MónTerrassa
Un element del patrimoni catalogat i desconegut

Una de les torres que a finals del segle XIX i principis del XX repartia l’aigua als veïns de Terrassa. Sabeu on trobar-la? L’arquitecte en fou Joan Baptista Feu i Puig. A la cantonada dels carrers del Col·legi i de Vallhonrat, adossada per dues de les seves cares a habitatges entre mitgeres, els quals supera en altura. La construcció, bastida amb maó, és de base quadrada, coberta amb teulada a quatre vessants, amb una esfera al vèrtex, i un ràfec sobresortint.

Les obertures, escasses, són d’arc de mig punt; a la part superior n’hi ha una a cada cara

Les obertures, escasses, són d’arc de mig punt; a la part superior n’hi ha una a cada cara, a la manera d’una torre campanar. És de finals del segle XIX. Situada a la cantonada entre els carrers del Col·legi i de Vallhonrat, l’antiga torre de distribució d’aigua es troba adossada per dues de les seves cares a habitatges entre mitgeres, els quals supera en altura.

La construcció, bastida amb maó, és de base quadrada, coberta amb teulada a quatre vessants

La construcció, bastida amb maó, és de base quadrada, coberta amb teulada a quatre vessants, amb una esfera al vèrtex, i un ràfec sobresortint. Les obertures, escasses, són d’arc de mig punt; a la part superior n’hi ha una a cada cara, a la manera d’una torre campanar.

Aquesta torre d’aigües va ser bastida a final del segle xix. Segons la fitxa del Catàleg d’Elements d’Interès Històrico-Artístic de Terrassa, elaborada per l’Ajuntament d’aquest municipi, l’obra és atribuïble a l’arquitecte Joan Baptista Feu i Puig.

Què ens queda del segle XIX i de principis del XX. A Terrassa, entre d’altres elements, un patrimoni arquitectònic espectacular, adobat amb cases i fàbriques del que havia estat una gran ciutat industrial, del que s’havia conegut com La Ciutat del Fum. Però més enlla d’aquests edificis majestuosos hi ha uns elements que passen forá desapercebuts per la ciutadania, tant local com forana, i que es coneixen com Plumeros, tot i que també en podem dir Torres d’Aigua. A Terrassa ens en queden una dotzea curta, i moltes pateixen un seriós perill de desaparèixer.

Els “Plomeros”, les torres d’aigua de Terrassa

La Torre d'aigua
La Torre d’aigua | Alba Herrera

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa