L’Audiència Nacional ha augmentat en un any i mig la pena de presó per al vigilant de seguretat de Terrassa que volia matar el president espanyol, Pedro Sánchez. La Fiscalia va presentar recurs davant la sentència dictaminada el passat mes d’abril, i ara la Sala d’Apel·lacions l’ha estimat i l’ha corregit, segons recull l’agència Europa Press. Com a resultat, s’ha fixat una pena de vuit anys i nou mesos de presó per un delicte d’homicidi en grau de temptativa i per dipòsit d’armes de guerra a Manuel Murillo. En total, doncs, quinze mesos més que els inicials.
La resolució ha donat per bons els fets provats durant la sentència inicial que detallaven que l’acusat estava integrat en un grup de WhastApp on va publicar missatges en què mostrava el seu desacord amb l’exhumació de les restes del dictador Francisco Franco. Durant diversos mesos, fins que va ser detingut el setembre de 2018, va expressar en diferents missatges, de forma privada, la seva intenció de matar Sánchez. Per això des de la Fiscalia se subratllava i s’insistia que el pla “sempre va tenir el mateix objectiu” i que Murillo “va buscar ajuda exterior” per portar a terme el seu objectiu.
Desestimat el recurs presentat per Murillo
D’altra banda, els magistrats han desestimat el recurs presentat pel terrassenc, en el qual s’al·legava que havia vist “vulnerat el seu dret de presumpció d’innocència” i que havia vist un error en l’apreciació de la prova, així com una indeguda aplicació dels preceptes de la proposició d’homicidi de matar el president del govern espanyol. En la seva defensa també posava èmfasi en què s’havien d’aplicar els atenuats d’intoxicació etílica.
Tanmateix la Sala d’Apel·lacions ha recalcat que veu intenció homicida de l’acusat “de signe creixent” i descarten la tesi que tot plegat es va deure a un “desfogament” o que només responia a “fantasies compartides” fruit de la seva soledat, aguditzada per la ingesta d’alcohol i tranquil·litzants. Els magistrats també han assegurat que amb l’arsenal d’armes de Murillo, juntament amb la seva radicalització ideològica dels seus escrits -i l’entrenament que realitzava a la galeria de tir- queda reforçada la tesi que era un “doble perill”.
