TxT i ERC-MES insten els grans tenidors a aturar els desnonaments

Els Grups municipals de TxT i ERC-MES presenten al ple de gener -divendres, 31- una proposta de resolució sobre l’aplicació del Decret Llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge.

ACORDS:

PRIMER .-Instar amb la màxima urgència als grans tenidors d’habitatges de la ciutat que aturin els procediments de desnonament en tràmit, i a tots aquells que vulguin posar en marxa, per tal d’oferir lloguer social, a les famílies vulnerables segons regula el Decret. Requerir també que en compliment del Decret, amb quatre mesos d’antelació, facin oferta de lloguer als ocupants d’habitatges llogats i que es beneficien actualment de lloguer social

SEGON.- Instar amb la màxima urgència als grans tenidors d’habitatges de la ciutat a subscriure convenis amb l’ajuntament per a la compra i/o cessió voluntària d’habitatges, d’acord amb la funció social que preveu el Decret i la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

TERCER.- Acordar amb la comissió de seguiment del Decret Llei 17/2019 creada aquest passat 17 de gener amb el Col.legi d’advocats i Col.legi de procuradors, amb l’ objectiu comú, , de posar solucions a la crisi habitacional, que vetlli per l’aplicabilitat del Decret i la coordinació dels protocols d’actuació, i que els respectius Col.legis professionals informin els seus col·legiats de la necessitat d’aplicar el contingut del nou Decret Llei 17/2019, de 23 de desembre en els escrits presentats al jutjat amb l’objecte de suspendre els llançaments judicials previstos i la tramitació de la preceptiva proposta de lloguer social.

QUART.- Elevar aquest acord, mitjançant els Col.legis Professionals i per la implicació que suposa, al Consell Català de l’advocacia i Consell de procuradors.

CINQUÈ.- Instar al TSJC i a la comissió mixta de justícia, perquè unifiqui criteris d’aplicació en el sentit d’aturar els desnonaments en tràmit amb manca d’oferta de lloguer social en els casos establerts al Dret Llei 17/2019 així com establir un sistema 4 de notificació als ajuntaments dels processos de pèrdua d’habitatge sense oferta de lloguer social per part del gran tenidor.

SISÈ.- Tanmateix, instar als jutges del partit judicial de Terrassa perquè d’ofici aturin els desnonaments de famílies vulnerables a l’espera d’oferta de lloguer social dels grans tenidors. Adoptar també les mesures judicials oportunes perquè totes les persones de la ciutat que es trobin en situació de risc de pèrdua de l’habitatge i siguin subjectes dels drets reconeguts en les lleis d’emergència habitacional, disposin a la major brevetat possible d’un advocat i procurador d’ofici que els defensi i representi.

SETÈ.- Instar a totes les administracions públiques en col·laboració amb les entitats socials que treballen en el mateix àmbit a treballar perquè la ciutadania rebi, a la major brevetat possible, la informació necessària sobre el citat DL 17/2019, de 23 de desembre per exercir una defensa efectiva del seu dret a l’habitatge.

VUITÈ- Prosseguir les actuacions endegades per part d’aquesta Corporació des de l’any 2013, consistents en corregir les situacions d’utilització anòmala dels habitatges buits del terme municipal en mans dels grans tenidors, en el sentit d’ajustar i orientar totes les accions a tots els efectes que preveu el nou Decret 17/2019, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. En aquest sentit, es duran a terme les següents actuacions: .- Requeriment d’ocupació als grans tenidors d’habitatges buits, amb advertiment exprés de la imposició de multes coercitives en cas d’incompliment, per import de 1.000 € cadascuna, per lapses de temps d’un mes, amb un import total del 50 per cent del valor del preu estimat de l’habitatge. .- Advertiment de la possibilitat d’incoació dels corresponents expedients sancionadors per la comissió de les infraccions consistents en mantenir la desocupació d’un habitatge de forma permanent i injustificada en els termes previstos a la Llei 18/2007, en el seu redactat introduït pel Decret 17/2019, per un import màxim de 500.000 €. .- Advertiment de la possibilitat d’expropiació forçosa tant de la propietat com en el seu cas de l’ús, en aquest segon supòsit per un termini màxim de 10 anys, en cas d’acreditar-se l’incompliment de la funció social del dret de propietat en els termes previstos a la Llei 18/2007 d’acord amb el Decret 17/2019.Així mateix prosseguir amb les d’ordres d’execució d’obres pels habitatges buits en mal estat a l’empara de la legislació urbanística i d’habitatge. .- Obertura expedients sancionadors als grans tenidors en cas de manca d’oferta de lloguer social.

