!--akiadsense-->
El 18 de juliol de 1936 es va produir el “Glorioso Alzamiento Nacional” (per al bàndol nacional). Una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l’establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
El general Franco va visitar Terrassa en cinc ocasions. La seva primera visita va ser el 27 de gener de 1942, quan la ciutat celebrava el tercer aniversari del seu alliberament. Després d’una apoteòsica rebuda pels carrers de Terrassa amb grans aclamacions de “¡Franco, Franco!”, va ser rebut a l’Ajuntament per l’alcalde, Joaquim Amat, el qual, al saló de sessions, li va imposar la Medalla d’Or de la Ciutat, la primera que es concedia des de la seva recent instauració. La seva sortida al balcó consistorial va ser un brogit d’aclamacions vers la seva persona, i el seu parlament era interromput constantment pels clams d’adhesió. Després de la recepció i de passar revista a una formació de falangistes, les autoritats visitaren l’empresa SAPHIL i l’Escola Industrial, per retornar seguidament a Barcelona.
El 21 de maig de 1947 retornava a Terrassa, i es repetiren les manifestacions d’entusiasme. L’alcalde Alfons Vallhonrat el va rebre al Saló de Plens amb paraules d’agraïment i d’adhesió. Aquesta vegada la visita va ser a la delegació Comarcal del Frente de Juventudes, on va poder observar una exposició dels projectes urbanístics que s’estaven realitzant a la ciutat, destacant el de la Ciutat Sanatorial, que amb la mostra d’una gran maqueta va impressionar al general. La resta de visites van ser a la Mútua de Terrassa i a l’empresa SYBSA, on la Massa Coral li va oferir unes breus cantates.
!--akiadsense-->
Visita per les riuades
Haurien de passar deu anys i un fet luctuós com van ser les riuades del 1962, per la següent visita. A la tarda del 2 d’octubre Franco era rebut a Les Fonts per les autoritats terrassenques encapçalades per l’alcalde Josep Clapés. El general baixà del cotxe oficial i seguint les explicacions de l’alcalde, va recórrer la zona contemplant els estralls de la rierada en el lloc on s’aboquen les dues grans vies fluvials: les rieres de les Arenes i la del Palau, principals receptors de l’allau d’aigua que va provocar el desastre. A les sis de la tarda feia la seva entrada a Terrassa on milers de persones l’aclamaven al seu pas per la carretera de Montcada i Rambla amunt, per dirigir-se a la zona industrial més afectada, on va conversar amb els fabricants afectats.
Tot seguit es dirigí cap a l’Ajuntament on l’esperava un raval de Montserrat ple a vessar. Al saló de plens, l’alcalde va expressar el sentiment de gratitud de la ciutat per la ràpida mobilització del govern vers l’ajut a les zones sinistrades. Després Franco va fer acte de presència al balcó de l’Ajuntament expressant en el seu discurs el condol per les víctimes de la catàstrofe. Després la caravana de cotxes d’autoritats es dirigí a la barriada de les Arenes, on recorregueren a peu les parts més afectades, tot barrejant-se amb els veïns. Franco tornà a Barcelona, acomiadant-se amb la promesa de tornar ben aviat per veure el ressorgiment de la ciutat d’aquell mal pas.
!--akiadsense-->
El 18 de juny de 1963, complint la seva paraula, retornava a Terrassa, repetint l’arribada i l’aturada a Les Fonts. A l’Ajuntament va poder contemplar una exposició de fotografies comparatives de les rierades i de les obres de reconstrucció portades a terme fins aleshores. Des del balcó de l’Ajuntament va expressar que les obres que es realitzaven arreu d’Espanya s’havien paralitzat per reforçar la reconstrucció en aquesta zona, complint així la promesa que havia fet un any enrera. En el seu recorregut pels carrers de Terrassa en direcció a la barriada de les Arenes, es van repetir les mostres d’entusiasme al general, al qual li va impressionar una monumental fotografia que ocupava tota la façana de la Mútua de Terrassa i en la qual s’hi reflectia el seu pas, un any abans, per la ciutat donant el seu condol al veïnat de les Arenes. A la seva arribada a la barriada es va repetir aquella imatge, però aquesta vegada amb un sentiment d’alegria i agraïment dels veïns envers el cap d’Estat. Va ser l’última visita. No tornaria més a una ciutat que poc a poc es va anar convertint en Tarrasa, la roja, amb les seves reindicacions de llibertat, camí cap a l’aposta democràtica.
Aquesta i d’altres històries de Terrassa, les podeu trobar al blog de Joaquim Verdaguer
