmantellat una organització criminal que va estafar més de vuit milions d’euros amb la realització d’estafes massives mitjançant l’ús d’enginyeria social a tota Europa.
Entre els dies 23 i 25 d’abril es va dur a terme un operatiu policial conjunt entre Espanya i Romania que ha permès detenir catorze persones a l’Estat espanyol i cinc a Romania, a banda de cinc escorcolls domiciliaris a Espanya i dos més a Romania. Aquestes detencions sumades a les catorze que s’havien dut a terme al llarg de la investigació eleven la xifra d’arrestats a 33.
La investigació va començar a principis de l’any 2017 després d’analitzar diverses denúncies per estafa que seguien un patró similar, presentades en diferents punts de l’Estat espanyol. Una cop realitzades les primeres gestions es va constatar que al darrere hi havia una mateixa organització criminal, que estenia el seu radi d’actuació per tot l’Estat espanyol. Fruit de les indagacions policials els investigadors van comprovar que l’organització operava mitjançant cèl·lules repartides per tot Europa. Els seus membres aconseguien elevats beneficis a partir d’estafes que es feien amb l’ús de les noves tecnologies.
Justificants i documents d’identitat falsos
El responsable de l’entramat a Espanya, que estava establert a València, es dedicava a controlar els diferents estrats de l’organització que actuaven des de l’Estat espanyol, així com de la vigilància del flux de diners obtinguts i que es garantís el seu repartiment. En l’escorcoll del seu domicili, els policies van localitzar un sofisticat taller de falsificació de documents, on s’elaboraven contractes, justificants bancaris i documents d’identitat falsos. Posteriorment aquesta documentació es lliurava a les anomenades “mules”, persones que es desplaçaven des de Romania a l’Estat amb la funció d’obrir comptes bancaris destinats a rebre els diners defraudats.
En aquesta mateixa operació també es va aconseguir desarticular tot l’entramat financer que havien muntat a Espanya. L’organització havia creat diverses empreses sense cap tipus d’activitat i les havia posat a nom de testaferros. D’aquesta manera podien blanquejar els diners de les estafes obtinguts al conjunt d’Europa, principalment a Alemanya. L’operatiu va permetre detenir la persona responsable de la creació d’aquest entramat financer i diversos dels seus testaferros, tots d’origen espanyol.
Els agents han pogut determinar, d’acord amb l’anàlisi dels comptes de l’organització, duta a terme fins al dia d’avui dels comptes de l’organització, que haurien aconseguit estafar més de 8.000.000 euros en territori espanyol. Aquesta quantitat podria ser molt superior ja que les investigacions continuen obertes. El jutge instructor ha ordenat el bloqueig i control dels comptes oberts amb més de 100 identitats falsificades utilitzades pels investigats.
Estafes a administracions i particulars
!--akiadsense-->
Les estafes realitzades per l’organització desmantellada es podien dividir en dues: aquelles en què les víctimes eren administracions públiques i les comeses amb particulars. En el primer cas s’obtenien grans beneficis i per a la seva realització calia una qualificació tècnica considerable. Els detinguts tenien entre les seves víctimes hospitals, ajuntaments, consorcis, etc. sobre els quals realitzaven un minuciós estudi amb la finalitat de conèixer els contractes que aquestes entitats públiques tenien amb els proveïdors i empreses que els prestaven serveis.
Segons fonts policials, molts dels organismes afectats –que van ser estafats o quasi estafats- són catalans, com per exemple els ajuntaments de Castelldefels, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Reus, de Caldes de Malavella i d’Olot; el Consorci d’Educació de Barcelona, el Consorci Sanitari de Terrassa, l’empresa Gramepark, la Diputació de Barcelona o empreses públiques com Ferrocarrils de la Generalitat i la Corporació Catalana de mitjans Audiovisuals. A banda, també hi ha molts ens afectats del País Basc i de la
Amb aquest informació, suplantaven la identitat d’una d’aquestes empreses amb la qual tenien pendent algun cobrament i li comunicaven que havien canviat el seu número de compte. Posteriorment remetien a l’entitat pública tots els documents bancaris falsificats corresponents i necessaris on es certificava el suposat canvi de compte de l’empresa proveïdora. D’aquesta manera l’entitat efectuava el pagament de la factura pel servei prestat en un compte de l’organització obert per una “mula” sense que cap dels afectats s’adonés de l’engany. Un cop rebien les transferències, els investigats retiraven o transferien els imports, excepte quan l’entitat bancària detectava el possible frau amb temps suficient per bloquejar l’operació.
Les estafes realitzades a particulars es cometien a través d’Internet i seguien diferents patrons, entre els quals es troben el phishing bancari, estafes de compravenda en línia i estafes en lloguers. Aquesta última modalitat era la més utilitzada: els arrestats localitzaven anuncis de lloguer d’immobles en diferents plataformes especialitzades, copiaven les seves fotos i tornaven a publicar-los amb altres referències. Una vegada les persones interessades en les ofertes hi contactaven, els facilitaven un número de compte al qual realitzar l’ingrés d’una quantitat equivalent a una mensualitat més la fiança. Un cop havien rebut l’ingrés tallaven tot tipus de contacte amb els estafats.
La realització d’aquestes estafes a través de les noves tecnologies ha provocat que hi hagi víctimes en diversos països, la qual cosa dificulta rebre les denúncies, la recerca i la persecució dels autors de l’estafa.
