Hi ha hagut tres 30 de febrer al llarg de la història, almenys que s’hagin pogut comprovar. El segon mes de l’any és peculiar per tenir només 28 dies, o bé 29 els anys de traspàs (cada quatre anys). Però tan sols en tres ocasions i només en dos països s’ha viscut un 30-F.

El primer 30 de febrer va tenir lloc al segle XVIII, en territori suec. Finlàndia, aleshores, formava part del regne de Suècia, que seguia el calendari julià (des de l’any 46 aC, a instàncies de Juli Cèsar) i que per mesurar el temps es basava en el moviment del Sol.

Gregori XIII | VIQUIPEDIA

La transició

Al julià l’acabaria substituint el calendari gregorià (també conegut com a occidental o cristià), referent a partir del 24 de febrer de 1582. Segons les directrius del papa Gregori XIII, el calendari juliàcomptava que l’any tròpic (el temps que hi ha entre dos equinoccis de primavera) era de 365,25 dies.

L’equinocci de primavera estava vinculat a la celebració de la Pasqua, i l’Església Catòlica Romanano va acceptar que es mogués constantment la data de l’equinocci per recuperar la normalitat en el calendari (i acotar-se als 365 dies justos).

Suècia va adoptar de manera gradual el calendari gregorià, i és per això que a partir de l’any 1700 ometria un dia cada any, per arribar al calendari gregorià el 1710. Així, els suecs van treure un dia al calendari de 1700, però no es va fer cap altra reducció més.

Dos dies de traspàs en un sol any

El calendari suec s’avançava per un dia al calendari julià, però encara li faltaven 10 dies -de retard- per a situar-se a l’altura del gregorià. El 1712 va acabar la confusió, quan es van sumar dos dies de traspàs.

Hi va haver 29 de febrer i, a més, un 30 de febrer, corresponent aquest últim a l’11 de març del calendari gregorià. Suècia acabaria adoptant el calendari gregorià el 1753 de manera definitiva.

Pàgina del dia 12 de desembre de 1937 sisè dia de la setmana de sis dies, del calendari revolucionari soviètic | VIQUIPEDIA

Com era Catalunya aquell 30-F de 1712?

En el primer 30 de febrer de la història (1712), Catalunya era ben diferent que ara, evidentment. Aquella data tenia lloc enmig de la fase final de la Guerra de Successió. De fet, la signatura del Tractat d’Utrecht no arribaria fins el 1713, quan es va posar punt i final a la guerra de Gran Bretanya i els Països Baixos contra França. En territori català, Barcelona va caure l’11 de Setembre de 1714, dos anys després d’aquell primer 30 de febrer.

La revolució soviètica

Perquè arribés el segon 30 de febrer van haver de passar 218 anys. Corria el 1930 quan la Unió Soviètica va introduir un calendari revolucionari amb 30 dies cada mes. La resta de cinc o sis dies que sobraven van ser considerats festius perquè no pertanyien a cap mes.

D’aquesta manera, els anys 1930 i 1931 també van tenir un 30 de febrer, almenys a la URSS. A partir del 1932 els mesos ja van recuperar la normalitat, en acabar l’anomenat calendari revolucionari soviètic.

Les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, a Montjuïc. El 1928 Primo de Rivera va fer enderrocar-les, aixecades l’any 1919, destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme | WIKIPEDIA

Com era Catalunya el 1930 i el 1931?

El segon 30-F de la història va ocórrer el 1930, ja cap al final de la dictadura de Primo de Rivera a Espanya. El règim autoritari iniciat el 13 de setembre de 1923 va acabar el 28 de gener de 1930. És a dir, exactament un mes i dos dies abans d’aquell segon 30-F en territori soviètic.

Per últim, el tercer i darrer 30-F de la història tenia lloc a la URSS, amb una Catalunya a les portes de la instauració de la II República Espanyola. I és que va ser durant el període 1931-1932 que es va formar un nou Govern, el de la República Catalana de Francesc Macià.

D’altra banda, l’executiu de la Generalitat Provisional duraria fins als comicis al Parlament de 1932. Cal dir que, abans, les eleccions municipals del 1931, van tenir lloc el 12 d’abril. És a dir, després de l’últim 30-F que es coneix.

Nou comentari