NOVÈ- Establir un protocol del serveis de l’ajuntament, per reforçar i agilitzar l’obtenció de documents previstos a l’art. 10 del Decret LLei 17/2019, així com per l’obertura d’expedients sancionadors.

DESÈ.- Acordar que les quantitats que s’ingressin com a conseqüència de les multes i expedients imposades amb caràcter sancionador es destinaran al finançament de polítiques públiques destinades a garantir el dret de l’habitatge.

ONZÈ.- Instar amb la màxima urgència al govern de la Generalitat perquè doti de pressupost, per complir amb les mesures d’expropiació i altres establertes per el Decret Llei 17/2019, així com per obtenir vivenda pública a través del tanteig i retracte, 5 i altres formes d’obtenció i que aquest ajuntament en termes de coresponsabilitat destinar una partida de 550.000 euros, per el que requerim un esforç de la Generalitat, d’altres 550.000 euros

DOTZÈ Instar a la Generalitat i a la Diputació perquè incrementi l’ajuda TÈCNICA I ECONÒMICA per tramitar tots els procediments que el decret 17/2009 incorpora per tal d’augmentar el parc d’habitatge destinant a famílies vulnerables i els expedients per manca de lloguer social.

TRETZÈ.- Notificar aquests acords a Jutge, Col·legi, TSJC, Comissió mixta de justícia, Generalitat, Diputació, Col·legis Advocats i Procuradors, FMC i AMC

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ SOBRE L’APLICACIÓ DEL DECRET LLEI 17/2019 DE

MESURES URGENTS PER MILLORAR L’ACCÉS A L’HABITATGE.

