Parlar de l’any 2020 és parlar de l’any de la pandèmia. Per aquest motiu, és un dels clars protagonistes en el marc dels reportatges monogràfics que estem realitzant per al 5è aniversari de Món Terrassa. En aquest article, fem una mirada enrere reflexiva sobre l’esclat de la Covid i de balanç de com s’ha gestionat aquest any i mig ja de restriccions i pandèmia de la mà de la doctora Yolanda Cuesta, directora gerent de la Fundació Assistencial Mútua Terrassa.

El març de 2020 va esclatar a casa nostra la pandèmia. Un any i mig després com ens trobem?

Ens trobem davant d’una situació que segueix evolucionant i canviant constantment, en positiu certament, gràcies a la gran tasca de vacunació, però que ens fa seguir estant alerta i preparats per readaptar-nos novament quan calgui. En l’àmbit professional ens trobem cansats i alhora prou satisfets per la feina que hem fet. Mirem enrere i visualitzem molts mesos d’un treball dur, intens i molt sacrificat però constatem que l’esforç de tots els professionals assistencials i gestors sanitaris i sociosanitaris ha valgut la pena i que tots hem sortit reforçats d’aquesta situació tan adversa.

Com a centre hospitalari i com a model sanitari, quina és la lliçó més important que hem après amb aquesta pandèmia? I com a ciutadà, quina diria?

Sens dubte, l’aprenentatge més gran que hem adquirit és la importància del treball en equip. L’atenció integral als pacients Covid ha estat possible gràcies a la creació -en temps rècord- d’equips multidisciplinars que han aportat tots els seus coneixements i energia envers un virus del tot desconegut. Sense aquesta tasca conjunta i tot aquest coneixement compartit, la diagnosi, el seguiment i en definitiva tot el procés assistencial de la malaltia no hauria pogut ser tan precís i acurat. En termes socials hem constatat la vulnerabilitat de l’ésser humà, fet que ens hauria de fer prendre més consciència sobre la conveniència d’aproximar-nos més com a societat i allunyar-nos d’aquesta tendència autònoma i poc humanitzada en la que vivim immersos. 

Ara que pot semblar més fàcil, què creu que s’hauria d’haver fet i no es va fer? És a dir, si pogués canviar alguna cosa, què seria? 

Penso que, malgrat haver hagut d’actuar a contrarellotge, amb la pressió afegida d’un volum de contagis creixent i d’un nombre de pacients hospitalitzats a l’alça, vam ser capaços de reaccionar amb molta celeritat i eficàcia.

Dit això, també és cert que, malgrat les informacions que ens arribaven durant els primers mesos de 2020 des de Xina i Itàlia, com a sistema ningú no va preveure que l’impacte de la pandèmia seria de la magnitud que va ser. En pocs dies tot es va capgirar i vam haver d’actuar i reaccionar amb una immediatesa sense precedents. Ara, a cop passat i amb la informació que tenim, tots canviaríem moltes coses, però seria especular. Amb tot el que vam saber aleshores i amb els recursos humans i materials que teníem vam aconseguir una resposta molt eficaç. Concretament, a casa nostra, ens vam poder avançar i resoldre situacions crítiques gràcies, d’una banda, al compromís de tots els nostres professionals i, de l’altra, a la visió global del grup MútuaTerrassa. En aquest sentit sí que podem dir que ens vam avançar a la situació i vam resoldre, per exemple, la manca que hi havia d’equips de protecció individuals en el sector, gràcies a la gestió i distribució d’equips de protecció de material reutilitzable que va fer AXIOMA.

Quant a l’activitat assistencial, també voldria remarcar que hem estat pocs els centres hospitalaris que vam ser capaços de reprendre l’activitat quirúrgica només dos mesos després de l’inici de la pandèmia, i vam poder compaginar-la amb la gestió de la Covid sense oblidar la resta de patologies i intervencions urgents. No puc amagar la meva satisfacció d’haver sabut gestionar en paral·lel, i amb totes les mesures de seguretat pertinents, l’atenció al pacient Covid sense haver de desprogramar l’activitat quirúrgica i especialitzada. 

I fem-ho també a la inversa, mirant enrere, què és el que més la sorprèn positivament o que no s’esperava de com es va reaccionar o com es va actuar?

