Fèlix Millet canviarà l’hospital penitenciari de Terrassa per una residència amb assistència mèdica. Aquesta ha estat la decisió comunicada aquest dissabte dia 14 de gener del Departament de Justícia, que considera que l’estat de salut de l’expresident del Palau de la Música requereix una atenció diferent. D’aquesta manera se li aplica l’article 86.4 de la modalitat del tercer grau, per la qual s’eximeix a l’interior de pernoctar a la presó.
En el cas de Millet, a causa de les seves afectacions no dormia a la presó sinó a l’hospital penitenciari de la ciutat vallesana. Segons recull l’Agència Catalana de Notícies, l’autorització d’aquest canvi es va produir dimarts i aquest dijous ja va ser traslladat a la residència.
El mes de febrer de 2022, el jutjat de vigilància penitenciària va rebutjar un recurs de Millet, contra la seva classificació en segon grau, recurs on al·legava raons de salut, humanitàries i de dignitat, ja que té 86 anys i pateix una malaltia greu. No obstant, els graus penitenciaris s’avaluen cada sis mesos, i al novembre, dos anys i quatre mesos després d’ingressar a presó i haver complert una quarta part de la condemna, el Departament de Justícia li va concedir per motiu de malaltia incurable. Aleshores, Millet ja estava ingressat a l’hospital penitenciari de Terrassa, a la carretera de Torrebonica.
9 anys de presó i 23 milions a retornar
Millet va ser condemnat a 9 anys i 8 mesos pel cas Palau, però ell i la seva mà dreta, Jordi Montull, només han retornat la meitat dels 23 milions d’euros que van desviar. De fet, dos jutjats l’investiguen per si ha amagat ingressos i béns a la justícia per no pagar tot el que li reclama la sentència.
El conegut com a ‘cas Palau’ es va iniciar durant la primera dècada d’aquest segle amb alguns anònims arribats a l’Agència Tributària i a la fiscalia on es denunciaven irregularitats comptables en l’entramat del Palau, que incloïa la Fundació Palau de la Música, l’Orfeó Català i el Consorci del Palau, amb presència de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura. També la Sindicatura de Comptes va fer advertències al Parlament, així com un interventor de la Generalitat. Durant anys aquestes advertències no van ser escoltades però el 2008 l’aleshores fiscal de delictes econòmics Emilio Sánchez Ulled va voler saber què hi havia de real darrere d’aquells anònims. El juny del 2009 va presentar una querella que va recaure al Jutjat d’Instrucció número 30 de Barcelona.