Núria Marin Garcia, Portaveu del Grup Municipal de Tot per Terrassa, i Isaac Albert Agut, Portaveu del Grup Municipal d’ERC, d’acord amb allò que estableixen els articles 57,4 i 73 del Reglament Orgànic Municipal d l’Ajuntament de Terrassa, presenten la següent proposta de resolució al Ple d’aquesta Corporació.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El dret a l’habitatge és un dret que històricament no ha estat reconegut al nostre país, de fet les polítiques que s’han realitzat, ens ha portat a actuar i creure que l’habitatge es un bé especulatiu, i això ha calat a tots els estaments, sí bé l’art 47 de la Constitució reconeix el dret a l’habitatge digne i adequat i el vincula a l’obligació dels poders públics d’impedir l’especulació, imposa la funció social de la propietat a l’art 33, i subordina la riquesa a l’interès general a l’art 128. Històricament també és insuficient la inversió en habitatge públic, a diferència d’altres països europeus, on es limita l’accés a hipoteques salvatges, i es construeix habitatge públic per sobre del 15%, això els ha portat a superar la crisi financera i social, sense tant de patiment de les famílies, que a diferència d’Espanya s’han vist llançades una vegada i una altra al que suposa perdre un habitatge i no tenir alternativa, avui es troben també afectades pel creixement dels preus del lloguer. A l’any 2020 continuem amb la crisi residencial, sense haver sortit de la crisi hipotecària, a causa de la no regulació dels lloguers i manca de alternativa, les persones que van ser desposseïdes dels seus habitatges en propietat amb hipoteca i les que viuen amb lloguer i tenen insuficiència de ingressos, es veuen en el perill de perdre o no poder accedir a una vivenda digna i a Catalunya tenim 55 desnonaments diaris, a Terrassa una mitjana de (4 o 5), a Catalunya unes 1.400 famílies esperen pis d’emergència social, a Terrassa, 70. En aquesta situació, ja fa anys, es van avançar els governs de Catalunya amb l’aprovació de la Llei del dret de l’habitatge 18/2007, i les plataformes ciutadanes com la PAH i altres plataformes mes locals, com el CSV, als qui cal considerar-los la virtut d’haver lluitat i aconseguit normes, com la Llei 24/2015 i altres, així com la recentment l’aprovació del DL17/2019, que va entrar en vigor el 31 de desembre de 2019, que obliga als grans tenidors a l’oferiment de lloguer social als processos de desnonament de vulnerables inclús en tràmit i dona competències municipals per sancionar en cas contrari. Des de l’any 2013 l’Ajuntament de Terrassa està liderant un seguit d’actuacions dirigides a reaccionar davant els problemes generats per la greu situació de crisi econòmica I emergència habitacional en la que es troba el país i que ha situat gran part dels immobles desocupats de la ciutat en mans de grans tenidors d’habitatge amb la conseqüent especulació immobiliària, foment de les ocupacions il·legals i que ha abocat a les famílies a una crisi social sense precedents. Des de l’Ajuntament i la Generalitat s’ha treballat en fronts estretament lligats, oferir habitatge a la mesa de emergència en els casos de famílies amb majors riscos d’exclusió́ residencial, així, insuficientment, s’ha incrementat el parc d’habitatges destinats a polítiques socials, adquirint habitatges exercint el dret de tanteig i retracte, o fent convenis amb les entitats financeres perquè̀ destinin els habitatges desocupats a lloguer social. Els instruments ordinaris que ofereix la legislació en matèria d’habitatge i també d’urbanisme es mostren insuficients per resoldre la situació extrema que es pateix actualment, aquests instruments s’han de reforçar, redefinir o ampliar de manera urgent per tal d’encarar-los amb diversos elements que permetin, en conjunt, incrementar de manera efectiva l’oferta general d’habitatges a preus moderats i, en especial, d’habitatges de protecció pública en règim de lloguer, així com facilitar-ne l’accés a la població amb recursos econòmics insuficients. Donada la situació d’ urgència del context actual, I la necessitat de dotar-nos de mesures per millorar l’accés a l’habitatge, fonamentalment mitjançant l’increment del parc d’habitatge protegit i de l’oferta general dels habitatges en règim de lloguer, la Generalitat de Catalunya, fent ús de la competència exclusiva que li atribueix l’article 137.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria d’habitatge, I d’acord amb la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, en data 23 de desembre de 2019 s’ha promulgat per part del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya el Decret 17/2019, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. En concret, i pel que aquí i ara interessa, el Decret en primer lloc recull l’obligació d’oferir lloguer social a famílies vulnerables que estiguin vivint en els seus habitatges, abans d’iniciar processos judicials de desnonament i els que es troben en tràmit, i l’obligació de renovar els contractes de lloguer social, que en molts casos s’esgoten properament, a les famílies vulnerables. Aquests nous contractes s’han de fer per una durada mínima de 7 anys, i en cas d’incompliment el Decret també regula les sancions corresponents. També, deixa clara la compètencia dels municipis per a la instrucció dels expedients dirigits a corregir la situació de desocupació, i a multar els pisos buits de grans tenidors, com està fent aquest ajuntament. Així mateix, regula de forma expressa la possibilitat de requerir l’ocupació dels pisos prèviament declarats com a buits de forma permanent i injustificada, incorporant en aquesta situació aquells ocupants sense títol legítim, així com també els supòsits dels edificis inacabats amb destí d’habitatge, amb més del 80% de les obres de construcció executades. D’altra banda la nova redacció preveu la possibilitat d’imposar multes coercitives davant l’incompliment dels requeriments d’ocupació, per import de 1000 € cadascuna, per lapses de temps d’un mes, amb un import total del 50 per cent del valor del preu estimat de l’habitatge. Així mateix, es regula la possibilitat de declarar l’incompliment de la funció social del dret de propietat a l’efecte de poder iniciar el procediment per a l’expropiació forçosa. També promou canvis en el terreny urbanístic i aspectes necessaris per atendre l’emergència social provocada per la manca d’habitatge.

Nou comentari