La companyia, la complicitat i la generositat han repuntat en una situació tan adversa. Tots els professionals han treballat pel bé comú i hem vist especialistes de totes les àrees involucrar-se fins al límit de les seves possibilitats: traumatòlegs, psiquiatres, oftalmòlegs, cirurgians… No ho havia vist mai en més de 30 anys de carrera. La resposta ha estat extraordinària i veure una entitat sencera bolcada per un objectiu comú ha estat molt gratificant; sens dubte una experiència inoblidable que ens ha fet millorar com a persones i com a professionals.

Al primer any va ser especialment dur per la manca de material i per la incertesa de com tractar la malaltia. Aquest 2021, ja amb la quarta i cinquena onada, què està sent el més dur?

Probablement el fet de comprovar les diverses seqüeles que la malaltia està deixant entre els pacients que han aconseguit superar-la. I constatar la quantitat de recursos i professionals que caldrà destinar a intentar pal·liar-les. Una vegada superat el cop més dur i incert dels primers mesos, l’atenció ara comença a recaure en les conseqüències que se’n deriven en termes de salut -física i mental- i en la manera més encertada de fer-hi front.

A més, resulta força dur copsar el cansament dels professionals que van encaixant, onada rere onada, la duresa d’aquest virus. I que malgrat el desgast acumulat no defalleixen i segueixen arremangats per atendre als seus pacients. A nivell d’Atenció Primària també s’estan duent a terme molts esforços per intentar recuperar la presencialitat de les visites prèvia a la Covid. Confiem poder restablir-la progressivament tot i que la pandèmia també ens ha ensenyat que la via telemàtica és perfectament vàlida per determinades qüestions i en conseqüència és de preveure que ambdues modalitats acabin convivint.

L’any 2020 també va ser l’any dels aplaudiments als professionals sanitaris. Ajudaven aquestes mostres d’agraïment? Es troba a faltar el reconeixement a l’esforç que s’està fent encara? 

Totes les mostres d’agraïment són benvingudes i les valorem molt positivament. Així i tot, a vegades resulta una mica desencoratjador veure segons quins comportaments a nivell social que estan molt allunyats de contribuir a frenar la pandèmia.  És evident que els professionals continuem preocupats i implicats en aquesta causa, alguns han emmalaltit i encara arrosseguen alguna seqüela, i es fa estrany i genera molta impotència copsar com hi ha persones que encara s’atreveixen a desmentir l’existència del virus o a fer cas omís a les recomanacions sanitàries.

Em podria dir un moment que recordi especialment, que sigui significatiu de tot el que s’ha viscut? Una anècdota o una situació que tingui ben present?

Certament no n’hi ha un d’únic, probablement són un cúmul de situacions viscudes que faran que l’arribada de la Covid perduri a les nostres memòries per sempre: els innombrables detalls rebuts per part d’empreses per reconèixer la tasca dels professionals (dolços, pizzes,..), la primera visita a l’Hotel Terrassa Park un cop reconvertit en “hospital de campanya” o el patiment de constatar que teníem una família sencera ingressada amb mal pronòstic. També recordo amb especial angoixa la manca de fàrmacs necessaris per atendre els malalts i el fet de moure cel i terra per aconseguir-los, les reunions diàries del Comitè de Crisi per prendre decisions molt complexes en temps rècord i, potser com a record especialment significatiu i transversal als primers mesos de la pandèmia, us diria la sensació d’emmalaltir cada dia que venia a l’hospital per la pressió tan gran a la que estàvem sotmesos.

Catalunya ha fet una aposta clara per la vacunació. Com valora la situació general en què ens trobem a Terrassa. És l’esperable?

Del procés de vacunació massiva també ens n’hem de sentir molt orgullosos, ja que era un repte de país de gran envergadura i, tot i els contratemps inicials, s’ha pogut desplegar amb rapidesa i sense incidents. La situació concreta de Terrassa no és massa diferent que la resta del país. En aquest sentit seguim treballant i fent pedagogia des de l’Atenció Primària i Hospitalària sobre la conveniència de vacunar-se per protegir-nos i protegir el nostre entorn. Com més elevada sigui la taxa de vacunació assolida més tranquils podrem estar. 

Ha suposat l’estiu un fre a la campanya? Quin és l’objectiu abans que arribi l’hivern?

Certament el mes d’agost ha suposat un alentiment en l’administració de la vacuna pel fet de la gent que ha marxat de vacances. Confiem poder reprendre el ritme en el transcurs de les pròximes setmanes per poder viure una tardor i un hivern amb uns nivells d’immunització superiors. El Departament de Salut de la Generalitat i tots els centres que formem part del SisCat hem fet un desplegament notable de recursos  per afavorir  que tota la població pugui accedir de manera ràpida i fàcil a les vacunes i tots hem de posar el nostre gra de sorra per intentar evitar futures onades. 

