El 1920 s’aixecava una torre d’aigua més a Terrassa, la de la imatge. Sabeu on trobar-la? Potser alguns ja l’heu vist so heu aixecat el cap quan heu passat, a peu, en cotxe o en bicicleta, pel carrer de Sant Quirze, a tocar de Topete. Destaca per les teules de colors verd i groc, que llueixen quan els hi toca el sol. La torre, repartidor, o plomer, està adossada a una casa particular. Distribuïdors, plomers, torres… Tant se val la denominació. En una època van contribuir de manera especial a la modernització de la ciutat.
Quina era la funció dels plomeros
La funció d’una torre d’aigua, altrament dites repartidors o plomers, és o era la distribució d’aigua a la zona veïnal. Ho expliquen Pere Pastallé i Sucarrats i Miquel Solé i Sanabra al llibre “Mina Pública d’Aigües de Terrassa”. Els autors ens fan una definició de què eren i són. “Eren torres d’una mica més d’un metre quadrat de planta i d’alçada variable –l’alçada normal estava entre els quatre i els sis metres- però superior a les cases a les quals subministrava, ja que l’aigua hi arribava per la força de la gravetat. Al seu interior hi havia una canonada per la qual l’aigua arribava de manera constant a la part superior de la torre. En aquesta zona, al costat d’una plataforma, hi havia un recipient amb ranures de diverses dimensions que deixaven passar l’aigua a una sèrie de calaixos o bossetes més petites, dels quals sortien els tubs que portaven l’aigua fins a la casa del client. La ranura que deixava entrar l’aigua a les bossetes variava en funció de la quantitat de plomes d’aigua que havia de rebre el client. Sovint l’aigua que sortia cap el client encara es tornava a repartir en un repartidor més petit i particular.”