Continua essent la vacuna la solució? Resulta poc probable que acabem trobant una cura de la Covid?

De moment l’única solució és la vacuna i per tant hem de destinar tots els esforços a explicar-ho i arribar a tothom. Tal com es va comentar des de l’inici, la vacuna en alguns casos no evitarà que ens puguem contagiar, però sí que és essencial per disminuir en gran manera la gravetat de la malaltia en cas d’infecció. Són moltes les investigacions a nivell internacional que actualment hi ha en curs orientades a trobar un medicament que esdevingui la cura per la Covid-19, però malauradament sembla que haurem d’esperar. Confio que el trobarem, però en aquest temps d’impàs, sens dubte vacunar-se és la millor i única opció.

El 2022 encara tindrem la Covid entre nosaltres?

Per l’any vinent manquen únicament 2 mesos així que amb tota probabilitat continuarem convivint amb el virus. Tal com he dit, com més elevada sigui la taxa d’immunització assolida més tranquils podrem viure, però a curt termini encara haurem de continuar tenint molt presents les mesures higiènic-sanitàries i les recomanacions que vagin sorgint.

I pels que diuen que la vacuna no és efectiva, què els diria? Com creu que hauria estat aquesta cinquena onada sense el vaccí?

Com he dit fa un moment, l’efectivitat de la vacuna no rau en com evitar el contagi, sinó en pal·liar els efectes del mateix contagi, en disminuir la gravetat de la malaltia i, per tant, en evitar un altíssim nombre de morts i d’efectes a les persones que es puguin contagiar. Ningú ha de dubtar que la vacuna és l’única alternativa amb la qual comptem actualment per protegir-nos i protegir a la resta. A ningú li passa per alt que gràcies a la vacuna hem aconseguit reduir enormement la taxa de mortalitat per Covid, que les residències han sortit de l’escenari terrorífic que van viure i que, en la majoria dels casos, l’atenció al malalt greu s’ha traduït en una atenció al malalt menys greu.

Si no haguéssim tingut la vacuna disponible, aquest 2021 hagués estat igual de dur o pitjor que el passat 2020, amb unes taxes de mortalitat desorbitades i amb un neguit social molt elevat. Les onades haguessin estat tsunamis i m’atreviria a dir que probablement el sistema sanitari sí que hagués col·lapsat per complet. Per sort no hem hagut de comprovar-ho i d’aquí la importància de donar tot el valor que es mereix a la vacuna amb independència de les onades, passades o futures.

Per a aquelles persones que creuen que la vacuna no és efectiva els diria que observin l’evolució del virus de la grip en el darrer segle. Actualment segueix existint un cert índex de mortalitat a causa de la grip, un efecte amb el qual convivim sense fer-ne cap crisi i un efecte molt menor gràcies a les vacunes que cada s’administren i adaptades, en la mesura del possible, a les noves mutacions que el virus presenta. Esperem que, gràcies a les vacunes, la Covid passi a tenir una afectació com la de la grip.

Després d’un any i mig, i amb un futur incert. En quin escenari es treballa?

Actualment bona part dels esforços els tenim abocats en sensibilitzar a la població per aconseguir que la campanya de vacunació resulti el màxim exitosa possible i confiant poder iniciar un nou curs amb la màxima normalitat. Tant a nivell de l’Atenció Primària com en termes hospitalaris a MútuaTerrassa estem en un moment força plàcid pel que fa a l’atenció a pacients Covid (a data 22 d’octubre únicament tenim quatre persones hospitalitzades). L’experiència adquirida en el transcurs del darrer any i mig ens permetrà actuar amb la màxima rapidesa i encert sigui quin sigui l’escenari d’aquest hivern.

Pel que fa a la resta de l’activitat assistencial (quirúrgica, hospitalària i ambulatòria) podem dir que durant tot aquest 2021 hem normalitzat molt els indicadors i inclús hem aconseguit reduir de manera notable una part important de les llistes d’espera, tant quirúrgiques, de proves diagnòstiques, com de moltes especialitats. Ho hem aconseguit amb l’esforç de tots els nostres professionals la qual cosa ens fa mantenir aquest sentiment generalitzat d’optimisme i esperança que no podem perdre mai.

Yolanda Cuesta, directora gerent de la Fundació Assistencial MútuaTerrassa | Mútua Terrassa

Nou comentari